• Ubicat en un local del carrer Atenes, va ser realitzat per l’artista durant la seva visita a la ciutat l’any 1989

El Govern ha aprovat, a iniciativa del Departament de Cultura, declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el mural Acid, de Keith Haring, situat al carrer Atenes de Barcelona.

Realitzat en pintura plàstica el febrer de 1989, el mural va ser pintat per Haring durant la seva visita a Barcelona convidat per la xef Montse Guillén, després que l’artista participés en la fira madrilenya ARCO. Al llarg de la seva estada a Barcelona, d’aproximadament una setmana, Haring va anar cada nit a ballar a l’Ars Studio, el local de moda de l’època, situat al número 27 del carrer d’Atenes, atret per la música house que punxava el DJ César de Melero. L’últim dia abans de marxar, i com a mostra de la seva complicitat personal, va pintar Acid a la part posterior de la cabina del DJ, directament sobre el mur.

Haring va fer el mural amb pintura plàstica i, en pocs traços, va pintar un dels seus personatges icònics. Per la seva postura, el moviment que indica el ball, la pintura representa una tipologia seva de personatges que parlen de la cultura del seu moment i de les formes de vida associades. Tot això ho va captar Haring durant la seva visita a Barcelona, en un moment de gran eclosió artística de l’art urbà a la ciutat, que es feia un lloc com referent global. Cal destacar l’existència d’una àmplia documentació, en fotos i vídeos, que mostren com Haring va pintar aquest mural, que prova la seva autoria.

Durant la seva estada a Barcelona, l’artista també va fer una intervenció en una plaça al cor del Raval, que aleshores encara es coneixia com a “Barri Xino” i que estava, en gran part, bastant degradat. Haring va optar per una paret a la plaça Salvador Seguí i, probablement, va utilitzar la mateixa pintura plàstica que en el mural Acid. Pocs dies després va deixar la ciutat i un any més tard moria víctima de la sida.

Keith Haring (1958-1990), artista emblemàtic del pop art i més concretament de l’art de carrer, va destacar durant els anys vuitanta amb la cultura del grafit. La seva obra va ser cotitzada en vida, i dels carrers de Nova York va passar als museus i a les galeries d’art més prestigioses del món. Va fer el seu primer gran mural públic el 1982 a la Houston Street de Nova York. Des de llavors i fins que va morir, set anys més tard, va pintar murals en diverses ciutats com Berlín, París, Pisa o Barcelona. Amb un estil figuratiu, en el qual destaquen els traços amples i negres per remarcar les figures, els seus murals concentren les icones habituals de l’artista: els nens, la vida, el sexe, la mort i, en els darrers anys, la lluita contra la sida. Molt proper a Andy Warhol i Jean Michel Basquiat, Keith Haring va ser una figura fonamental de l’últim terç del segle XX i continua sent una referència per a successives generacions d’artistes a tot el món.