El Govern aprova avui declarar bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic onze conjunts de construccions de pedra seca d’abastament i explotació de l’aigua, a Torrebesses (Segrià), i la delimitació dels seus entorns de protecció. El terme de Torrebesses és ple de construccions de caràcter tradicional, la major part de pedra seca, destinades a l’aprofitament de l’aigua.

Torrebesses és un territori de les planes de Ponent, de condicions secaneres, on els recursos hídrics han estat històricament un element estratègic de primera importància. El d’aquest municipi no és un cas únic però sí que és un cas extraordinàriament representatiu del ric patrimoni agrari desenvolupat pels nostres avantpassats. Això queda palès amb la presència d’una important diversitat tipològica de petites infraestructures de captació i abastament d’aigua.

Els recents episodis de sequera al nostre país han estimulat la reflexió, una vegada més, a l’entorn de l’actual model de gestió dels recursos hídrics. Entre altres referents, les mirades s’han dirigit als models tradicionals d’abastament d’aigua, basats en una munió de solucions a petita escala que permetien satisfer totes les necessitats de consum humà, tant de boca com per a l’agricultura i la producció energètica, entre altres. Especialment significatius són els casos localitzats en zones de secà, on l’enginy demostrat pels nostres avantpassats adquireix un valor especial en l’actualitat.

Els elements que formen part del conjunt declarat bé cultural d’interès nacional són: pou de la Vila, safareigs i bolló; secla i rasa de la Vall Major; conjunt del molí de Bep de Canut; marge del molí del Culó o del Puntarró; molí i bassot de Tomàs; cabana d’Albert Marçal; cabana de volta de la Paula; cadolla Colomina i regatons; bassa de Bep del Pubill i regató; aljub i cadolla del Ribot, i regatons i abancalaments i marges de pedra seca.

Des de 2011, Torrebesses disposa del Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, un espai on endinsar-se en el descobriment d’aquesta tècnica constructiva. Té una exposició permanent sobre el tema i ofereix visites guiades a les construccions de pedra seca del municipi. L’any 2018, l’art de la pedra seca (coneixements i tècniques) va ser inclòs a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per a la UNESCO.

Aprofitament de l’aigua a través de les construccions de la pedra seca

Els elements i conjunts de construccions proposats per la seva protecció tenen un valor de representació de la realitat històrica recent no només de les valls i altiplans d’aquest municipi, sinó també de l’àmbit pròxim de les Garrigues i el Segrià garriguenc, i per extensió del conjunt de les contrades d’interior del país.

Sèquies i sequions, basses, cisternes, pous, sínies, aljubs, cogulles i altres elements s’adapten a l’aprofitament de l’escassa aigua que es pot recollir en els altiplans i costers, però la majoria i els més abundants miren d’aprofitar l’aigua dels fons de vall. Allà s’hi trobaven les reserves d’aigua més assequibles en els moments que l’aigua superficial desapareixia i s’havien de buscar altres fonts de subministrament: les aigües subterrànies, a les quals calia accedir a través de pous. Per damunt dels fons de vall principals, l'aigua fou objecte d'aprofitament a través de les escorrenties de la pluja que s’aconduïen cap a diferents tipus de dipòsits: les basses en els terrenys més tous i les cogulles o cadolles i els aljubs sobre els estrats de roca.

Per satisfer les múltiples necessitats domèstiques que comprenen tant les necessitats de beure de les persones com dels animals, així com les necessitats de cuinar i preparació d’aliments, a més de la neteja de la casa o de la roba, es van originar a diferents estratègies familiars, que desembocaren en diferents solucions infraestructurals que van des de les basses, fonts i pous col·lectius de l’entorn del nucli fins a les cisternes de les cases i altres solucions individuals.