El CAR de Sant Cugat ha acollit aquesta tarda la jornada ‘Excel·lència esportiva catalana: de la base a l’elit’, organitzada per la Secretaria General de l’Esport i de l’Actiivitat Fisica per compartir amb el sector models i casos de tecnificació d’èxit per fer un salt endavant des de la base fins a l’excel·lència esportiva a Catalunya. “Imaginem el futur amb una mirada plural, reforçant la xarxa d’esportistes, personal tècnic, clubs, federacions i alt rendiment per enfortir tot el teixit esportiu del país”, ha assegurat la secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula, que ha presidit l’acte.
Després de la trobada inicial, duta a terme el març passat a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), Esportcat ha organitzat avui la segona jornada del “Projecte TALENT: l’esport del futur”, nascut per dibuixar conjuntament les decisions polítiques en l’àmbit esportiu de Catalunya. La jornada tenia com a objectiu compartir reflexions amb el sector per tal de créixer conjuntament, així com identificar elements rellevants de la tecnificació esportiva que permetin l’arribada a l’elit del màxim nombre d’esportistes.
En la benvinguda, Anna Caula, secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, ha subratllat que el projecte Talent neix amb la voluntat de “crear xarxa amb el sector esportiu per mirar endavant i dissenyar les polítiques públiques esportives”. “Imaginem el futur de manera col·laborativa amb una mirada plural i a partir de diferents aprenentatges com els que hem conegut avui”, ha afegit la secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física que ha incidit en la defensa del model d’”esport circular, on tots els àmbits de l’esport, des de l’escolar fins al d’alt nivell, es retroalimenten perquè l’engranatge funcioni”.”Tots ens han d’ajudar a construir i reforçar l’ADN esportiu català”, ha conclòs.
La primera taula, sota el títol ‘Esports d’Hivern. Per què la proposta Olímpica/Paralímpica 2030 pot millorar la promoció de l’esport d’hivern en la vessant competitiva. Quina és la situació tècnica-esportiva de les especialitats de neu i de gel a Catalunya, i com es poden promocionar’, ha anat a càrrec de Mònica Bosch, coordinadora del projecte de candidatura olímpica i paralímpica per als Jocs d’Hivern 2030, i Anna Soldevila, directora general de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH).
Bosch ha assegurat que fins al moment “el projecte olímpic i paralímpic ja ens ha deixat un llegat” i que “si podem organitzar els Jocs farem un salt endavant a nivell esportiu”. També ha dit que es tracta d’“un dinamitzador de projectes” i que és rellevant que “ens quedi un llegat esportiu”. La proposta olímpica s’emmarca en el Pla Estratègic dels Esports d’Hivern a Catalunya, impulsat conjuntament per la SGEAF i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, que orienta les accions en aquest àmbit. Soldevila, per la seva banda, ha explicat la feina de promoció que fa la FCEH i ha dit que “com més base tinguem, millor serà la tecnificació esportiva”, alhora que defensava l’oportunitat dels Jocs, que “ens permetrien complir amb un dels nostres eixos de treball en el vessant competitiu”.
En segon lloc, Nani Guiu, director tècnic de waterpolo de la Federació Catalana de Natació (FCN), ha exposat les claus de l’èxit del model de rendiment esportiu de la FCN en aquesta modalitat. Guiu ha detallat el funcionament dels grups de tecnificació masculns i femenins de waterpolo de la FCN al Centre de Tecnificació d’Esplugues de Llobregat i al CAR de Sant Cugat, i ha deixat clar que “l’esportista és al centre de tot i totes les sinèrgies van destinades a que siguin millors”. “Disposen de totes les eines per formar-se com a persones i com a esportistes d’alt nivell en base a uns valors”, ha dit, per la qual cosa es compta amb el finançament del Consell Català de l’Esport, els tècnics de la FCN, els serveis d’alt nivell del CAR de Sant Cugat i el paper de la Federació Espanyola per integrar els waterpolistes en les seleccions estatals, bona part dels quals són catalans. El grup català de tecnificació d’aquest esport està format per 55 noies i nois.
Finalment, la jornada s’han tancat amb la intervenció de Josep Escoda, cap de la Unitat Internacional i Nous Desenvolupaments del CAR de Sant Cugat, que ha parlat d’altres models internacionals de tecnificació de referència, com l’SPLISS (Sport Policy Factors Leading to Internacional Sporting Success), l’LTAD (Long Term Athlete Developement) i el propi CAR, on l’”entrenador és el líder de tot el procés”, un model català que compta amb una base “integradora, on educació i esport van lligats per garantir un bon rendiment pensant en futur de l’esportista”. Així mateix, ha exposat models d’alt rendiment d’èxit que es duen a terme al Canadà, el Regne Unit i Noruega.
Unes polítiques esportives transformadores
El “Projecte TALENT: l’esport del futur” parteix de la recerca, expertesa i coneixement de l’INEFC per crear diferents espais de trobada d’idees en forma de grups de treball conformats pel professorat de l’INEFC, tècnics i experts del Consell Català de l’Espot (CCE), el CAR i les representacions territorials del CCE. El punt de partida és enfocar les polítiques esportives de manera transformadora i amb conceptes transversals com el feminisme, la cohesió social i l’ampliació de les persones practicants d’esport i activitat física. Per a l’elaboració d’aquest programa, s’han planificat dues fases inicials que consisteixen, per a cada àmbit, en una recollida inicial de documentació de referència, tant de divulgació científica com social, i en una fase de trobades posterior per establir l’estat de situació actual i fer propostes de futur.
Han assistit a la jornada més d’un centenar d’esportistes, presidents/es, directors/es tècnics/ques i entrenadors/es de clubs i federacions, consells esportius, així com personal de Centres de Tecnificació, el director del Consell Català de l’Esport, Aleix Villatoro; el director del CAR de Sant Cugat, Ramon Terrassa; el director de l’INEFC, Eduard Inglés, i els representants territorials de l’Esport a Girona, Lleida, Tarragona, Terres de l’Ebre i Barcelona, Anna Julià, Lourdes Ravetllat, Carmina Blay, Joan Lluís Barberà i Josep March, respectivament.
