La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha defensat amb rotunditat la figura dels jutges de pau que actuen a Catalunya. “L’escenari que desaparegui la figura no ens el podem ni plantejar”. Ho ha expressat des del Jutjat de Pau de Montblanc, acompanyada de l’alcalde del municipi, en el marc d’una jornada de treball que finalitzarà aquesta tarda amb una reunió amb jutges de pau de la demarcació de Tarragona amb l’objectiu de fer front comú davant la nova llei espanyola que preveu suprimir-los.

La consellera Ciuró ha insistit que els jutges de pau ofereixen un servei de proximitat i també “un servei social de primer ordre” perquè “atenen les persones en aquells tràmits del seu dia a dia ordinari que de vegades no saben on anar a buscar”. Treballen en benefici de la justícia de proximitat, de l’agilitat, de l’eficiència i de l’apropament de l’Administració de justícia als municipis que no tenen jutjat, i, per això, “de cap manera en podem prescindir”, ha sentenciat.

En la sessió de control d’aquesta setmana al Parlament de Catalunya, Ciuró ja ha manifestat que el Departament de Justícia s’oposa a la supressió d’aquesta figura, una mesura inclosa en la llei espanyola d’eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia, que està preparant el Govern espanyol i que de moment es troba en tràmits d’aprovació. “Si la llei d’eficiència organitzativa busca eficiència, agilitat i proximitat, desmantellant la figura del jutge de pau, obté exactament el contrari”, ha asseverat.

La norma preveu substituir la figura dels jutges de pau per unes oficines municipals de justícia que, en paraules de Ciuró, “no tindran la mateixa proximitat perquè es farà en seus judicials que molts municipis no tenen”. Pel que fa a la implantació d’aquesta nova mesura, Ciuró ha lamentat que “segurament no vindrà amb els reforços necessaris”, la qual cosa podria suposar “un cost afegit a l’Administració catalana”.

La figura del jutge de pau es desenvolupa jurídicament a través de l’article 108 de l’Estatut de Catalunya. “Podríem estar parlant també d’un buidatge de l’autogovern”, ha advertit Ciuró, i “començant pels jutges de pau, poden trobar la porta per buidar de competències d’altres tipus; per tant, ens hem de plantar al primer embat ja”, ha afegit.

També ha volgut subratllar que el jutge de pau és una figura arrelada a Catalunya “que fa molts i molts anys que funciona, de tradició, que la gent se la sent seva” i que a més “coneix la realitat del municipi, coneix els veïns, fa front sovint a conflictes petits i fa de mediadora per trobar una solució: desjudicialitzen la causa sense anar al jutjat d’una altra capital”.

Unes 80.000 actuacions el 2021 a Tarragona

Les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre sumen un total de184 municipis, dels quals 176 tenen jutjat de pau.

Durant el 2021 pel que fa a l’àmbit territorial de Tarragona, el total d’actuacions que van dur a terme els jutges de pau van ascendir a quasi de 80.000. En l’àmbit civil, és en el qual la xifra va ser més alta. En concret, els jutges de pau van fer unes 20.548 actuacions, entre les quals hi ha exhorts, judicis verbals o actes de conciliació. Pel que fa a l’àmbit penal, el total va ascendir a 19.866 actuacions, entre les quals, hi ha exhorts o diligències prèvies. Pel que fa a les funcions de Registre Civil, els jutges de pau van certificar 5.788 naixements, 3.508 defuncions i 2.534 matrimonis, entre d’altres.

Els jutjats de pau, justícia de proximitat

Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció; d’aquesta manera, apropen la justícia a la ciutadania amb actuacions basades sobretot en la mediació.

Els jutges de pau són presents en 898 dels 947 municipis del país i són escollits pel Ple Municipal.

Actualment, els jutges de pau són l’estructura judicial més àmplia a Catalunya i són competents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil. Tracten, en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior a 90 euros. En l’àmbit penal, des del mes de juliol de 2015, bàsicament gestionen actuacions d’auxili judicial (exhorts) ja que les faltes que s’atenien fins a aquella data s’han transformat en delictes respecte dels quals ja no tenen competències.

El projecte del Fòrum judicial de Tarragona està enllestit a finals any

Durant el matí, la consellera de Justícia també ha mantingut reunions amb les diferents autoritats judicials del territori per parlar sobre els nous projectes per a Tarragona. En relació amb el Fòrum de la Justícia de la ciutat, Ciuró ha asseverat “que tot va endavant”. Així dons, es preveu que durant el 2022 ja es tinguin els recursos econòmics per al projecte, que estarà acabat a finals d’any. L’estiu de 2023 es podrà començar la licitació de les obres i cap a finals d’any es començarà a la construcció. Està previst que les obres acabin el 2026 i que el Fòrum estigui en funcionament aquell mateix any.

Actualment s’està fent el programa funcional, una revisió del projecte, per tal d’actualitzar-lo a les necessitats de tots els operadors jurídics implicats. “La voluntat del Departament és tenir el millor equipament al servei dels operadors jurídics, per tant, que se’l sentin seu”, ha afirmat Ciuró. La proposta del projecte original plantejava una distribució d’espais que cal acabar d’ajustar tant per la seva ubicació dins l’edifici com per la seva superfície.

El nou Fòrum Judicial a la zona del Francolí

Com la consellera ja va avançar el Fòrum es construirà al solar del carrer Arquebisbe Pont i Gol de Tarragona, més conegut com la zona del Francolí. Aquesta és l’opció que des del Departament va escollir com la millor.

D’aquesta manera Lourdes Ciuró compleix el seu compromís amb la ciutat de desencallar una signatura pendent des de fa més de vint anys. Tarragona és la única capital catalana que no disposa d’un Palau de Justícia que doni resposta a les necessitats dels agents judicials i de la ciutadania.

Quasi el doble de m2 destinats a usos judicials

El futur edifici tindrà 32.000 m2 edificats on s’ubicaran tots els equipaments de Justícia, des de l’Audiència Provincial fins a tots i cadascun dels òrgans unipersonals; també, la Fiscalia de Menors, la Fiscalia de Tarragona, els col·legis professionals i els Servies Territorials de Justícia. D’aquesta manera es concentraran els òrgans dispersos actualment en vuit punts de la ciutat i hi haurà espai suficient de creixement, ja que els òrgans ocupen ara 19.000 metres quadrats.