Avui, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, la consellera Garriga ha rebut el lliurament de les cartes que el conseller de Presidència i portaveu del Govern durant l'u d’octubre de 2017, Jordi Turull, va guardar durant els seus més de tres anys de reclusió. L'acte també ha comptat amb la presència de la consellera Cervera i del director del centre, Francesc Balada, així com altres autoritats de la política catalana. Turull va rebre milers de cartes, adreçades als centres penitenciaris d’Estremera, Soto del Real i Lledoners, que ha aplegat i conservat en 211 capses d’arxiu.

"Les cartes ens han fet viure una presó que no té res a veure amb la presó que han viscut altres presos", ha declarat Turull, "per nosaltres han sigut una porta a la llibertat." "Dipositar a l’Arxiu Nacional les cartes personals que el conseller Turull va rebre durant els anys de presó permetrà que les properes generacions puguin tenir-hi accés i puguin conèixer l’impacte que la repressió política de l’Estat espanyol ha tingut sobre la societat catalana", ha explicat la consellera Garriga.

La correspondència del conseller Turull ha estat objecte d’un exhaustiu tractament arxivístic per part d’Enric Ortega, historiador, abans del seu ingrés a l’Arxiu Nacional. "La majoria de les cartes comencen dient gràcies", ha apuntat avui l'historiador. El seu estudi permet conèixer els detalls fonamentals de la procedència dels corresponsals. Es tracta de 20.030 cartes de les quals en 19.982 casos (99,8%) s’hi ha identificat el país de procedència. La majoria s’escriuen des del Principat (91,2%) i entre les procedents d’altres països (fins a 45), destaquen les arribades des de Bèlgica, com a resultat de la mobilització del nacionalisme flamenc (36,8%). Les cartes arribades des d’Espanya representen el 16,1% del total de les rebudes de fora del Principat (1.621 cartes): cal fer notar que les procedents del País Valencià (31,2%) i les Balears (28,1). Finalment, pel que fa a les 1.257 poblacions identificades des de les quals rep cartes el conseller Turull, pràcticament una quarta part corresponen a la ciutat de Barcelona (4.962, un 24,8%), seguida de Girona (514 cartes), Alella (384), Sabadell (372), Sant Cugat del Vallès (365), Sitges (344), Berga (328) i Terrassa (325), per citar les que superen les 300 missives: en total, es tracta de 672 poblacions diferents de Catalunya.

Amb posterioritat als ingressos, el centre anirà completant el tractament arxivístic. Cal tenir en compte, però, que l’accés de tercers a les cartes serà molt restringit durant anys, atès que la legislació vigent, per a la documentació que conté dades personals sensibles (com són les de caràcter ideològic), estableix un període de reserva de 25 anys des de la mort del productor del document o (si se’n desconeix la data i no és possible escatir-la) de 50 anys des del moment de la seva creació. Tot i aquests extensos períodes de restricció en l’accés, la conservació d’aquesta documentació permetrà llegar a les generacions futures un testimoni de primera mà, de com la societat va viure la repressió desencadenada contra els organitzadors del Referèndum d’Autodeterminació convocat pel Govern de Catalunya el Primer d’Octubre de 2017.

La primavera de 2018 l’Arxiu Nacional va iniciar els contactes amb els familiars dels presos i exiliats, amb relació a la gestió, per a l’ús i conservació futura, de l’enorme volum de cartes que rebien a la presó. Des de l’Arxiu Nacional es van facilitar criteris tècnics així com eines informàtiques adaptades per permetre que la tasca feta per les famílies fos compatible amb la seva conservació posterior al centre. L’Arxiu Nacional, a més, va transmetre a l’associació la importància que es conservés aquesta correspondència, si fos possible, de manera unificada, dins una col·lecció documental.

El del conseller Turull és el cinquè lliurament de documentació a la Col·lecció de cartes dels presos i exiliats per l’autodeterminació de Catalunya | ANC1-1306, després dels realitzats en els darrers anys pels consellers Carles Mundó, Joaquim Forn i Josep Rull, i per la presidenta del Parlament Carme Forcadell.

Jordi Turull i Negre, conseller de Presidència i portaveu del Govern durant el Referèndum d’Autodeterminació del Primer d’Octubre de 2017, va ser enviat a presó per l’Audiència Nacional el de 2 de novembre de 2017 i, després d’un breu alliberament provisional, novament pel Tribunal Suprem espanyol el 23 de març de 2018. Condemnat a dotze anys de presó, el 23 de juny de 2021 va ser finalment alliberat en aplicació de l’indult aprovat pel Govern espanyol.

 

L’abast extraordinari d’aquesta correspondència és palès en els mapes i gràfics que podeu veure a continuació:

Mapa 1. Les poblacions d’origen de la correspondència del conseller Jordi Turull (2017-2021).

Mapa 2. Els països de procedència de les cartes del conseller Jordi Turull (2017-2021).

Gràfic 1. L’evolució de la tramesa de correspondència al conseller Jordi Turull (2017-2021).