El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha qualificat aquest matí d’”absolutament inadmissibles” les xifres d’execució dels pressupostos general de l’Estat del 2021 a Catalunya, que “suposen un llast per a la competitivitat de l’economia catalana”. “Un pressupost no és només una habilitació de despesa, és també un compromís amb la ciutadania. Davant el baix nivell d’incompliment, és imprescindible que hi hagi una reversió immediata”, ha exigit.

Aragonès ha destacat que les xifres “se sumen a una trajectòria històrica d’una execució sempre per sota de la mitjana de l’estat”.  Per això ha demanat “un punt d’inflexió d’aquesta constant històrica, perquè ens hi juguem també la nostra competitivitat”. “Apostem pel talent, però necessitem també unes infraestructures de qualitat”, ha afegit.

Així ho ha demanat durant l’acte inaugural del II Congrés de la Formació Professional de Catalunya, organitzat per PIMEC, Foment del Treball, CCOO i UGT.

Durant l’acte, que s’ha celebrat al Palau de Pedralbes, el president ha subratllat que pel Govern “aquesta és i ha de ser la legislatura de la FP”, l’etapa en què s’aconsegueixi “posar-la en valor” i passi a ser “una primera opció igual de vàlida” que la resta de les orientacions que els centres educatius ofereixen.

Amb el convenciment que la FP “és absolutament clau pel progrés del país”, Aragonès ha destacat que el seu Executiu “està creant més places i nous cicles formatius, invertint-hi més recursos i apostant per la formació dual”. “Però, sobretot, l’estem reforçant amb una aposta inequívoca pel diàleg i la concertació amb els agents socials, perquè és evident que aquest salt endavant que ha de protagonitzar l’FP ens implica a tots i a totes”, ha afegit.

Tot i els reptes pendents, el cap de l’Executiu ha assegurat “estar satisfet” dels canvis aconseguits des del primer Congrés de la FP, el 2019, perquè “hem assentat els fonaments d’aquesta nova FP” i “mai s’hi havia dedicat tants esforços ni recursos”.

Entre els avenços assolits per avançar en el canvi de paradigma, ha destacat la creació de la Comissió Rectora com a màxim òrgan de governança del Sistema de FP i el desplegament del Decret de l’Agència FPCAT, “la qual ha d’esdevenir l’autèntic motor de la transformació del sistema”.  També ha subratllat l’aprovació del nou Pla general del Sistema FPCAT i l’impuls de l’Oferta 365 com a mètode integrat de prospecció, planificació, orientació i preinscripció. “Estem parlant de 413.000 places, un 34% més que l’any anterior. Doblem les places de certificats professionals i formació contínua i en títols s’incrementen en més de 7.000 places arreu del país. Perquè la prioritat del Govern és no excloure ningú de la Formació Professional”, ha assenyalat.

“Aquests canvis recullen tota l’ambició i voluntat transformadora del Govern, el conjunt de la societat, els agents socials i els professionals del país. Estem construint els fonaments de la nova Formació Professional i estem impulsant canvis que s’han diagnosticat i debatut durant molts anys, però que ara esdevenen fets”, ha reblat. I això, ha afegit, “millora la competitivitat de les empreses, crea llocs de treball qualificats, afavoreix un sistema econòmic més resilient i sostenible i oferirà a tothom més prosperitat i benestar”.

Com a tasques immediates a impulsar, el cap de l’Executiu ha explicat que es farà la convocatòria dels primers 40 centres de formació professional integrada, es sistematitzarà la col·laboració publico/privada i interinstitucional per fer de la nova FP de Catalunya un model de referència i s’impulsarà el decret de la Xarxa del Sistema que integri tots els actors implicats. I ha declarat que encarregarà als consellers d’Educació i Empresa i Treball el desenvolupament dels diferents escenaris per tal d’elaborar una proposta amb mirada llarga d’integració de les unitats de la formació i qualificació professionals.