La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, s’ha reunit aquest matí a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona amb uns 30 jutges de pau de les comarques gironines amb l’objectiu de fer front comú davant la nova Llei espanyola de mesures d’eficiència processal del servei públic de Justícia que, si s’aprova, suprimirà aquesta figura. “A Catalunya no ens podem permetre el luxe de perdre la figura del jutge de pau perquè és una figura completament arrelada”, ha sentenciat Ciuró, qui ha recordat que del total de 947 municipis catalans, 898 tenen un jutge o jutgessa de pau. “Volem un Catalunya vertebrada, volem treballar per la cohesió territorial i si suprimim aquesta figura de pau estem deixant a la intempèrie del dia a dia a ciutadans de pobles i ciutats petits que no tenen el servei de justícia a la vora”, ha afegit.

Mocions municipals i complicitats

La titular de Justícia ha ressaltat durant la reunió la importància que els diferents municipis  consensuïn un únic manifest a favor de la figura del jutge de pau i que s’hi pronunciïn en els seus plens municipals via moció o Junta de Portaveus, per exemple.

Es tracta d’un primer pas en aquest front comú entre les administracions locals catalanes i l’Administració de la Generalitat de Catalunya. La d’avui és la segona trobada que la consellera de Justícia realitza amb jutges de pau de Catalunya. La primera va ser la setmana passada a la comarca de la Conca de Barberà i està previst seguir-ne fent “en temps rècord”, per comarques, abans del dia 20 de juny, que és la data en què previsiblement s’acabi el termini per a les esmenes al Congrés espanyol. “El que fem amb aquestes trobades arreu del país és buscar la complicitat de tots els jutges i jutgesses de pau per fer actuacions en diversos estadis, com per exemple, mocions municipals o mocions parlamentàries, per conscienciar tots els grups parlamentaris, sobretot els de Madrid, ja que són els que tenen la capacitat decisòria”. ha avançat Ciuró.

Ple del Parlament

Com a segon pas, Ciuró també ha manifestat la seva voluntat de defensar en el Ple del Parlament dels dies 7 i 8 de juny quina és la feina dels jutges de pau a Catalunya i per què són tan importants en la prestació del servei públic de justícia, sobretot, en la justícia de proximitat, “un servei que funciona i que a més ve emparat en l’Estatut d’Autonomia” .

La titular de Justícia ha insistit que defensarà al Parlament el paper dels jutges de pau, que ajuden a la convivència en els pobles i ciutats on actuen, i que, a més, eviten que molts problemes entre veïns acabin als jutjats: “Arreglen tràmits, fan actes de conciliació, fan actes de mediació, fan actes al Registre Civil, i per tant, ajuden a descongestionar la justícia, ajuden a donar solucions a problemes diaris de veïns i veïnes del municipi, evitant així que s’enquistin problemes abans de trobar una solució”, ha asseverat.

Moció parlamentària

Un cop presentada la situació actual i les conseqüències derivades de l’aprovació de la nova llei davant del Parlament, el Departament de Justícia buscarà el màxim suport dels grups parlamentaris a través d’una moció parlamentària, amb l’objectiu de consensuar una esmena que tingui prou recolzament i força per presentar-la a Madrid, al Congrés dels Diputats. “Aquí és on hem de fer molta força perquè cap de les forces polítiques de Catalunya permeti que els jutges de pau desapareguin de Catalunya”, ha explicat Ciuró.

La clau: l’esmena a la llei

L’aprovació de la nova llei espanyola està subjecte encara al tràmit d’esmenes. Per a Ciuró, la solució definitiva passa per presentar una esmena concreta al Congrés, que haurà de ser votada pels grups parlamentaris a Madrid;  “una esmena que digui que els jutges de pau continuen exercint les seves funcions a Catalunya i que, per tant, no s’implementaran aquí les oficines municipals de justícia”, que són la nova figura que substituirà els jutges de pau si finalment s’aprova la norma. És per això que Ciuró ha insistit en la necessitat de la tasca prèvia “de pedagogia” per “anar a la una”, via mocions municipals, compareixences i mocions parlamentàries.

Amb tot, Ciuró s’ha mostrat optimista que en aquesta fase d’esmenes a la llei es pugui evitar la supressió dels jutges de pau a Catalunya i ha avançat que “des del Departament hi estem abocats i demanarem tota la complicitat de les forces polítiques a Madrid” perquè “ens hi va un model de país, ens hi va un model de servei públic”.

L’oficina municipal judicial, el nou model

Els titulars de les noves oficines municipals de justícia,  segons preveu la nova norma, seran funcionaris; és a dir, persones que hauran guanyat unes oposicions i que “poden ser o no del poble, de Catalunya o de fora”, amb la qual cosa “no garantim aquest coneixement de la realitat del municipi al qual es presta el servei”, ha explicat Ciuró.

La titular de Justícia també ha lamentat que des de Madrid “ens diuen què hem de fer, però no ens donen ni les eines ni els recursos per fer-ho, quan ja tenim una eina i un recurs que funciona”, en relació amb la implementació i finançament d’aquestes noves oficines municipals.

Una figura estatutària

La figura del jutge de pau es desenvolupa jurídicament a través de l’article 108 de l’Estatut de Catalunya. Per tant, “si se suprimeix la figura, estem fent un buidatge de competències, i, de retruc ,estan incidint, impactant en el nostre autogovern. No podem permetre que s’obri una via d’atac a les competències, perquè ara és per a jutges de pau, però demà, de ben segur que serà per algun altre motiu”, ha alertat Ciuró.

Els jutjats de pau, justícia de proximitat

Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció; d’aquesta manera, apropen la justícia a la ciutadania amb actuacions basades sobretot en la mediació.

Els jutges de pau són presents en 898 dels 947 municipis del país i són escollits pel Ple Municipal.

Actualment, els jutges de pau són l’estructura judicial més àmplia a Catalunya i són competents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil. Tracten, en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior a 90 euros. En l’àmbit penal, des del mes de juliol de 2015, bàsicament gestionen actuacions d’auxili judicial (exhorts) ja que les faltes que s’atenien fins a aquella data s’han transformat en delictes respecte dels quals ja no tenen competències.