La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha inaugurat avui a Lleida les jornades tècniques de referència sobre fertilització que durant dos dies reuniran a Lleida experts en la gestió de nutrients al llarg de la cadena alimentària

 

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha participat avui a les Jornades Professionals de la Fertilització i la Gestió de Dejeccions Ramaderes (PRO-FEM) que tracten els aspectes més lligats a l’aplicació agrícola i la gestió de les dejeccions en l’explotació ramadera. Aquesta és una de les jornades tècniques de referència que s’emmarca en el projecte LIFE AGRICLOSE, liderat pel Departament i que finalitza aquest any 2022 en el seu quart any.

L’aprofitament dels nutrients dins al sector agrari, amb baixes emissions i la seva recuperació a partir de les dejeccions ramaderes, ocupa un lloc destacat a l’agenda de la Unió Europea, que mira de dirigir el sector agrari cap a un millor maneig dels nutrients i a la recuperació de la qualitat dels sòls, ambdós objectius inclosos al Pacte verd europeu.

Durant dos dies, a la Llotja de Lleida, s’ofereix l’oportunitat de conèixer la situació actual, perspectives i novetats en matèria de gestió de nutrients al llarg de la cadena alimentària de la mà dels principals experts, tant nacionals com internacionals.

La consellera s’ha mostrat molt satisfeta pels resultats que està assolint aquest projecte europeu d’innovació i de millora del medi ambient, liderat pel Departament, perquè contribueix a “transitar cap a una ramaderia encara més sostenible i respectuosa envers els recursos naturals, emparada en el concepte d’una sola salut: fer indestriables la salut humana, la salut animal i la salut ambiental”.

 

Diverses línies de treball per avançar cap a la sostenibilitat

Jordà ha explicat que el Departament està treballant de manera simultània diverses vies per impulsar un sector agroalimentari sostenible econòmicament i socialment, però també mediambientalment. Ha volgut recordar, entre d’altres, la moratòria vigent d’obertura o d’ampliació de granges de porcí en municipis en 68 municipis amb un gran nombre d’explotacions i amb l’aigua contaminada pels nitrats procedents dels purins. Aquesta moratòria, que s’emmarca en el nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, ha comportat que Catalunya, a diferència d’altres territoris, hagi quedat recentment fora del procediment d’incompliment de la Directiva de nitrats que va obrir la Comissió Europea contra l’Estat espanyol l’any 2018.

Una altra peça clau per avançar cap a una ramaderia més respectuosa és el nou decret d’ordenació ramadera que està treballant el Departament i que limita les grans explotacions i acompanya les de mida més petita i models més familiars perquè fomentin l’arrelament de la població al medi rural i comportin una activació del teixit econòmic i social del territori.

I un darrer element clau que ha destacat la consellera és el projecte de Llei de producció agrària sostenible que serà l’eix bàsic de l’alimentació catalana dels pròxims anys i que abastarà tant la producció agrícola com ramadera. Jordà ha explicat que “volem avançar cap a un nou model productiu que permeti avaluar, classificar i reconèixer les explotacions agrícoles catalanes segons el nivell de sostenibilitat des del triple vessant: ambiental, social i econòmic, de manera objectiva i quantitativa.”

 

Agriclose, connectant la ramaderia i l’agricultura

El projecte Agriclose es caracteritza per promoure una fertilització de proximitat amb un millor aprofitament dels nutrients dins el marc de l’economia circular. El projecte potencia l’ús dels productes nous, sobre els quals hi ha poc coneixement agronòmic i ambiental, resultants del tractament de les dejeccions ramaderes per adobar els camps agrícoles més pròxims a l’explotació ramadera on s’originen.

El projecte Life Agriclose, liderat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, té la localització a Catalunya, la Llombardia i el Piemont, i com a socis beneficiaris l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’Ente Regionale per i Servizi all’Agricoltura e alle Foreste (ERSAF) i la Universita’ Degli Studi Di Torino (UNITO).