La trobada, en què ha participat la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí Altés, ha reunit diferent entitats i col·lectius per avançar en l'elaboració del Pla per combatre la pressió estètica, liderat pel Departament d’Igualtat i Feminismes i recollit en l’Acord de Govern aprovat el 8 de març. 

"La idea d’aquestes reunions de treball és recollir totes les aportacions que creieu que hauria de tenir aquest Pla”, ha compartit en l’inici de la sessió la presidenta de l’ICD, Meritxell Benedí Altés, amb les entitats participants. “El Pla per erradicar la pressió estètica i la transformació feminista que fem passa per canviar marcs mentals, i no és fàcil; necessitem la implicació de tothom”, ha remarcat la presidenta. 
 
En aquesta segona sessió de treball hi han assistit participants de nou entitats i col·lectius que han compartit opinions i propostes vinculades als diferents eixos i àmbits d’actuació del Pla, com ara alimentació, publicitat, consum, mitjans de comunicació, xarxes socials, educació i sanitat, entre altres. 

Sara Bujalance Arguijo, de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), ha criticat la pressió social per estar prima que es projecta des dels sectors del consum, l’alimentació o la publicitat. Aquesta pressió provoca molta ansietat i malestar, i Bujalance ha assenyalat les dificultats de lluitar contra les grans i potents empreses que hi ha al darrere. 

Per la seva banda, Laura Arcarons de Mandràgores, associació que contribueix a l’educació sexual i afectiva des d’una perspectiva feminista, ha proposat que la diversitat es representi de manera molt més complexa i que englobi a totes les dones. 

Seguint el fil de la visibilitat de la diversitat de les dones, Raquel Marques i Blanca A. Mató, de Drac Màgic, cooperativa promotora de mitjans audiovisuals, han remarcat que cal educació i pedagogia al voltant de les imatges i de com aquestes configuren a les dones. “Volem veure moltes dones menjant a gust en les campanyes, i és molt difícil veure això. Si mengen, sovint és per a una finalitat eròtica”, ha ressaltat Marques, que ha reivindicat més diversitat, ser més atrevides i buscar altaveus. 

En aquesta línia, Cristina Almirall de Som Barbàrie, una entitat de dones i identitats dissidents amb barba, ha dit que les representacions de cossos diferents que es facin en la moda no s’han de promocionar com l’excepció, sinó que s’han de representar tot tipus de cossos. 

En relació a la representació actual de la diversitat, Laia Sanz Bastons, de la Cooperativa Candela, una entitat que lluita per la transformació social basada en l’educació en valors amb perspectiva feminista i comunitària, ha proposat fomentar l’esperit crític quan s’analitzin les contra imatges que es mostren per lluitar contra la pressió estètica, i ha posat sobre la taula el paper del professorat com a referents, un canal directe amb el jovent per parlar de la diversitat de cossos. 

Pel que fa a la publicitat, Carme Durán Alcaide, Violeta Maroto Romero, Gabriela Parada Martínez i Laura Fernández Aguilera de Komando Gordix, grup de dones que fan activisme contra la grassofòbia, han plantejat un canvi en la promoció i el consum de certs productes que es venen des de la por a ser grasses. “Com a consumidores volem que hi hagi informació, però no estigma en els aliments. Demanem la despatologització de la grassor”, han destacat. 

Seguint amb l’àmbit publicitari, Maria Ginard, de la Cooperativa Esberla, especialitzada en feminismes i economia social, ha posat l’accent en detectar la publicitat enganyosa, sobretot en les campanyes d’estiu per aprimar-se. Ginard també ha remarcat la importància de la família en la pròpia autoestima per acceptar el propi cos. 

Júlia Vicent Rubiolo, de l’associació A Pelo!, grup de suport a persones amb alopècia, ha indicat que el problema és associar que l’aspecte reflecteix el teu estat de salut i ha demanat visibilitzar que les dones puguem ser calbes.  

Per últim, Carme Rius, presidenta de l’associació Dones no Estàndards, que evidencia la violència exercida a totes les dones considerades no estàndards, ha defensat fomentar la desigualtat com una cosa atractiva i mostrar l’orgull que és ser anormal, i ha plantejat educar en aquest sentit, des de la visibilitat de la diferència. 

  
Un Pla per erradicar la pressió estètica 
 
El Pla per combatre la pressió estètica té com a objectiu donar una resposta política a la violència dels cànons estètics que produeixen i perpetuen els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes, a fi d’erradicar aquesta violència. A més, entre els seus objectius també hi ha incrementar la consciència social sobre l’impacte de la pressió estètica en el benestar físic i emocional al llarg de tot el cicle vital de les persones, especialment el de les dones. 
 
Per assolir-ho, el Pla planteja dissenyar mesures des d’un enfocament integral i interseccional en diferents eixos: la prevenció, sensiblització i recerca, incloent l’àmbit educatiu i de la salut; la sanció i la reparació del dany causat per la pressió estètica. Per elaborar i fer seguiment del Pla es constitueix una Comissió Interdepartamental. 
 
Les mesures del Pla d’acció per combatre la pressió estètica s’estructuren al voltant de quatre eixos estratègics, que són: Publicitat, consum i alimentació; Xarxes socials; Cultura i mitjans de comunicació, i Àmbit social, que inclou, entre d’altres, el món laboral i el de l’esport. 
 
 
Actuacions en marxa: investigació d’una cadena multinacional de roba 
 
En el marc del Pla d’acció per combatre la pressió estètica, ja s’ha impulsat una primera acció: la investigació contra una cadena multinacional de moda que opera a Catalunya i que només compta amb les talles més petites (XS/S).  
 
Altres accions que s’impulsaran, que s’acabaran de definir en el disseny del Pla que s’està duent a terme amb la participació d’expertes, entitats i també els sectors implicats, seran actuacions en relació al control de talles, com la petició a l’Agència Catalana de Consum per tal que analitzi l’aplicació en la pràctica de la regulació europea de talles a les botigues de roba. 
 
També es preveu la inclusió de continguts educatius sobre la pressió estètica i els seus efectes a les escoles i als instituts, en el marc del programa Coeduca’t; el disseny d’una campanya de sensibilització a les xarxes socials, dirigida especialment a la gent jove, respecte l’ús dels filtres i retocs fotogràfics a les xarxes socials i en la publicitat; i la promoció d’alguns canvis normatius per incorporar la pressió estètica en la legislació, com per exemple la reforma de la Llei 17/2005 d'igualtat efectiva de dones i homes, per incloure expressament la pressió estètica i per enfortir el marc sancionador de la Llei.