Igualtat i Feminismes

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, intervé en la presentació de l'informe

Es presenta a Brussel·les l'informe "La protecció de la llibertat de premsa i de la defensa dels drets humans a Catalunya"

query_builder   20 abril 2022 20:32

event_note Nota de premsa

Es presenta a Brussel·les l'informe "La protecció de la llibertat de premsa i de la defensa dels drets humans a Catalunya"

  • La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, subratlla la necessitat d’adoptar normativa que posi fre a les Demandes Estratègiques Contra la Participació Pública (SLAPP).
  • Des de Brussel·les, Verge denuncia que en política l'espionatge d’oponents és una violació flagrant dels principis democràtics i els drets humans, i insta el Govern espanyol a investigar i prendre mesures fermes per abordar aquesta qüestió.
La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, intervé en la presentació de l'informe
Les amenaces contra una participació pública amb plena garantia de drets són el punt de partida de l’informe “La protecció de la llibertat de premsa i de la defensa dels drets humans a Catalunya”, presentat aquest dimecres a l’Espai Catalunya Europa de Brussel·les, en un acte organitzat conjuntament pel Departament d’Igualtat i Feminismes i la Delegació del Govern davant la Unió Europea. L’informe sorgeix de la necessitat de fer front a un canvi de tendència en les metodologies que utilitzen els grups de poder per limitar, condicionar, coartar o fins i tot censurar el treball de periodistes i defensores i defensors dels drets humans. En els darrers anys, s’ha accentuat l’ús de pràctiques que obstaculitzen la participació pública i que limiten el dret a la llibertat d'expressió, d'informació, de reunió o de manifestació.

L’informe s’estructura en tres blocs. En primer lloc, es presenta una diagnosi de les amenaces i desproteccions que pateixen periodistes i persones defensores de drets humans a Catalunya en el context actual. En segon lloc, s’enumeren propostes per a la correcta implementació a Catalunya de la Recomanació 2021/1534 de la Comissió Europea sobre la garantia de la protecció, la seguretat i l'apoderament de periodistes i altres professionals dels mitjans de comunicació. Per últim, es recullen propostes concretes per contribuir al procés de consultes obert per la Comissió Europea i el Parlament Europeu en relació amb els litigis abusius contra periodistes i defensors i defensores dels drets humans. En definitiva, amb el diagnòstic sobre la taula, s’exploren possibles vies per revertir pràctiques que dificulten el bon funcionament dels sistemes democràtics.

En el marc de la presentació de l’informe, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha subratllat la necessitat d’adoptar normativa que posi fre a les pràctiques abusives que limiten la participació pública i, en particular, a les Demandes Estratègiques Contra la Participació Pública (SLAPP, per les seves sigles en anglès). Les SLAPP són accions legals empreses tant des del sector privat (per part d’individus, empreses o altres grups d’interès) com des del públic, dirigides contra persones que expressen una postura crítica sobre un tema d’interès públic. Aquests processos individualitzen i privatitzen qüestions que són d’interès general. Les SLAPP acostumen a ser demandes sense fonament jurídic, premeditades, que busquen intimidar i, en última instància, silenciar i desincentivar la denúncia pública. El seu objectiu no és guanyar casos als tribunals, sinó iniciar procediments legals molt llargs i costosos per esgotar els recursos, embrutar la reputació i afectar negativament la vida personal de periodistes i activistes.

Les SLAPP no són un fenomen nou”, ha dit Verge, però sí representen un fenomen que “s’està agreujant a tot el món, també dins de la Unió Europea”. En aquest sentit, la consellera ha alertat que “s'estan produint atacs contra defensores i defensors dels drets humans i periodistes en molts àmbits, com el del dret a l'habitatge, la defensa del medi ambient, els drets LGBTI o els drets de les dones”. En particular, ha destacat l’assetjament, la intimidació i la violència que reben professionals i activistes que treballen en l’àmbit dels drets sexuals i reproductius.

A més, Verge ha advertit que “Espanya és un territori fèrtil per a una litigació abusiva dirigida a silenciar a periodistes, activistes i defensores i defensors dels drets humans”. El fet que els delictes d’injúries i calúmnies puguin comportar penes de presó és “una eina perillosa”, ha dit la consellera, de la qual s’abusa per limitar la llibertat d'expressió. “Això va acompanyat d'una cultura deficient en matèria de drets humans per part d'un sector important del poder judicial espanyol”, ha criticat Verge.

A nivell europeu, cap Estat membre de la Unió Europea ha legislat contra les SLAPP i altres pràctiques abusives. La consellera, però, ha posat en valor les accions ja empreses pel Govern de la Generalitat per protegir la participació pública. N’és un exemple la decisió de no aplicar algunes disposicions de la Llei de Seguretat Ciutadana per evitar sancionar l’exercici del fotoperiodisme i la manifestació pacífica. També ho és el desplegament de la Llei 17/2020, que modifica la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que preveu el desenvolupament de noves eines per identificar i combatre la violència digital, inclosa la que té lloc en l'esfera de la vida pública i la política, i que per tant abasta periodistes i defensores dels drets humans. A més, l'Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius aprovada l'octubre passat per la Generalitat de Catalunya inclou una línia d'acció específica dedicada a la protecció de les defensores i defensors dels drets humans.

Treballarem per ampliar aquesta llista, però no hi ha dubte que una regulació europea que freni l'ús de les SLAPP com a eina del poder per limitar els drets humans i la llibertat d'expressió ajudarà a tots els governs democràtics”, ha dit la consellera Verge. “Perquè la defensa i la protecció dels drets humans també ha de comportar la defensa de les defensores i defensors dels drets humans, i per als governs democràtics, aquesta defensa no és una opció, sinó una obligació”, ha puntualitzat. En relació amb la necessitat d’una normativa europea que impulsi la protecció de periodistes i activistes davant de les SLAPP, cal destacar que s'espera que la setmana vinent la Comissió Europea presenti una proposta de directiva i altres mesures no legislatives.

En la seva intervenció, la consellera ha mencionat casos recents de demandes presentades contra periodistes, activistes i defensores i defensors dels drets humans a l’estat espanyol, com els de Pamela Palenciano Jódar o Iñaki Rivera Beiras. També ha fet referència a la “violació flagrant dels principis democràtics i els drets humans” que representa l’espionatge il·legal dirigit contra més de 60 persones de l’entorn de l’independentisme, revelat aquesta setmana per The New Yorker. Aquest atac “s'afegeix a la persecució política que líders i activistes ja han sofert en els últims anys per la mera organització d'un referèndum d'autodeterminació, una acció que ni tan sols s'inclou en el codi penal espanyol”, ha denunciat Verge. En les seves darreres paraules, la consellera ha instat el Govern espanyol a investigar i prendre mesures fermes contra pràctiques que són antidemocràtiques i a posar fi a la persecució de figures polítiques i funcionariat públic.

Justícia, pluralisme i llibertat d’expressió: condicions per a la democràcia

L’acte d’aquesta tarda ha arrencat amb la benvinguda del delegat del Govern a Catalunya davant la Unió Europea, Gorka Knörr Borràs, que ha destacat que la primera visita de la consellera a Brussel·les hagi tingut com a eix central la defensa de la llibertat de premsa i la promoció dels drets humans.

A continuació, ha intervingut el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó Garriga, que ha recordat que “la democràcia no és un estat al qual arribes i te’n pots oblidar, sinó que cal defensar-la i millorar-la cada dia”. És per això que el Govern de la Generalitat, i el Departament d’Igualtat i Feminismes en particular, treballa per contribuir al debat públic sobre aquestes qüestions, també a nivell europeu. És en aquest compromís que s’emmarca l’informe presentat aquest dimecres, perquè “la democràcia requereix condicions relacionades amb la justícia, el pluralisme i la llibertat d’expressió”.

Des d’Irídia, entitat que ha elaborat l’informe, Andrés García Berrio ha subratllat que els estats no només han de desenvolupar estratègies de tolerància zero davant dels abusos contra la participació pública, sinó que “han de generar entorns propicis per tal que periodistes i defensores i defensors dels drets humans puguin desenvolupar la seva feina”.

En una línia similar, l’advocada Laia Serra Perelló ha defensat que la llibertat d’expressió sigui entesa no únicament des d’una perspectiva liberal, en què no hi ha intervenció de l’estat. Segons Serra, cal conceptualitzar la llibertat d’expressió “com una obligació positiva dels estats per generar condicions en què totes les veus puguin tenir cabuda”. L’advocada, especialitzada en litigació abusiva, ha subratllat també que una futura normativa antiSLAPP hauria d’incorporar necessàriament una perspectiva de gènere i interseccional; en cas contrari, “una part important de la crítica social podria arribar a quedar-ne fora”.

Finalment, també han participat a l’acte l’artista Pamela Palenciano Jódar, víctima de SLAPP i assetjament, i Linda Ravo, assessora sènior de la Unió de Llibertats Civils i de la Coalició contra les SLAPP a Europa (CASE). Palenciano ha posat en relleu que la litigació abusiva de què ha estat víctima no representa només un atac contra ella mateixa, “sinó també contra altres companyes que fan una tasca similar, que han tingut por de fer la seva feina i rebre les mateixes amenaces que he rebut jo”. Ravo, per la seva banda, ha destacat que l’abordatge del fenomen de les SLAPP té dimensió europea i que “actors com la Unió Europea són clau per omplir els buits de protecció” dels estats membres.

Visita institucional a Brussel·les

La presentació de l’informe “La protecció de la llibertat de premsa i de la defensa dels drets humans a Catalunya” d’aquest dimecres s’emmarca en la primera visita de la consellera d’Igualtat i Feminismes a la capital belga. L'acte ha tancat una jornada de treball que ha començat amb una trobada amb corresponsals i una reunió amb el delegat del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea. A les 12 h, la consellera i el delegat del Govern han participat en un minut de silenci en rebuig del doble feminicidi comès ahir a Lloret de Mar. A la tarda, Verge s'ha reunit avui amb membres d’Actiris, l’oficina regional d’ocupació de Brussel·les, per intercanviar bones pràctiques en relació amb la incorporació de la perspectiva interseccional i l’impuls de polítiques antidiscriminatòries.

Al llarg del dia de demà, la consellera es reunirà amb l’eurodiputada Diana Riba Giner per tractar assumptes comuns en les agendes del Departament d’Igualtat i Feminismes, la Comissió d'Igualtat de Gènere i Drets de les Dones i la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior del Parlament Europeu. Verge es trobarà també amb representants de l'Intergrup LGBTI del Parlament Europeu i amb la coordinadora de la Comissió Europea per a la lluita contra el racisme, Michaela Moua. Aquesta segona jornada finalitzarà amb una reunió amb el secretari del Fòrum Parlamentari Europeu per als Drets Sexuals i Reproductius, Neil Datta.

5  

Imatges

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, intervé en la presentació de l'informe "La protecció de la llibertat de premsa i de la defensa dels drets humans a Catalunya".

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, intervé en la presentació de l'informe "La protecció de la llibertat de premsa i de la defensa dels drets humans a Catalunya". 45

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, intervé en la presentació de l'informe "La protecció de la llibertat de premsa i de la defensa dels drets humans a Catalunya".

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, intervé en la presentació de l'informe "La protecció de la llibertat de premsa i de la defensa dels drets humans a Catalunya". 65

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, es reuneix amb el delegat del Govern de la Generalitat davant la UE, Gorka Knörr Borràs.

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, es reuneix amb el delegat del Govern de la Generalitat davant la UE, Gorka Knörr Borràs. 86

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, i el delegat del Govern davant la UE, Gorka Knörr Borràs, participen en el minut de silenci en rebuig al doble feminicidi d'ahir a Lloret de Mar.

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, i el delegat del Govern davant la UE, Gorka Knörr Borràs, participen en el minut de silenci en rebuig al doble feminicidi d'ahir a Lloret de Mar. 95

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, es reuneix amb representants d'Actiris, l'oficina regional d'ocupació de Brussel·les.

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, es reuneix amb representants d'Actiris, l'oficina regional d'ocupació de Brussel·les. 86