Justícia, Drets i Memòria

La consellera entrega les restes de Josep Aubeso

Ciuró: "Volem tancar el dol però no oblidar ni les persones ni els fets que van causar tant dolor"

query_builder   8 maig 2022 13:10

event_note Nota de premsa

Ciuró: "Volem tancar el dol però no oblidar ni les persones ni els fets que van causar tant dolor"

La consellera de Justícia retorna les restes d’un nou identificat de la fossa del Mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

Josep Aubeso Rovira va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i va desaparèixer a la Batalla de l’Ebre

Constava en una de les llibretes del doctor Gras. Aquests documents van ajudar a localitzar la fossa més gran que s’ha obert fins ara a Catalunya.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha lliurat avui a la família les restes d’un soldat republicà que va morir durant la Guerra Civil. Es tracta de Josep Aubeso Rovira, la segona persona identificada de la fossa més gran que s’ha obert fins ara a Catalunya, la del Mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre).

El passat 27 de març el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera Lourdes Ciuró van formalitzar el lliurament a la família de les restes del primer identificat: Andreu Flores i Flores, al cementiri d’Arenys de Munt.

Entre el desembre de 2020 i el juliol de 2021 a la fossa del Mas de Santa Magdalena es van recuperar 177 individus i 9 amputacions. Les actuacions van formar part del Pla de fosses 2020-2021, executat pel Departament de Justícia mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica.

La cerimònia del retorn de les restes de Josep Aubeso s’ha fet al cementiri de Montjuïc de Barcelona, localitat on resideix la família. La filla i el net de Josep Aubeso han rebut les restes de la mà de Ciuró.

Durant l’acte de lliurament, la consellera Lourdes Ciuró ha destacat la importància d'un acte com el d'aquest diumenge per tal que la família pugui tancar el dol, més de 80 anys després. “És una de les responsabilitats més maques que tenim com a departament, perquè ajudem a tancar el dol a les famílies”, ha reconegut.

La consellera ha explicat que "tancar el dol no vol dir oblidar". En aquest sentit, ha recordat que “del que va passar a la guerra moltes famílies no en parlaven. La gent oblidava, passava pàgina i no volia tornar a reviure tots aquells fets perquè marxava gent molt jove al front. Identificar les restes i tornar-les a les famílies és una manera de recordar i no oblidar, no només a la persona, sinó als fets que van ocasionar tant dolor a tantes famílies”, ha afegit.

El nét de Josep Aubeso, Roger Roig,  ha agraït la tasca del departament i de tots els tècnics que han treballat en les tasques de localització de la fossa de Santa Magdalena “per a fer possible un comiat que s’ha hagut de posposar 84 anys”. Roig també ha fet una menció especial al doctor Gras, “qui reservava un temps per registrar en una llibreta els soldats que morien. Aquesta és una història de tenacitat individual i col·lectiva. No passem pàgina i no oblidem”, ha afegit.  

El cas que va fer estirar el fil

Josep Aubeso va néixer a Barcelona, el 14 de desembre de 1903 o 1904. Era fill d’en Manel i la Teresa i exercia de guixaire. La seva filla, Carmen Aubeso Larruy, en va sol·licitar la recerca a la Generalitat de Catalunya, l’any 2005. Segons la informació facilitada, en Josep Aubeso havia estat mobilitzat per l’exèrcit republicà, entre l’abril i el maig de 1938, i havia desaparegut al front de l’Ebre aquell mateix any. La darrera notícia que la família en va tenir va ser una carta en què s’informava que estava malferit.

El 2005, Josep Aubeso va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes i, posteriorment, la seva filla va facilitar una mostra d’ADN per al Programa d’identificació genètica.

La recerca documental que va fer la Direcció General de Memòria Democràtica no va permetre localitzar l’indret on va desaparèixer o on va ser inhumat. Però l’any 2016 ‒ en el marc de la tasca de localització de fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme‒ la Direcció General de Memòria Democràtica va encarregar a la Universitat Rovira i Virgili l’elaboració d’un estudi de geolocalització de fosses comunes de la Guerra Civil a la comarca del Priorat i a les Terres de l’Ebre. Entre les fosses documentades hi havia la del Mas de Santa Magdalena, associada a un hospital de campanya del XV Cos d’Exèrcit republicà.

L’estudi incloïa els noms de vint soldats que haurien mort en aquell hospital, un dels quals era Josep Aubeso. La font d’aquesta informació era una de les llibretes en què el doctor Miquel Gras Artero ‒cirurgià i capità metge de l’exèrcit republicà‒ havia anotat els casos que havia tractat durant la Batalla de l’Ebre. Les llibretes havien estat conservades pel seu fill, el també doctor Miquel Gras de Molins, i havien estat digitalitzades per l’associació No Jubilem la Memòria del Priorat. Aquests documents – junt amb les fonts orals, van ajudar a localitzar la fossa més gran que s’ha obert fins ara a Catalunya.

La fitxa sobre Josep Aubeso era a la llibreta número 2 del doctor Gras, amb data de 21 d’agost de 1938. S’hi informa que era un soldat de la segona companyia del Batalló d’Obres i Fortificacions número 20, i que va ser ferit a les 9 hores del 20 d’agost, al sector de Vilalba dels Arcs. Així mateix, s’hi detalla la ferida que patia i el tractament que se li va aplicar; finalment, s’informa de la seva defunció, que va tenir lloc a les 16 hores del mateix 21 d’agost de 1938.

D’acord amb aquesta informació ‒i en el marc del Programa d’identificació genètica‒ es van dur a terme els encreuaments dirigits entre les dades genètiques de la seva filla, Carmen Aubeso Larruy, i les dades genètiques de les restes que es van exhumar en la intervenció a la fossa del Mas de Santa Magdalena. És gràcies a aquests encreuaments que s’han pogut identificar les restes de Josep Aubeso.

El Mas de Santa Magdalena

Des del desembre de 2020 i fins al juliol de 2021, la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va dur a terme una intervenció arqueològica a la fossa del Mas de Santa Magdalena, al terme municipal de Móra d’Ebre, en el marc del Pla de fosses de la Generalitat.

La fossa, situada als afores del nucli municipal, estava associada a un hospital de campanya del XV Cos d’Exèrcit republicà, instal·lat al mas i l’ermita adjacent, avui desapareguda. L’hospital formava part d’una de les línies d’evacuació de ferits de la Batalla de l’Ebre, una línia que continuava cap a Móra d’Ebre i, des d’allà, cap als hospitals i punts sanitaris habilitats al Priorat.

La trobada de la llibreta del doctor Gras va motivar la intervenció arqueològica. El fet de tenir constància dels noms d’algunes de les persones que probablement van ser inhumades a la fossa, que Josep Aubeso figurés inscrit al Cens de persones desaparegudes i que es tractés d’una fossa fora del cementiri van fer que fos considerada una actuació prioritària.

La Direcció General de Memòria Democràtica va ampliar la informació sobre l’hospital mitjançant la documentació del fons 545 de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica, en la qual es fa referència a les unitats militars vinculades a l’hospital de Santa Magdalena i que aporta informació sobre el marc temporal de funcionament del centre. Així mateix, es va consultar l’Ajuntament de Móra d’Ebre i el senyor Joan Launes, de l’Associació Cultural La Riuada, de Móra d’Ebre, gràcies als quals es va obtenir informació complementària i material gràfic de l’emplaçament.

I així, com a resultat de l’actuació, durant els set mesos de treballs arqueològics es van recuperar un total de 177 cossos, a més de nou amputacions, dipositats en 62 punts d’inhumació. Es tracta, fins al moment, de la intervenció en fosses de la Guerra Civil a Catalunya que ha proporcionat un major nombre d’individus. A banda de les restes, també es va constatar la presència de material mèdic, fet que va poder corroborar que es tractava d’un hospital militar.

Èxit del Programa d’identificació genètica

El Programa és fruit de la col·laboració, vigent des de 2016, entre el Departament de Justícia (mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica) i el Departament de Salut (a través de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron) és una mostra del compromís que el Govern de la Generalitat té amb la recerca i la identificació de les persones desaparegudes i el retorn de la dignitat a aquestes persones i a les seves famílies.

L’encreuament de les bases de dades de perfils genètics de familiars i la dels perfils genètics de les restes recuperades a les intervencions arqueològiques permet posar la ciència a disposició de la memòria i ja ha aconseguit la identificació de 18 persones des que es va iniciar, el 2016.

Tot i aquests resultats significatius, el Departament de Justícia fa una crida per ampliar les mostres del Programa d’identificació genètica, que a hores d’ara té més de 2.700 mostres de familiars de desapareguts, una xifra molt inferior a la de les persones desaparegudes. Actualment, el Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya té 6.311 noms inscrits.

3  

Imatges

La consellera entrega les restes

La consellera entrega les restes 115

.

. 193

.

. 120