• És el primer cop que l’ONU implementarà aquest programa en un territori en comptes d’aplicar-lo en una ciutat, com fins ara

• Permetrà disposar d’una diagnosi de les fortaleses i debilitats de les Terres de l’Ebre i augmentar la seva resiliència davant transformacions i reptes globals  com el canvi climàtic, o els canvis provocats per la digitalització, per exemple en el desenvolupament de la nova economia i la transformació del model productiu actual

• Catalunya podrà exportar aquesta eina a altres territoris del món que vulguin fer servir la metodologia que es provarà a l’Ebre

• El vicepresident Puigneró ha signat avui l’acord amb ONU-Hàbitat, a Nova York, en el marc de l’Assemblea General de l’ONU per la implementació de l’Agenda Urbana

Les Terres de l’Ebre és el territori escollit per a la prova pilot que ONU-Hàbitat vol impulsar per adaptar el seu Programa Global de Resiliència urbana a territoris extensos i no només a ciutats, com s’ha fet fins ara.

El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ho ha anunciat avui a Nova York, on ha signat un memoràndum d’entesa amb la directora executiva d’ONU-Hàbitat, Maimunah Mohd Sharif. Puigneró es troba aquests dies a Estats Units amb motiu de la celebració de la reunió d’alt nivell convocada pel president de l’Assemblea General de l’ONU per a l’implementació de la Nova agenda urbana.

El Programa Global de Ciutats Resilients té l’objectiu d’incorporar la resiliència urbana en les polítiques d’urbanització sostenible. El Programa està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’Acord de París contra el Canvi Climàtic i la Nova Agenda urbana.

Aquest prograna de Nacions Unides ajuda les ciutats, i ara als territoris, a augmentar la seva resiliència diagnosticant l'estat del seu sistema urbà davant els reptes territorials, econòmics i socials; impulsant accions, i construint coneixement conjunt amb el territori per a la formulació de polítiques.

Per aconseguir-ho, empra una metodologia amb diverses fases. La primera és la recollida d’informació sobre la zona, amb la participació de tots els actors del territori, seguida d’un diagnòstic de les febleses i les oportunitats davant de les transformacions econòmiques, territorials i socials. Després, experts del l’ONU ajuden a elaborar les recomanacions d’actuacions prioritàries.

Aquestes recomanacions van en la línia de gestionar els riscos de les diverses transformacions que encara el territori, adaptar-s’hi i planejar el desenvolupament sostenible de la zona amb la implicació de tots agents del territori, tant des dels diferents nivells d’administracions com de la societat civil.

Les Terres de l’Ebre, un territori a preservar

Fins ara, la metodologia del Programa s’ha provat en ciutats i entorns urbans molt diferents de tot el món, de diverses grandàries, situacions geogràfiques i contextos climàtics, com Dakar, Asunción, Medellín o la mateixa Barcelona.

Ara, ONU-Hàbitat i la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Nació Digital i Agenda Urbana, col·laboraran per adaptar la metodologia del Programa a territoris i àrees més extenses que les ciutats i que presentin reptes de resiliència urbana. L’objectiu és adaptar els indicadors i les recomanacions a aquesta nova escala de treball, tenint en compte que també involucrarà actors més diversos i diferents escales de govern.

Les Terres de l’Ebre són un entorn fràgil a preservar i complexe, que combina zones de gran valor natural amb àrees urbanitzades, esdevenint un territori idoni per aquesta primera prova pilot a nivell global. En aquest sentit, el vicepresident Puigneró ha explicat que es tracta de ”quatre comarques amb singularitats molt diferents”. “Es tracta de veure com apliquem l’Agenda urbana no només a una ciutat sinó a un sistema de municipis molt diferents però interconnectats”, ha afegit.

Segons la directora general de Nació Digital i Agenda Urbana, Maria Galindo, “les Terres de l’Ebre tenen gran interès per a les Nacions Unides pels seus reptes econòmics, socials i demogràfics, que les converteixen en un lloc idoni on desenvolupar aquest projecte” pilot. Alguns d’aquests reptes que s’analitzaran són “l’existència d’un entorn natural fràgil que cal preservar” on també hi conviu “l’economia tradicional juntament amb noves oportunitats econòmiques”, els “reptes poblacionals”, molt diferents als municipis de l’interior dels de la costa, o la “identitat específica” de les Terres de l’Ebre, ha enumerat Galindo.

El programa dura 4 anys. Durant el primer any, es treballarà en la recollida de dades i la diagnosi de la situació de les Terres de l’Ebre mitjançant el treball conjunt amb els experts de Nacions Unides.

Memoràndum d’entesa

La prova pilot a l’Ebre s’emmarca en el memoràndum d’entesa entre ONU-Hàbitat i el Govern català, representat pels departaments de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i d’Acció Exterior i Govern Obert, que ha signat avui el vicepresident Puigneró.

Segons aquest acord, el Govern català contribuirà amb 1,2 milions durant quatre anys al manteniment a Barcelona de la seu del Programa Global de Ciutats Resilients, aportats a parts iguals entre els dos departaments. De la seva banda, ONU-Hàbitat utilitzarà Catalunya com a model per a l’enfoc regional del Programa Global de Ciutats Resilients, a través del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. El Departament d’Acció Exterior i Govern Obert donarà suport a les actuacions que desenvolupi el Departament de Polítiques Digitals i Territori.

En matèria d’acció exterior, l’acord amb ONU-Hàbitat reflecteix l’interès de la Generalitat en l’atracció i el manteniment de programes i iniciatives d’àmbit global vinculades a les Nacions Unides a Catalunya. En aquest sentit, el Govern vol que Catalunya se situï com un espai de referència en l’establiment de seus i programes d’organismes internacionals i com a lloc de celebració de cimeres globals. El Programa Global de Ciutats Resilients de Nacions Unides és, doncs, un exemple que plasma aquesta voluntat.

El tret de sortida del projecte es va donar el passat 22 d’abril en la primera trobada informativa dels representants de la Generalitat i l’equip d’ONU-Hàbitat, que va tenir lloc al Recinte Modernista de Sant Pau, seu del Programa de Ciutats Resilients.

26 d’abril de 2022