Cultura

Foto

La consellera de Cultura assisteix a la representació de la Dansa de la Mort de Verges

query_builder   14 abril 2022 10:07

event_note Nota de premsa

La consellera de Cultura assisteix a la representació de la Dansa de la Mort de Verges

  • Va ser declarada festa patrimonial d’interès nacional per la Generalitat l'any 2010
  • El text que es representa és el més antic de les passions que es fan a Catalunya

 

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, assisteix avui a la representació de la Dansa de la Mort de Verges, una joia d’origen medieval que va ser declarada festa patrimonial d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 2010.

La Passió de Verges, que s’escenifica únicament la nit de Dijous Sant, conserva les característiques més tradicionals d’aquesta mena de representacions de Setmana Santa. La primera referència documental data del 1666, en la qual es parla de l’adquisició d’uns ciris per celebrar la processó. Hi ha qui afirma que la processó podria estar datada l’any 1347, però l’estructura actual ens ha arribat, almenys des del segle XVIII. El text que es representa, que és el més antic de les passions que es fan a Catalunya, va ser revisat i adaptat per Fra Antoni de Sant Jeroni cap a l’any 1773 a partir de diversos textos anteriors.

L’acte comença a la Plaça Major, on dalt d’un cadafals es representen els passatges inicials de la Passió, fins que Jesús és condemnat. L’obra continua però en processó, representant-se la resta d’escenes a diferents places i racons del casc antic: la Samaritana, els Manages, la Creu dels Improperis, el Pelegrí, els Jueus... els diferents passos o misteris i al final del seguici una banda de música. Els actors i també el públic abandonen la plaça i segueixen escenificant els diversos moments del drama pels carrers, que són un escenari itinerant perfectament ambientat per la penombra existent, el trajecte només està il•luminat per teieres enceses durant el recorregut i, per cargols plens d’oli i amb un ble encès, al carrer dels Cargols.

En el seguici hi participa una veritable joia única de la cultura popular: la Dansa de la Mort. L’executen cinc esquelets que evolucionen al ritme repetitiu i sobri d’un tabal, en uns saltirons secs que van modificant la seva postura sobre si mateixos a l’hora que van avançant. Els objectes que porten són una dalla, una bandera recordant que el temps és breu, un plat ple de cendres i un rellotge sense busques, senyals que ens indiquen el destí inexorable que tard o d’hora ens espera. La Dansa de la Mort és la única que ha arribat fins a nosaltres, de les moltes danses d’aquest estil que existien.

Després de les diverses parades i dels episodis que s’hi representen, la processó arriba fins al turó on hi ha l’església quan ja són altres hores de la matinada. Allí amb la crucifixió, s’hi escenifica el darrer acte de la Passió mentre la Mort, a l’interior de l’església, es rendeix davant el Santíssim en un final paral•lel.

L’any 2021, Lluís Danés va dirigir el vídeo “La Dansa de la Mort de Verges”, produït des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el suport de l’Ajuntament de Verges i la Processó de Verges. Aquesta versió confinada de la representació es va emetre el Dijous Sant de l’any 2021, dins el “Telenotícies vespre” de TV3. La versió està disponible amb subtítols i audiodescripció.

 

Celebracions i elements festius catalogats i declarats de la Setmana Santa

Les celebracions i els elements festius catalogats i declarats de la Setmana Santa estan detallats al web del patrimoni festiu de Catalunya. La Setmana Santa s’inicia amb el Divendres de Dolors i fineix amb el tridu pasqual. Aplega un gran número de celebracions teatrals i processionals i mostra de la religiositat popular generada a partir del segle XVI. La riquesa i diversitat de la Setmana Santa és present en les Passions, Via Crucis, processons, passos o misteris, armats, cants, palmes i palmons, mones, caramelles, etc. uns dies on la tradició omple els carrers i places de les nostres poblacions. La Pasqua, a continuació, porta aplecs, romeries i cants de caramelles.

Festes o elements festius declarats:

  • El Desclavament i processó de l'Encontre de la Granadella. La Granadella (Les Garrigues). Divendres Sant i Diumenge de Pasqua
  • Caramelles del Roser. Sant Julià de Vilatorta (Osona). Diumenge de Pasqua
  • Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm. Sant Hilari Sacalm (Selva). Divendres Sant
  • Divendres Sant de la Selva del Camp / Via Crucis al Calvari. La Selva del Camp (Baix Camp)
  • Les Tres Gràcies de Reus. Reus (Baix Camp). Divendres Sant
  • Processó del Sant Enterrament de Tarragona. Tarragona (Tarragonès). Divendres Sant
  • La Passió d'Esparreguera. Esparreguera (Baix Llobregat). Caps de setmana de Quaresma
  • La Passió d'Olesa de Montserrat. Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). Caps de setmana de Quaresma.

Festes o elements festius catalogats:

  • Funció de la Coronació del Senyor. Reus (Baix Camp). Diumenge de Pasqua
  • Caramelles de Sant Martí de Tous. Sant Martí de Tous (Anoia). Pasqua
  • Les Caramelles de Súria. Súria (Bages). Pasqua
  • Funció de l’Agonia a Riudecols. Riudecols (Baix Camp). Divendres Sant
  • La Passió de Vilalba dels Arcs. Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Dijous Sant i Dissabte de Glòria
  • El Divino de Sant Vicenç de Torelló. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Dissabte de Rams
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia