El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, han presentat aquest divendres a Torà l’Agenda Rural de Catalunya que el Govern aprovarà el proper dimarts. El document, identifica les necessitats i reptes del territori rural per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament, i serà un element clau per planificar les polítiques d'equilibri i cohesió territorial del país.

Durant l’acte, el president Aragonès ha posat en valor que l’agenda rural “és una eina imprescindible per transformar Catalunya” que neix amb la voluntat que arreu del país es gaudeixi de les mateixes oportunitats i així enfortir la seva cohesió, “sense deixar ningú enrere”. En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha recordat que des de la seva elecció com a president, ara fa un any, treballa per la Catalunya sencera, i per trencar amb aquella idea que “es diu territori a tot allò que no és Barcelona. Barcelona també és territori. Tenim un territori divers i plural que necessita que les polítiques públiques s’hi adaptin”, ha remarcat.

Per això, Aragonès ha explicat que és important que el país es doti amb eines com la que avui s’ha presentat per “atendre’l de forma integral” i ha assenyalat que s’ha fet amb la implicació de tot el Govern, sota la coordinació del Departament d’Acció Climàtica i Agenda Rural, i està alineada amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. A més, també ha celebrat que s’hagi elaborat i nodrit gràcies a les aportacions de centenars de ciutadans i ciutadanes, perquè “tota persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida a qualsevol punt del país”.

Per la seva banda, la consellera Jordà ha defensat que “l’objectiu és aconseguir igualar, el màxim possible, les condicions de vida entre el medi rural i les zones urbanes, per facilitar que la gent pugui viure-hi, equilibrant el país social i territorialment”.

Una Agenda Rural de consens i participada

L’Agenda Rural de Catalunya ha estat redactada seguint el marc de referència de la iniciativa del Parlament Europeu per redactar una Agenda Rural Europea que fomenti el desenvolupament socioeconòmic, el creixement i la diversificació econòmica, el benestar social, la protecció de la natura i la cooperació i interconnexió amb les àrees urbanes.

La seva elaboració va néixer de la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, que va encarregar a una comissió redactora formada per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS), la coordinació del document.

A partir d’aquí es va iniciar un procés participatiu per elaborar una proposta el més àmplia possible. Més de 1.200 persones han participat en els diversos tallers que s’han organitzat arreu del territori per donar resposta als nombroses reptes als quals s’enfronta el món rural.

Com a resultat d’aquest procés, s’han definit un total de 892 accions, de les quals 277 són prioritàries i 59 s’han identificat com a estratègiques. Aquestes accions, s’organitzen a l’entorn de set grans reptes:

1. Persones, benestar i repte demogràfic.
2. Transició ecològica.
3. Territori connectat.
4. Sistema agroalimentari.
5. Gestió forestal.
6. Innovació i dinamització social i econòmica.
7. Governança

Fer front al repte demogràfic

En l’àmbit referent a persones, benestar i repte demogràfic, l’Agenda proposa accions per mantenir, atraure i fer créixer la població als municipis rurals davant del repte demogràfic i, a l’hora, promoure l’accés i millora dels serveis bàsics per a fer del món rural un lloc de ple dret on viure amb qualitat.

En aquest sentit, s’aposta per mesures com ara la promoció d’un Acord Nacional de Salut als territoris rurals que contempli les seves especificitats; continuar potenciant l'escola rural i les Zones Escolars Rurals (ZER) com a element clau de cohesió social i lluita contra el despoblament; avançar en nous models d’atenció a la gent gran, donat l’elevat nivell d’envelliment de la població rural; o garantir la cultura com a element vertebrador, prioritzant accions que posin en valor la seva dimensió comunitària.

Lligat amb el repte demogràfic, l’Agenda també incideix en mesures per garantir el dret a l’habitatge al món rural com ara la priorització de polítiques d’habitatge públic, la implementació d’ajudes per a la rehabilitació o el foment de l’habitatge compartit i sostenible, entre altres. 

Transició ecològica

En l’àmbit de la transició ecològica, les propostes del document estan centrades en garantir la gestió integral del cicle de l’aigua; promoure la millora i manteniment del sòl, preservar els espais naturals i millorar l’estat de la biodiversitat; promoure la reducció i gestió sostenible de residus i l’economia circular i planificar i promoure la implantació d’energies renovables com a model principal.

A l’entorn d’aquest eix, l’Agenda proposa mesures com ara impulsar la recerca sobre regadius, per fer-ne un ús més eficient o reclamar en zones de muntanya on les hidroelèctriques hi són presents una revisió de les concessions, entre altres. També s’aposta per solucions de preservació del sòl per revertir la seva degradació a través de la promoció i l’ús de fertilitzants orgànics, estratègies de prevenció de l’erosió, la salinització i la desertització o el manteniment i la recuperació del mosaic agro-silvo-pastoral.

Per promoure la reducció i gestió sostenible de residus i l’economia circular, es demana implementar a tots els municipis rurals una millora de recollida de residus utilitzant sistemes validats com el porta a porta o petites plantes de compostatge municipals, entre altres mesures.

En el cas de la planificació i promoció de la implantació d’energies renovables, l’Agenda Rural cita mesures com ara continuar avançant en una política de transició ecològica participada, descentralitzada i ordenada o la promoció de l’autoconsum energètic a través de projectes de comunitats energètiques rurals.

Un territori connectat

Les mesures proposades a l’Agenda Rural de Catalunya pel que fa referència al repte d’aconseguir un territori connectat estan centrades al voltant del foment del transport públic i manteniment de la xarxa viària per una mobilitat sostenible, l’accés al món digital a tot el territori i la millora i el manteniment de les xarxes elèctriques.

Sistema agroalimentari i gestió forestal

El repte de consolidar canvis en el sistema alimentari de Catalunya ha esdevingut un altre dels pilars de les propostes de l’Agenda Rural. En aquest sentit, les mesures engloben el total de la cadena alimentària, connectant les diferents baules per potenciar la diversitat agroecològica del país i posant en valor l’alimentació de proximitat i ecològica, amb el desenvolupament de produccions i elaboracions artesanes, circuits curts de comercialització i canvis culturals que ens apropen a la Sobirania Alimentària.

Les accions proposades s’encaminen a adreçar els següents aspectes: promoure l’accés als recursos productius i protegir els espais agraris; avançar cap a un model productiu més divers i ecològic; donar suport a la petita i mitjana empresa transformadora agroalimentària de proximitat i fomentar les infraestructures compartides i potenciar els circuits curts de proximitat, la venda directa i la distribució compartida. Així mateix també es vol millorar les condicions laborals, el relleu generacional i la formació i la transferència agrària, implementar polítiques alimentàries basades en el dret a l’alimentació i educar en la cultura alimentària i impulsar i donar suport a models d’organització cooperatius i participatius.

Entorn a l’eix que fa referència a la gestió forestal, les accions passen per facilitar l’accés als terrenys forestals, incrementar la sostenibilitat de la gestió forestal i millorar les condicions laborals, la formació i la transferència tecnològica forestal. També es proposa regular l’ús recreatiu dels boscos, posar en valor la gestió cinegètica i el paper de la caça i impulsar i donar suport als models cooperatius i associatius al sector forestal.

Innovació i dinamització econòmica i social

L’Agenda Rural de Catalunya inclou un eix específic amb propostes per garantir serveis econòmics essencials, nous filons d’ocupació, generar oportunitats i innovació en l’economia rural. S’aprofundeix en la dinamització i diversificació l’economia rural, on es veu com a necessari impulsar plans estratègics territorials participats, buscant l'escala adequada, per diversificar i desestacionalitzar l'economia de les zones rurals, introduint elements innovadors a partir de les noves economies.

L’Agenda també incideix en aspectes com ara el teletreball, el relleu generacional, la millora de les condicions laborals o l’impuls de serveis de suport a emprenedors i empreses, entre altres

Així mateix, es considera necessari redefinir i fomentar el turisme sostenible en base a la singularitat de cada territori. El turisme es valora i és necessari a l’economia rural, però des de l’Agenda Rural de Catalunya es reclama que es regularitzi i es faci una aposta per revertir-ne les externalitats negatives que aquest provoca en el medi i en les poblacions rurals. La regulació d’accessos, elaboracions de plans d’usos del turisme sostenible, o bé la destinar la taxa turística a preservació del paisatge, són algunes de les mesures proposades.

Descentralitzar i democratitzar la participació i la presa de decisions

Finalment, l’Agenda Rural també posa el focus en la governança i proposa accions encaminades a territorialitzar la participació i els espais de presa de decisions al món rural. Tot això en un context caracteritzat per un rol destacat de l’administració local, que necessàriament ha de coordinar-se, col·laborar i cooperar amb altres agents i entitats municipals i supramunicials.

Desplegament de l’Agenda Rural

El desplegament de l’Agenda Rural de Catalunya es realitzarà a través d’un Pla d’Acció, que definirà les accions a portar a terme o bé que han de continuar desenvolupant els diferents departaments de la Generalitat per assolir els reptes identificats. Així mateix, una Comissió interdepartamental vetllarà pel seguiment i compliment d’objectius marcats en el Pla.

Dos de cada tres municipis catalans tenen menys de 100 hab./km2, més de la meitat dels quals no arriben als 20 hab./km2. A Catalunya, tenim 336 municipis de menys de 500 habitants, que ocupen una superfície del 35% del país però que representen l’1% de la població.