Salut

Guia preventiva sobre entorns digitals

L'Agència de Salut Pública de Catalunya presenta una guia per als educadors que treballen amb adolescents per prevenir i disminuir els riscos en els entorns digitals

query_builder   25 maig 2022 08:00

event_note Nota de premsa

L'Agència de Salut Pública de Catalunya presenta una guia per als educadors que treballen amb adolescents per prevenir i disminuir els riscos en els entorns digitals

  • Els resultats per a Catalunya de l’enquesta ESTUDES 2021 mostren un increment de les addiccions comportamentals entre els estudiants d’educació secundària de 14 a 18 any després del confinament
  • Augmenta en un 14% l’addicció als videojocs i en un 12% l’ús compulsiu d’internet; el joc en línia amb diners augmenta en un 23% entre els estudiants de 18 anys; en canvi, baixa entre els joves menors d’edat
Guia preventiva sobre entorns digitals

L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha desenvolupat la Guia preventiva sobre entorns digitals, adreçada a professionals, tant dels àmbits d’educació formal com no formal, que treballen amb adolescents d’entre 12 i 18 anys. La guia ofereix les pautes generals, tant a l’hora de marcar límits i emprendre noves normatives en l’ús de les pantalles, com a l’hora de reflexionar sobre les noves problemàtiques digitals que necessiten d’un consens dins les aules i d’altres espais educatius.

Aquesta Guia és una eina didàctica que inclou tant els conceptes claus necessaris, juntament amb exemples i situacions quotidianes, però també és una eina pràctica, amb activitats diverses per tal d’apropar el debat als adolescents i fer-los partícips, d’aquesta manera, de les diferents conclusions i objectius que se’n puguin derivar.

Aquesta Guia s’ha pogut desenvolupar gràcies a la col·laboració entre la Subdirecció General de Drogodependències del Departament de Salut; el Departament d’Educació i l’Agència Catalana de la Joventut, així com del treball conjunt amb entitats i experts amb llarga trajectòria professional.

I és que, més enllà dels beneficis que ha comportat el desenvolupament tecnològic dels últims temps, com l’aparició de noves formes d’oci digital (videojocs, xarxes socials...),  cada vegada hi ha més persones que experimenten problemes quan utilitzen alguns entorns d’oci digital i, fins i tot, acaben desenvolupant una addicció. Un exemple clar és l’aparició de les apostes esportives en línia i l’augment de casos d’addicció al joc d’apostes, sobretot entre els nois joves.

Resposta de la Subdirecció General de Drogodependències

Precisament, la prevenció i abordatge de les addiccions comportamentals està prioritzada dins del Pla de Drogues i Addiccions Comportamentals 2019-2023 en el qual s’hi recullen més de 100 accions, especialment destinades a la seva prevenció, detecció precoç i assistència, fent èmfasi en la població més jove.

Entre les més importants, a més de la guia per als educadors que treballen amb adolescents, destaquen el disseny i la millora dels indicadors d’addiccions comportamentals i una proposta de Model de prevenció, detecció precoç i assistència de les addiccions comportamentals.

Nous indicadors i informes

Per a la millora de la detecció i fer un seguiment de l’evolució de la problemàtica de les addiccions comportamentals a Catalunya, s’han construït nous indicadors, com els inicis de tractament per addiccions comportamentals o l’oferta de joc amb diners presencial segons comarca. A més, s’està treballant per incloure més preguntes sobre addiccions comportamentals a les principals enquestes i estudis del territori, com a l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA).

En el nou l’informe Monogràfic d’addiccions comportamentals 2021 es presenta la informació més rellevant en relació a les dades poblacionals, a les persones ateses amb aquesta problemàtica i a l’oferta de joc existent a Catalunya.

Proposta de model de prevenció, detecció precoç i assistència de les addiccions comportamentals

D’altra banda, a partit del treball participatiu entre els experts de la xarxa pública assistencial d’addiccions i salut mental, i amb la coordinació dels professionals de la Fundació Althaia i de la Subdirecció General de Drogodependències, s’ha pogut  aprofundir en les necessitats i reptes existents en la xarxa pública pel que fa a les addiccions comportamentals.

Fruit d’aquest anàlisi i dels seus resultats s’ha avançat en una proposta de model assistencial d’aquest nou tipus d’addiccions, que optimitzarà els diferents recursos i programes assistencials existents per a poder atendre aquestes noves problemàtiques.

Aquestes accions s’han presentat en el marc d’una jornada titulada “Mes enllà de les substàncies... les addiccions comportamentals”, amb la participació d’experts en l’àmbit de les addiccions comportamentals de la Subdirecció General de Drogodependències, Fundació Althaia i Educació per a l’Acció Critica.

Augmenta l’addicció als vídeojocs i l’ús compulsiu d’internet entre els joves

El conjunt de les accions impulsades per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, coincideix amb la presentació de l’Informe que ha elaborat la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència a partir de l’explotació de les dades de l’enquesta sobre l’ús de drogues a l'ensenyament secundari a Espanya (ESTUDES) del 2021 per a Catalunya. Aquest informe revela que les addiccions comportamentals entre els joves han augmentat després del confinament.

Creix l’addicció als videojocs

Així, aquestes dades, recollides en el segon Informe monogràfic d’addicions comportamentals de l’Agència, ens mostren que, entre els estudiants de 14 a 18 anys, l’ús dels videojocs s’ha incrementat respecte l’any 2018 i actualment està àmpliament normalitzat: el 98% dels nois (96% al 2018) i el 78% de les noies (73% al 2018) hi ha jugat l’últim any. De la mateixa manera, també ha augmentat lleugerament la prevalença de patir un possible trastorn per ús de videojocs, arribant al 15% entre els nois (13% al 2018) i al 3% entre les noies (2,6% al 2018).

Ús compulsiu d’internet

Durant l’any 2021 també han augmentat els problemes d’addicció a l’oci a través d’internet, és a dir, xarxes socials, missatgeria instantània, veure sèries i pel·lícules, etc., sobretot entre les noies. En aquest cas, la prevalença d’aquest ús compulsiu d’internet es troba en un 32% de les noies i un 22% dels nois (mentre que al 2018 va ser del 27% de les noies i el 21% dels nois). Aquestes dades es troben molt per sobre de les que s’obtenen en l’enquesta de població general de 15 a 64 anys (EDADES) on, tot i que també incrementen any rere any, en l’última edició del 2019 aquests problemes es van detectar en un 9% de les dones i un 8% dels homes.

Joc amb diners

En canvi, el joc amb diners en general disminueix entre els estudiants, respecte al 2018. Aquesta disminució es deu principalment a l’aturada dels esdeveniments esportius i, per tant, les apostes esportives, i del tancament dels establiments de joc durant el període del confinament. Tot i això, al 2021, el 17% dels nois i el 10% de les noies va jugar amb diners de forma presencial en l’últim any i, en línia, ho va fer el 13% dels nois i el 4% de les noies (al 2018 el 26% dels nois i el 16% de les noies hi havia jugat de forma presencial i el 16% dels nois i el 4% de les noies, en línia). Tot i així, les prevalences segueixen sent molt elevades, tenint en compte que la majoria dels estudiants són menors d’edat i, per tant, els valors haurien de ser gairebé zero.

Pel fet d’haver disminuït el joc amb diners, també ho ha fet la proporció d’estudiants que en podrien patir una addicció. En aquest sentit, al 2018 un 8% dels nois i un 2% de les noies tenien una possible addicció al joc amb diners, mentre que al 2021 aquest percentatges baixen al 5% en el cas dels nois i al 2% en les noies. És rellevant però, que en la franja dels estudiants que tenen 18 anys (nois i noies) la possible addicció als jocs amb diners s’ha incrementat un 76% al 2021, passant d’un 4% a un 7% entre aquest període de 3 anys i, que, a més, les últimes dades disponibles en població general van mostrar que aquesta proporció era de l’1%.