- Destaquen les sèries sísmiques de l’Alt Urgell, amb més de 400 sismes i un de magnitud 3.8, i de la Val d’Aran, amb més de 300 terratrèmols de baixa intensitat
- L’activitat enregistrada aquest 2022 entra dins de la normalitat de Catalunya, donades les característiques del territori, on cada any s’enregistren, de mitjana, un miler de tremolors
- Els terratrèmols es poden produir en qualsevol indret de Catalunya, però són més freqüents al Pirineu, a la Selva i a la zona costanera
Catalunya ha tingut un començament d’any sísmicament actiu, però que entra dins de la normalitat de l’activitat sísmica del país, amb 800 terratrèmols, segons les dades conegudes a partir dels enregistraments de la Xarxa sísmica de Catalunya, operada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), dependent del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. Els detalls sobre els epicentres d’aquests moviments i els enregistraments de la Xarxa es poden consultar a la web de l’Institut. Aquesta activitat entra dins de la normalitat de la Mediterrània occidental, donades les característiques del territori, destacant les sèries sísmiques succeïdes en dues zones del Pirineu català: l’Alt Urgell i la Val d’Aran.
La seqüència sísmica de l’Alt Urgell ja havia començat a principi d’octubre de 2021, en què es va enregistrar un terratrèmol de magnitud 3.6. Però no va ser fins al dia 1 de febrer de 2022 que es va produir el sisme de major magnitud de la sèrie, 3.8.
Una Xarxa sísmica amb 41 estacions
Aquesta recurrència aconsella monitoritzar constantment la sismicitat, avaluar el risc i comptar amb els plans d’actuació adequats. L’ICGC disposa de 41 estacions sísmiques repartides per tot Catalunya, 18 de les quals equipades amb velocímetres de banda ampla, 21 amb acceleròmetres i 2 dotades amb ambdós tipus d’equipaments.
L’ICGC és el responsable de desenvolupar i mantenir la xarxa sísmica, i l’estudi i avaluació del risc sísmic de Catalunya. També dona suport a les administracions i als professionals en l’avaluació del risc sísmic i la seva mitigació. Ha participat en l’elaboració i revisions del Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT), en el marc del qual és el coordinador tècnic del grup d’avaluació sísmica i dona suport als grups d’intervenció sobre el terreny que actuen després d’un terratrèmol per l’avaluació de danys en els edificis i la seva habitabilitat.
Informació accessible per a la ciutadania
La informació que arriba en temps real al centre de recepció de dades sísmiques, situat a la seu de l'ICGC, s'emmagatzema i es processa mitjançant diferents aplicacions, tant automàtiques com manuals, pensant en les necessitats dels usuaris: Protecció Civil, administracions, la comunitat investigadora i el públic en general. La informació recopilada per l’ICGC permet a la Direcció General de Protecció Civil activar, si és necessari, el Pla SISMICAT.
En cas de terratrèmol percebut per la població, l’ICGC dona suport a la gestió de l’emergència mitjançant la generació i difusió ràpida de comunicats sísmics d’alerta i d’escenaris de danys. Les dades en temps real es difonen a la població a través dels canals propis de l’ICGC, com la pàgina web, twitter i , les RSS
Les persones que hagin percebut un sisme poden omplir el qüestionari que es troba a la web de l’ICGC per ajudar els experts a caracteritzar el terratrèmol i també consultar els consells d’autoprotecció al web de Protecció Civil.
La seqüència de l’Alt Urgell compta amb més de 400 sismes. Els terratrèmols de major magnitud han estat àmpliament percebuts per la població de les comarques més properes a l’epicentre i també a Andorra, però no han causat danys. Es considera que una tremolor es pot començar a percebre a partir d’una magnitud 2 o 2.2.
Pel que fa a la sèrie sísmica de la Val d’Aran, es va enregistrar més de 300 terratrèmols, cap d’ells amb una magnitud significativament superior a la resta. Tot i que es té notícia d’algunes tremolors percebudes per la població, la majoria han passat desapercebudes.
