El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric, la Capella dels Segadors de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona, i delimitar el seu entorn de protecció. La Capella dels Segadors de Sant Andreu del Palomar, adossada a l’actual parròquia, se situa entre el carrer dels Segadors i la plaça Orfila, a Barcelona. És l’única estructura del temple primitiu que va sobreviure a la reconstrucció de l’església parroquial a partir de 1850.

Aquest immoble és portador de valors històrics, culturals i socials rellevants, vinculats al context de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Per una banda, la vila de Sant Andreu del Palomar va tenir un paper actiu en els fets de maig-juny de 1640, data d’inici de l’esmentat conflicte, i, per altra banda, la capella hauria acollit la imatge del Sant Crist que, teòricament, els segadors van utilitzar com a estendard de les seves reivindicacions.

Els fets que emmarquen l'anomenada Guerra dels Segadors s’inscriuen en una conjuntura que supera, en molt, l'estricte àmbit polític de Catalunya. La revolta dels segadors manté punts en comú amb les nombroses revoltes i revolucions que s'estenen per tot el territori europeu durant el període modern: la Fronda francesa i la revolució anglesa, en són alguns exemples.

La revolta de 1640 té lloc en un escenari caracteritzat per la transició entre l'estat feudal de finals del període medieval i l'estat dels Àustries, sustentat per un règim senyorial contra el qual es van adreçar les protestes camperoles. Aquestes protestes esclaten en revolta quan, dins el marc de la guerra entre França i Espanya, Catalunya esdevé camp de batalla i els pagesos catalans es veuen obligats a donar allotjament, mantenir i servir els “terços” castellans, a qui totes les fonts locals atribueixen abusos i excessos de tota mena.

Als fets dels mesos de maig i juny de 1640 van participar activament els grups pagesos de les rodalies de Barcelona, particularment els de Sant Andreu de Palomar, punt neuràlgic de connexió entre el Vallès i la ciutat, els quals van entrar a Barcelona, van obrir la presó reial i van alliberar els presos, entre els quals destacaven el diputat militar de la Diputació el General Francesc de Tamarit (membre d’una nissaga vinculada històricament a Sant Andreu) i els consellers de Barcelona. També que Mn Clapés i Corbera, a les seves Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar (1930), parla, per una banda, d'un personatge veí de Sant Andreu de Palomar que va tenir protagonisme en aquests fets, conegut com "el Negre de Sant Andreu" i, per altra banda, assegura que els segadors que van entrar a la ciutat el dia 22 de maig portaven la imatge d'un Sant Crist, com a bandera, procedent de l'església de Sant Andreu de Palomar.

Entorn de protecció

La definició d’un entorn de protecció al voltant de la Capella dels Segadors de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona, es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles. L’objectiu és evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi del Lloc Històric. Per això, aquesta declaració permet vetllar per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur.

La visualització de la Capella dels Segadors es fa des de l’espai públic on està situada, anomenat plaça de les Dones del Motor Ibèrica, entre els carrers dels Segadors i el Passeig Torras i Bages. La capella, de petites dimensions, es recolza en una cantonada de l’església Parroquial de Sant Andreu del Palomar, la qual actua de teló de fons a causa de la seva considerable dimensió en relació amb la capella. Per tant, és des d’aquesta plaça l’únic lloc on es generen les perspectives i visuals generals de la Capella dels Segadors, conjuntament amb els paraments laterals de l’església on hi està adossada.

Per aquest motiu, s’inclouran en l’entorn de protecció la plaça de les Dones del Motor Ibèrica, delimitada pel punt mitjà del carrer del Segadors, que és on se situa la capella. A continuació, la delimitació segueix pel punt mitjà del passeig Torres i Bages fins a l’alçada de la façana de l’església, punt on es perden ja les visuals cap a la capella. S’inclou la totalitat de la parcel·la de l’església de Sant Andreu de Palomar, ja que qualsevol actuació de restauració d’aquesta en el futur tindria influència directa en la visualització harmònica de la capella.