La consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, ha anunciat avui que el Departament de Cultura treballa en “la primera Llei de Drets Culturals, pionera a casa nostra” que tindrà com a objectius “reforçar el marc legal perquè garanteixi els drets d’accés, creació i participació de tota la ciutadania a la vida cultural; protegir els drets de l’artista, la llibertat de creació i els drets d’autor; ordenar adequadament el sistema cultural de Catalunya i fixar el finançament del sistema cultural per fer possible l’exercici d’aquests drets”.
La consellera de Cultura ha fet aquest anunci en el marc de l’acte “Un any al capdavant del Departament de Cultura”, celebrat al Cercle de Cultura, en què ha repassat l’acció de Govern realitzada durant el primer any de la legislatura, ha valorat en quin punt es troben els objectius del Departament i ha exposat els eixos i les prioritats per als propers anys. Garriga ha explicat que la Llei ja té redactada la memòria preliminar, que “està en procés de tramitació i que properament s’obrirà a consulta pública” i que iniciarà el tràmit parlamentari “a finals d’aquest any o principis de 2023”.
Mentre aquesta llei es desenvolupa, i dins de l’eix de treball de millora de l’accés a la cultura, Garriga ha anunciat que, aquest 2022, el Departament de Cultura convocarà una nova línia de subvencions a projectes de cultura comunitària i transformació social, dotada inicialment amb 500.000 euros i destinada a projectes culturals impulsats des del tercer sector i l’associacionisme. L’objectiu d’aquests ajuts és “fomentar projectes on la cultura sigui l’eina per transformar la societat”.
Garriga també ha fet referència als avenços en el marc de la Mancomunitat Cultural. Amb l’objectiu d’avançar cap a un sistema cultural català de referència, eficient, de proximitat i al servei de tota la població, el Departament creu fonamental millorar la qualitat dels serveis prestats a la ciutadania de forma coordinada des de les diferents administracions, posant èmfasi en l’àmbit local, que és el més proper. Per això, la voluntat de la consellera és enfortir la mancomunitat cultural incorporant-hi representació municipal. Fins ara, la Mancomunitat ha estat integrada per la Generalitat i les quatre diputacions.
La consellera Garriga ha explicat que el Departament de Cultura treballa seguint la màxima de “posar la ciutadania al centre de la cultura, i la cultura al centre de les polítiques públiques” i ha destacat que el Govern ha dedicat a Cultura “el pressupost més alt de la història del Departament” perquè creu en el seu “sentit transformador” i l’entén com “un poderós instrument de canvi social, que es conjuga amb un sistema educatiu inclusiu i transversal, plurilingüe amb el català com a llengua vehicular i d’integració; capdavanter en igualtat de gènere i fonamentat en l’aprenentatge de l’autonomia personal”. La consellera també ha explicat que el Departament de Cultura vol respondre a “les necessitats concretes del sector ara i aquí” però que també es marca objectius “més enllà d’una legislatura, perquè volem ser ambiciosos” amb l’objectiu de tenir “un sector cultural enfortit, diversificat i que visibilitzi el talent”. “La Catalunya del segle XXI, social, feminista, verda i democràtica, ha de comptar amb un sistema cultural de referència”, ha afirmat.
La consellera Garriga ha recordat que el Departament de Cultura treballa en quatre eixos de treball en aquesta legislatura: l’augment de pressupost fins arribar al 2% a finals de legislatura i amb l’objectiu d’assolir un sistema cultural de referència; l’accés a la cultura, per tal que tothom tingui les mateixes oportunitats de participar-hi; l’impuls de l’audiovisual i el digital, i el foment de la llengua catalana.
Quant al pressupost, Garriga ha assenyalat que “cada euro invertit en cultura ha de tenir el màxim potencial transformador per a la gent” i ha apuntat que enguany ha augmentat un 28,3%, “situant-lo per sobre dels 389 milions d’euros i passant a tenir un 1,3% del pressupost global de la Generalitat dedicat a cultura”. També, ha explicat que l’augment més gran de pressupost ha sigut per a cultura popular i associacionisme i per a la nova Direcció General d’Innovació i Cultura Digital.
Quant a la cultura digital, es vol “posar el focus en la innovació” i apostar per aquesta cultura, raó per la qual el Departament ja ha emprès, per exemple, el lideratge de la Taula del Videojoc de Catalunya, que presentarà una bateria d’accions per enfortir el sector el 16 de juny, de la mà de la consellera Garriga i el conseller Torrent.
El Departament de Cultura treballa per reactivar tots els plans integrals i d’impuls de la dansa, del circ, del teatre, de les arts visuals i de la música, així com per millorar la programació cultural estable, les xarxes territorials i les infraestructures culturals. En l'àmbit de les arts escèniques, la música i les arts visuals, s’ha augmentat un 70% el pressupost dedicat a la contractació d’espectacles i activitats escenicomusicals, festivals i circuits, amb l’objectiu “de garantir una oferta cultural equilibrada i extensa a tot Catalunya, i també de garantir als creadors que els seus espectacles tindran espais d’exhibició i es podran moure arreu del territori”, ha explicat Garriga.
D’altra banda, pel que fa el foment dels hàbits culturals, aquest any també s’incrementa la línia d’ajuts per a la construcció i millora de les biblioteques fins a un mínim de 10 M€ i recentment s’ha presentat el Pla nacional del llibre i la lectura, que impulsen conjuntament els Departaments de Cultura i d’Educació i que coordina la Institució de les Lletres Catalanes. Garriga ha explicat que el seu objectiu “és fomentar l’hàbit lector i incrementar els índexs de lectura del país” i que “està dissenyat perquè sigui participatiu”, raó per la qual es treballarà conjuntament amb els professionals, institucions, empreses i associacions de l’àmbit del llibre i la lectura.
A nivell del patrimoni cultural, ha explicat Garriga, l'augment del pressupost “ha permès repercutir positivament en museus, monuments, arxius, així com en la digitalització del patrimoni” perquè “les noves tecnologies tenen molt espai per córrer en aquest camp”. La consellera ha explicat que el pressupost destinat a la Col·lecció Nacional d’Art ha augmentat fins als 2,2 milions d’euros per tal de “compensar tots aquells espais buits que té la col·lecció; no només cronològics, sinó de disciplines, reforçant les adquisicions de fotografia, de còmic o d’il·lustració i augmentant la presència de dones a la col·lecció”, perquè Catalunya compta “amb un talent femení molt potent”. El Departament també ha augmentat les aportacions al MACBA, al MNAC, al Palau de la Música Catalana o al Mercat de les Flors.
Aposta pel català
La consellera de Cultura ha apuntat que aquesta legislatura ha començat “una nova etapa pel que fa a la política lingüística del nostre país” i ha ressaltat que cal “conscienciar a tothom de la necessitat de tornar a arribar a uns nous consensos que ens permetin assegurar el present i el futur del català”. En aquest àmbit, “el gran projecte que tenim sobre la taula és el Pacte Nacional per la Llengua”, ha explicat. “Per promoure-hi la participació hem organitzat més de 50 actes arreu de tot el país, més els que autoorganitza la ciutadania, a la qual s’anima a presentar propostes”, ha exposat Garriga, que també ha detallat que el text definitiu del Pacte “s’acabarà durant la tardor, i un cop aprovat, les institucions, les entitats i la ciutadania el podran subscriure a finals d’aquest any”. Després, en base als acords, la Secretaria de Política Lingüística desenvoluparà el Pla pluriennal de Política Lingüística, que ha d’estructurar les polítiques d’aquest àmbit dels pròxims anys.
Encara en l’àmbit del foment de la llengua, en el món de la creació literària en català també s’ha pogut consolidar el pressupost de subvencions que repercuteixen directament sobre els creadors.
Més dones a la cultura
La consellera Garriga ha assenyalat que “si volem construir un sistema cultural de referència, hem d’apostar decididament per la igualtat de gènere”. En aquest sentit, ha recordat la celebració de la jornada “Parlen les dones”, organitzada enguany pel Departament de Cultura , i ha explicat que es treballa amb el Departament d’Igualtat i Feminismes per erradicar les violències masclistes en els espais culturals i per corregir hàbits i actituds masclistes normalitzats en el món de la cultura.
Més suport a l’audiovisual
El projecte més destacat en l’àmbit de l’audiovisual és el Catalunya Media City, un “projecte ambiciós” que “avança amb pas ferm” pensat perquè “Catalunya esdevingui un autèntic hub per a la indústria audiovisual a nivell europeu” amb la construcció i posada en marxa d’un gran complex a les Tres Xemeneies del Besòs que esdevindrà “un centre de recerca, innovació i producció per als sectors audiovisual, del videojoc i de continguts digitals”. “L’audiovisual és un sector estratègic que no només ha de servir per atraure les grans produccions internacionals, sinó que ha d’arrelar en el territori, potenciar la indústria pròpia i donar oportunitats al talent local”, ha afirmat Garriga. La consellera ha explicat la Generalitat “ben aviat entrarà a formar part del Consorci del Besòs, per tal de treballar conjuntament amb totes les administracions, especialment les de la zona, per impulsar-lo” i ha valorat en positiu la relació amb els ajuntaments de Sant Adrià del Besòs i de Badalona.
D’altra banda, pel que fa internacionalització de la cultura catalana, Garriga ha declarat que “enguany vivim un moment molt dolç” i ha posat com a exemples “l'excel·lent” Spotlight on Catalan Culture a la Fira del Llibre de Londres; el reconeixement de la pel·lícula Alcarràs a la Berlinale; l’exposició de Lara Fluxà al pavelló català de la Biennal d’art de Venècia, o la inauguració de l’exposició de Gaudí al Musée d’Orsay de París. També ha destacat la nominació d’Albert Serra al festival de Cannes, a la projecció de la qual demà assistirà la consellera.
Finalment, en línia amb la transformació verda, ha explicat Garriga, “fa dues setmanes vam presentar l’anomenat Pla C* Cultura pel Clima, que vol ser un referent en l’àmbit català i estatal”.
