El director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, presidirà l’acte de reparació jurídica que es farà diumenge, 28 de maig, a Esponellà (Pla de l’Estany). El Departament de Justícia lliurarà els documents de reparació jurídica als familiars de les víctimes que hi va haver a Esponellà, Centenys i Vilert, entre els quals hi ha la família del qui fou l’alcalde republicà d’Esponellà entre 1936 i 1939, Joan Almar i Targarona.

El document acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses les víctimes pel règim franquista. Són persones que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó, o condemnades a mort i executades després d’un judici sumaríssim. El diploma atorgat acredita la nul·litat del judici i restableix l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes.

L’homenatge consisteix en la presentació d’un plafó en record de l’alcalde republicà entre 1936 i 1939, Joan Almar, i de la resta de víctimes condemnades per les autoritats franquistes. Hi intervindran l’alcalde d’Esponellà, David Juan Garganta; el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Francesc Castañer, i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font.

Les víctimes d’Esponellà, Centenys i Vilert

Els documents de reparació jurídica que s’entregaran aquest diumenge als seus familiars corresponen a cinc de les víctimes:

Joan Almar i Targarona (Serinyà, 1869) va assumir l’alcaldia d’Esponellà el juliol de 1936 i en va ser l’alcalde fins al final de la guerra. En acabar el conflicte, no va voler exiliar-se i el març de 1939 va ingressar a la presó de Girona. El juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra i va ser condemnat a vint anys de presó. Va estar empresonat durant gairebé sis anys, fins que va ser alliberat el maig de 1945.

Llorenç Canadell i Pla (Esponellà, 1887) va ser regidor a l’Ajuntament d’Esponellà en representació d’ERC. El juny de 1939 el van sotmetre a un consell de guerra i va ser condemnat a vint anys de presó. El de juny de 1941 va obtenir la llibertat i va poder tornar a viure a Esponellà; però la llibertat definitiva no li va arribar fins el 1951.

Joan Bach i Ricart (Vilademuls, 1888) va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament d’Esponellà. El juliol de 1939 fou sotmès a un consell de guerra i va ser condemnat a vint anys de presó. Dos anys després va obtenir la llibertat provisional i el maig de 1944 la pena li va ser commutada a dotze anys.  

Josep Capellera i Cabratosa (Bescanó, 1901) va formar part del Comitè Antifeixista i va ser regidor de l’Ajuntament d’Esponellà, en representació del PSUC. El juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra i va ser condemnat a trenta anys. La llibertat definitiva no li va arribar fins el 1955.

Albert Torrent i Busquets (Esponellà, 1913) va estar relacionat amb el Comitè Antifeixista i va anar al front de voluntari. El van fer presoner i va ser internat en un camp de concentració de Valladolid. El 1940 va ser sotmès a un consell de guerra i va ser condemnat a vint anys. Posteriorment, va ser indultat.

Hi ha tres altres víctimes que ja van rebre el document de nul·litat l’any 2008 en un acte d’homenatge organitzat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany:

• Josep Pascual i Casamort (Esponellà, 1896) va ser membre del Comitè Antifeixista i regidor de l’Ajuntament d’Esponellà. El juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra i va ser condemnat a trenta anys de presó. El febrer de 1944 li va ser concedida la llibertat condicional.
• Francesc Cabañas i Sala (Sant Ferriol, 1907) va ser membre actiu del Comitè Antifeixista i regidor a l’Ajuntament d’Esponellà en representació de la CNT. Va anar al front, el van fer presoner i va ser internat en un camp de concentració. El 1942 va ser sotmès a un consell de guerra i va ser condemnat a dotze anys de presó. El març de 1943 va quedar en llibertat condicional.
• Joaquim Campmol i Palomeras (Esponellà, 1908) va ser membre del Comitè Antifeixista i regidor de l’Ajuntament d’Esponellà en representació del POUM. Va anar al front. El van sotmetre a un consell de guerra el desembre de 1939 i va ser condemnat a dotze anys. El gener de 1943 va obtenir la llibertat condicional i posteriorment va ser indultat.

Durant l’acte també es recordarà els tres veïns d’Esponellà, Centenys i Vilert que es van exiliar:

• Josefa Juanola i Casals (Esponellà 1906) veïna de Banyoles. El 1939 es va exiliar i es va instal·lar a Illa (Rosselló) amb la seva família.
• Josep Matamala i Recasens (Vilert 1917 - Marsella 1987). Va anar al front, on va ser ferit. El 1939 es va exiliar a França i va ser internat al camp de concentració d’Argelers. Finalment, es va instal·lar a Marsella.
• Miquel Matamala i Recasens (Vilert 1922 - Rivesaltes 1988) es va exiliar a França el 1945 i va anar a viure amb el seu germà a Marsella. Més tard, es va instal·lar a Perpinyà.

 

Actes d’anul·lació de judicis sumaríssims

El Departament de Justícia anima totes les famílies que van patir aquestes causes a sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes, i a fer efectiva, així, la reparació jurídica dels seus familiars. El Departament de Justícia ha rebut, des de 2017 fins a 2021, un total de 6.097 peticions del document que dona fe de la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra dictat pel franquisme a Catalunya per causes polítiques. Aquest servei, que està disponible des del 12 de setembre de 2017, és una iniciativa per reivindicar el dret a la veritat, la justícia, el reconeixement i la reparació de les víctimes de la dictadura i de les seves famílies.

Tràmits per fer les sol·licituds

La sol·licitud d’aquest document de nul·litat es pot fer a través del web del Departament de Justícia o bé trucant al telèfon 012.

Gairebé 70.000 persones sense un judici just

A Catalunya es van fer més de 66.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El document inclou el nom i els cognoms de la persona represaliada, el sexe, el tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), el número de la causa, la data d’inici de la causa, la data d’aprovació de la sentència o de la resolució, la pena imposada i la commutació o l’indult demanat. També s’hi indiquen les persones que van ser executades. Tot i que la majoria són persones físiques, la llista també inclou quinze persones jurídiques.

Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme

El Govern va començar a expedir els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques el 12 de setembre de 2017, després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. La norma declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978, pel fet de ser contraris a la llei i vulnerar l’exigència del dret a un judici just més elemental. En conseqüència, anul·la de ple dret totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.

En aplicació d’aquesta llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també publica i actualitza la relació de persones que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política i les seves idees o creences, contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.