El conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, ha avançat avui que el Govern preveu un creixement del PIB català del 4,9% el 2022, una dada que se situa per sota de l’estimació inicial del 6,4%, “però que és rellevant i demostra la solidesa dels fonaments econòmics del país”. Durant una conferència en el marc del Fòrum Club Cambra Sabadell, el conseller ha detallat que el creixement estimat per al 2023 se situaria en el 2,9%, mentre que la taxa d’atur cauria fins al 10,4% el 2022 i el 9,9% el 2023. “Si aquesta dada es confirma suposaria reduir la taxa d’atur per sota del 10% per primer cop des del tercer trimestre del 2008, abans de l’esclat de la crisi financera”, ha afegit.

Giró s’ha referit a la situació d’incertesa que viu l’economia global com a conseqüència dels colls d’ampolla de la cadena de subministraments, la inflació agreujada per la crisi d’Ucraïna i l’efecte contagi dels preus de l’energia en el conjunt de l’economia. Pel que fa a l’impacte específic del conflicte d’Ucraïna sobre Catalunya, el conseller ha recordat que les exportacions d’empreses catalanes a Rússia, Bielorússia i Ucraïna “suposen només l’1% del total, 893 M€”, i ha assegurat que el principal desafiament per a l’economia catalana “vindrà dels impactes pel que fa a l’energia i a la cadena de subministraments”.

Davant aquesta situació d’incertesa econòmica, el conseller d’Economia ha advertit que “només una utilització racional i productiva dels fons europeus ens permetrà un escenari expansiu d’inversió”. I, en aquest sentit, ha reiterat que, hores d’ara, Catalunya només ha rebut un 7,8% del total de fons distribuïts fins ara per l’Estat, un total de 1.491 M€. “Ni un sol euro ha estat decidit per la Generalitat, sinó que tot ens han vingut donat des de Madrid, i ens diuen que executem allò que ells decideixen sectorialment”, ha lamentat. Giró ha afirmat que “només amb rebre el que ens tocaria per pes de població sobre el conjunt de l’Estat, comptaríem amb 11.200 M€ que podríem destinar a sectors com la recerca, la innovació o la indústria, que són molt singulars a Catalunya”. 

Un dèficit fiscal “crònic i endèmic”

Durant la seva intervenció, el conseller ha tornat a denunciar el dèficit fiscal i d’infraestructures que pateix Catalunya per part de l’Estat, i ha demanat al conjunt de Cambres de Comerç “que ens ajudin a recordar-ho”. Giró ha insistit que Catalunya pateix un dèficit fiscal “crònic i endèmic”, i que, en matèria d’infraestructures, les inversions estatals a Catalunya se situen molt per sota del seu pes en termes de PIB i població sobre el conjunt de l’Estat.

Finalment, el conseller també ha defensat el sistema de tributs català, i ha assegurat que Catalunya “no té ni els tipus de l’IRPF, ni els de l’impost sobre successions ni els de l’impost sobre el patrimoni més elevats de l’Estat”. Per argumentar-ho ha citat dades d’un informe del Consejo General de Economistas, segons el qual Catalunya només ocupa la posició més alta en el tram inferior als 30.000 euros de l’IRPF. “I és per això que, aprofitant els pressupostos aprovats el desembre, vam fer una reducció perquè les rendes inferiors a 12.500 baixessin del 12% de tipus al 10,5%”, ha subratllat. Pel que fa als impostos propis de la Generalitat, ha remarcat que no tenen una finalitat recaptatòria, ja que només representen un 1,1% del total d’ingressos, “poc més d’un 2% si hi sumem el cànon de residus i el de l’aigua”, i ha explicat que l’objectiu d’aquestes figures tributàries és influir en determinats comportaments de les persones “per tal de millorar la salut, el medi ambient o el transport i les emissions en el nostre país”.