A la resta del litoral català, també es podria desenvolupar aquest cultiu a l’Ametlla de Mar i a Roses pels nutrients de les seves aigües 

Així ho determina l’estudi encarregat per valorar el lloc més adequat de la costa catalana per desenvolupar aquest tipus d’indústria, ateses les condicions mediambientals necessàries per a dur a terme aquesta activitat

La iniciativa, desenvolupada en el marc de l’Estratègia marítima de Catalunya 2030, té com a punt de partida el propòsit de la Comissió General de Pesca per al Mediterrani de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i de la Unió Europea de promoure una indústria d’algues sostenible al Mediterrani

 

“El delta de l’Ebre i els seus voltants són, sense cap mena de dubte, els escenaris òptims per emprendre qualsevol de cultiu industrial de macroalgues”. Aquesta és la conclusió que es desprèn de l’estudi presentat avui a la Ràpita, en el marc d’una jornada dedicada a avaluar el potencial del desenvolupament d’una indústria d’algues a Catalunya, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural conjuntament amb la Comissió General de Pesca per al Mediterrani de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO-CGPM), l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa-ACCIÓ del Departament d’Empresa i Treball, l’Ajuntament de la Ràpita i la Xarxa Marítima de Catalunya BlueNetCat.

 

L’aqüicultura d’algues és una activitat molt efectiva per produir aliments saludables rics en nutrients i components bioactius amb un impacte ambiental positiu que contribueix a restaurar els ecosistemes costers degradats.

 

Segons l’informe, encarregat pel Departament d’Acció Climàtica i la Comissió General de Pesca per al Mediterrani de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) al científic especialista en algues de la Universitat de la Corunya Javier Cremades, el delta de l’Ebre compleix la condició indispensable perquè el cultiu de macroalgues sigui viable: tenir aigües amb una gran qualitat de nutrients. En aquest cas, són nutrients procedents dels excrements produïts pel cultiu de mol·luscs de la zona i altres nutrients que no arriben a ser utilitzats pel fitoplàncton (organismes aquàtics).

 

Les badies del delta de l’Ebre suposen un escenari modèlic per poder implementar un model que combini la producció natural de microalgues, els cultius de mol·luscos bivalves i la posterior producció de macroalgues en les seves desembocadures, on les condiciones hidrodinàmiques i la temperatura de l’aigua són les més idònies per al seu desenvolupament.

 

A la resta del litoral català, hi ha altres possibilitats d’adquirir nutrients, factor indispensable per al desenvolupament dels cultius de macroalgues de manera eficient, mitjançant l’aqüicultura de tonyina, orada i llobarro que s’estan duent a terme a l’Ametlla de Mar i les gàbies de cultiu de llobarro a la badia de Roses.

 

Així, les algues cultivades actuen com a biofiltres en la depuració d’efluents procedents d’activitats aqüícoles.

 

Usos, valor afegit, aplicacions i serveis ecosistèmics

 

L’estudi també proposa vuit espècies d’algues mediterrànies dels gèneres Gracilaria, Codium i Ulva com els més idonis per ser cultivats a la costa catalana.

 

Les espècies de Gracilaria tenen interès comercial principalment per a la obtenció d’agar que s’utilitza fonamentalment com a additiu en la indústria alimentària. Gràcies al seu alt contingut proteic i les seves qualitats organolèptiques, també són utilitzades per a consum humà i d’espècies aqüícoles. D’altra banda, el gènere Codium està sent molt estudiat per a l’obtenció de productes d’aplicació farmacològica, mentre que  les espècies d’Ulva s’utilitzen principalment per al consum humà i animal. Aquestes últimes estan sent estudiades també per les seves aplicacions en medicina regenerativa per posseir propietats antivirals, antioxidants, anticoagulants i anticancerígenes. 

 

El cultiu d’algues presenta també importants beneficis per raó dels serveis ecosistèmics que duu associats, fonamentalment per ser formador d’hàbitats i per la capacitat de captar CO₂ i de reduir els nivells d’eutrofització (creixement massiu d’algues).

 

Catalunya, en línia amb Nacions Unides i Europa a favor d’una aqüicultura sostenible

 

L’impuls d’aquest tipus de cultiu té com a punt de partida el propòsit de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i de la Unió Europea de promoure una indústria d’algues sostenible al Mediterrani, amb tots els beneficis mediambientals i possibilitats de negoci que duu implícits aquesta activitat. D’altra banda, és ineludible un canvi de paradigma que permeti que l’aqüicultura d’Europa es dirigeixi cap a unes pràctiques ambientals i socioeconòmicament sostenibles. Tot plegat, coincideix amb la celebració aquest 2022 de l’Any Internacional de la Pesca i l’Aqüicultura Artesanals.

 

Catalunya també s’hi ha volgut sumar amb l’organització d’aquesta jornada que ha comptat amb la participació del director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela; el responsable d’Aqüicultura de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura - Comissió General de Pesca del Mediterrani (FAO-CGPM), Houssam Hamza; l’especialista en la indústria de les algues en aigües europees Pierre Erwes; els especialistes en algues de la UE i promotors de la coalició Algues per a Europa Fernando Nieto i Joao Santos, i l’investigador de la Universitat de la Corunya Javier Cremades, responsable de l’anàlisi sobre el potencial de la costa catalana per al cultiu d’algues.

 

A l’acte, també s’han exposat casos pràctics sobre l’aplicació i els usos gastronòmics de les algues, exemples de granges d’algues existents a altres països del Mediterrani i de granges de microalgues a Catalunya, concretament a Almenar i Tarragona, respectivament, i el rol de les algues com a embornals de CO₂ o com a alternatives proteiques.

 

El cultiu de micro i macroalgues representa una oportunitat per al creixement sostenible de l’Economia Blava de Catalunya a desenvolupar en el marc de l’Estratègia marítima de Catalunya 2030. Actualment, el subsector de pesca, aqüicultura i processament i distribució de recursos marins vius representa el 32,41% del VAB de l’Economia Blava del país (sense comptar el turisme marítim), el 44,47% de l’ocupació i el 52,01% del volum de negocis.

 

L’Estratègia marítima de Catalunya, instrument de planificació de l’Agenda marítima de Catalunya liderada pel Departament d’Acció Climàtica, defensa un creixement sostenible de l’aqüicultura d’algues a Catalunya que impliqui solucions basades en la natura, l’economia circular, la neutralitat climàtica (mitjançant la fixació de carboni blau), l’aqüicultura multitròfica i la diversificació d’espècies, amb l’objectiu de garantir un subministrament d’alimentació ric en proteïnes vegetals i sostenible envers el medi ambient. Les actuacions del futur Fons Europeu Marítim i de la Pesca i l’Aqüicultura s’adreçaran a fomentar l’impuls d’aquestes iniciatives.