Justícia

.

La consellera de Justícia inaugura la jornada Violència vicària. La protecció dels i les menors víctimes de violència masclista

Ciuró: "Cal posar el menor víctima de violència vicària o masclista al centre de les mesures de protecció"

query_builder   26 maig 2022 12:43

event_note Nota de premsa

La consellera de Justícia inaugura la jornada Violència vicària. La protecció dels i les menors víctimes de violència masclista

Ciuró: "Cal posar el menor víctima de violència vicària o masclista al centre de les mesures de protecció"

Una recerca del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada constata situacions de desprotecció dels menors dins dels procediments judicials per violència masclista

La consellera recorda que el Govern català va aprovar el novembre passat un decret llei per protegir la vida i la seguretat dels menors víctimes de violència vicària

.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, afirma que “cal posar els menors víctimes de violència vicària o masclista al centre de les mesures de protecció que s’atorguen des dels jutjats”. La titular de Justícia, que avui ha inaugurat la jornada Violència vicària. La protecció dels i les menors víctimes de violència masclista, ha recordat que “les mesures de protecció que s’atorguen vers els menors no poden quedar supeditades a les mesures que els jutjats decreten al voltant dels seus progenitors perquè, aleshores, l’interès superior del menor no és el que preval”.

Ciuró, qui ha recordat que la violència vicària és una de les “més execrables que pot perpetrar el pare o la mare contra els fills amb l’objectiu de fer mal a l’altre progenitor, ha estat contundent: “el menor s’ha de considerar una víctima de primera i cal aplicar el principi d’interès superior de l’infant perquè se li reconeguin tots els drets com a víctima”.

Ciuró ha avançat que la recerca presentada avui conclou que “amb les eines que tenim a l’abast, no estem fent el que entre tots podríem fer per defensar la integritat física i psicològica dels menors” i ha recordat la “necessitat de revisar les mesures penals i civils acordades en el marc dels procediments de violència masclista perquè aquestes coincideixin: és sorprenent –ha dit– com en l’àmbit penal es dicta una mesura d’allunyament dels progenitors vers els fills i, en canvi, en l’àmbit civil s’atorguen mesures de guarda i custòdia”.

La prevenció de la violència masclista o vicària mai és prou i per això cal que tots els operadors implicats donem una resposta immediata, encertada i molt acurada”, ha puntualitzat per acabar la consellera.

Posar el focus en la protecció dels menors

La recerca “Mesures de protecció dels i de les menors víctimes de la violència masclista”, impulsada pels ajuts a la investigació que atorga el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia, constata que els fills menors pateixen situacions legals de desprotecció dins dels procediments judicials per violència masclista. El treball alerta que els menors tenen un paper secundari en aquesta mena de procediments, els seus drets queden en un segon terme i les mesures que preveu la llei per protegir-los no sempre s’apliquen.

La investigació ha estat elaborada per deu professors de la Universitat Rovira i Virgili a partir de l’anàlisi de la legislació actual i de 27 entrevistes fetes a diversos professionals de l’àmbit judicial i assistencial, i evidencia situacions de contradicció, solapament i buits legals en les mesures de protecció adoptades pels jutjats civils i penals per a la mare i els fills menors.

Contradicció entre les mesures civils i penals

Dins dels procediments judicials per violència masclista, els jutges poden ordenar l’aplicació d’ordres de protecció quan consideren que existeix una situació objectiva de risc per a la mare o els fills. Es tracta de mesures cautelars que s’activen quan hi ha indicis de fets delictius, malgrat que no s’hagi jutjat el cas.

Les ordres de protecció adoptades per a la protecció de les víctimes poden incloure mesures penals, com ara l’empresonament preventiu del presumpte agressor, l’ordre d’allunyament, la prohibició de comunicar-se amb la víctima o de tornar al lloc del delicte o de residència de la dona, i la retirada d’armes o altres objectes perillosos. També es poden adoptar mesures de l’àmbit civil per protegir la dona, com ara l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar, l’establiment d’un règim de custòdia, visites i comunicació amb els fills, la fixació d’una prestació per aliments, o mesures de protecció en cas que hi hagi menors que poden estar en perill o resultar perjudicats.

La recerca fa servir exemples per palesar aquestes situacions de contradicció a l’hora d’aplicar la llei, com ara l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar o l’ordre d’allunyament de l’agressor cap a les víctimes en l’àmbit penal mentre que s’atorga un règim de visites en l’àmbit familiar. Altres casuístiques constaten situacions contradictòries, com quan els jutjats de violència sobre la dona acorden mesures de protecció com ara la suspensió de la pàtria potestat als agressors, i aquestes, posteriorment, no queden ratificades o modificades pels jutjats civils que coneixen els casos de la separació o divorci de la parella.

Propostes per incrementar la protecció dels menors

La recerca recull fins a 15 propostes per protegir els menors i evitar-los la revictimització, entre les quals destaca una participació més activa del fiscal en els procediments judicials per violència masclista. Altres iniciatives que es proposen són la prohibició de la guarda compartida en els casos de violència masclista, la suspensió o la inhabilitació per exercir la potestat parental quan hi ha una ordre de protecció, la participació de la figura del defensor judicial en la defensa dels menors o la millor coordinació entre els jutjats de violència sobre la dona i els jutjats civils.

El treball també recull propostes de bones pràctiques com és millorar l’assistència lletrada a la dona en el moment de fer la denúncia, atès que es tracta d’un moment cabdal per prendre decisions a l’hora de protegir la mare i els fills i establir les mesures de protecció civil que poden interessar la víctima. La recerca també insisteix en el fet que cal un treball en xarxa per part dels professionals que intervenen en la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les víctimes.

Pas endavant en el Codi civil català

La consellera ha recordat que el Govern català va aprovar el passat novembre un decret llei “per protegir la vida i la seguretat dels infants víctimes de la violència vicària i protegir-los d’eventuals situacions de risc”. La normativa modificava els articles del Codi civil català sobre la guarda, les estades i comunicacions dels menors i establia que els progenitors amb indicis fonamentats d’haver comès actes de violència familiar o masclista tindran prohibides les estades, les visites i les comunicacions amb els seus fills i filles.

Amb la modificació d’aquests articles també queden prohibides les estades, comunicacions i relacions amb els fills i filles per al progenitor que es trobi en un procés penal per atemptar contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat o indemnitat sexual de l’altre progenitor o els fills, i també en els casos que aquest estigui a presó pels mateixos delictes.

La creença que el pare o la mare perpetrador de violència continua essent un bon progenitor cada dia està més desterrada de l’imaginari col·lectiu” ha dit la consellera, qui ha recordat també que el Departament de Justícia ha fet una aposta per “recollir les xifres de tots els menors víctimes de la violència”. Des d’aquest any 2022, l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses del Departament de Justícia recull i actualitza les dades dels menors víctimes de la violència masclista, vicària o en el si de la família perquè “totes les víctimes comptin”.

3  

Imatges

La consellera Ciuró saluda les investigadores de la recerca

La consellera Ciuró saluda les investigadores de la recerca 132

La consellera Ciuró en la presentació de la Jornada

La consellera Ciuró en la presentació de la Jornada 112

La consellera Ciuró saluda la directora del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Laura Martínez

La consellera Ciuró saluda la directora del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Laura Martínez 183