• “Una llei franquista és la que protegeix la ministra de no haver d’aclarir quina és la seva responsabilitat en tot aquest afer”, ha afirmat

• El cap de l’Executiu ha participat aquest matí en la sessió de control del Parlament de Catalunya

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha qualificat avui d'"extremadament greus” les declaracions d’avui de la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Congrés, perquè ha dit que  “pel fet que defensem la independència de Catalunya, una opció legítima, amb la qual ens presentem a les eleccions i les guanyem, hi ha viu lliure perquè se’ns espiï i es vulneri la integritat de les institucions de Catalunya”. Per al cap de l’Executiu, aquestes afirmacions de la ministra “la incapaciten políticament  per seguir en aquest càrrec i per gestionar el que és el pitjor escàndol d’espionatge de les darreres dècades”, i ha reclamat que “assumeixi responsabilitats, i, si ella no vol, que li facin assumir”.

Pere Aragonès, que ha fet aquestes declaracions en el decurs de la sessió de control del Parlament de Catalunya celebrada avui, ha insistit que Margarita Robles ha d’assumir responsabilitats “perquè el CNI estava sota la seva responsabilitat, i si no ho sabia, per incompetent, i si ho sabia, perquè s’ha actuat vulnerant els principis democràtics més bàsics”.

I ha afegit: “Quan un diputat és espiat no pot fer bé la seva tasca; quan un president és espiat no pot defensar els interessos de Catalunya, de tots els seus ciutadans, els que l’han votat i els que no, en tots els seus àmbits, en la posició política respecte d'Espanya, però també en defensa dels drets socials, dels drets civils, del progrés econòmic”; per tot això, Aragonès ha assegurat que “és imprescindible que hi hagi transparència i que es vagi fins al final”.

Durant la sessió de control al Parlament, el cap de l’Executiu ha deixat clar que “davant l’espionatge massiu més important de les darreres dècades”, les explicacions que ha donat fins ara el govern de l’Estat, la seva ministra i el seu president han estat “insuficients, en alguns casos insultants” i “contradictòries”. Per això, ha reiterat que el Govern “anirà fins al final” per esclarir els fets i denunciarà la vulneració de drets humans en totes les instàncies internacionals competents: europees, estatals i catalanes. També ha remarcat que sol·licitarà al Consell de Ministres l’accés als contractes de qualsevol tipus que s’hagin pogut signar “entre el CNI i l’empresa NSO Group, o qualsevol altre que ofereixi serveis anàlegs” i requerirà al govern de l’Estat  la reforma de la llei de secrets oficials, “que és preconstitucional i amb la qual s’emparen retòricament per no donar explicacions clares, convincents i detallades”. “Una llei franquista és la que protegeix la ministra de Defensa de no haver d’aclarir quina és la seva responsabilitat en tot aquest afer”, ha reblat. A banda, Aragonès ha insistit que s’ha encarregat al gabinet jurídic de la Generalitat l’estudi i proposta de les actuacions legals davant d’instàncies policials i judicials i s’ha posat a disposició d’aquells servidors públics que hagin pogut ser víctimes d’aquest espionatge.

Per això, el cap de l’Executiu ha denunciat que aquest cas “obre una crisi greu entre Catalunya i el govern de l’Estat” i evidencia el conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya. “Si no n’hi hagués, no se’ns espiaria a més de seixanta persones que l’únic nexe en comú que tenim és la vinculació amb l’independentisme. Quan s’espia els quatre últims presidents de la Generalitat i els darrers dos presidents del Parlament, el que s’està espiant no és només aquestes persones, sinó les institucions de Catalunya”.