La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha presidit avui la inauguració de dos nous espais de memòria de Sabadell: l’Escola de Bosc de Can Rull i la placa del carrer de Francesc Macià. La consellera i la segona tinenta d’alcaldessa de Sabadell, Marta Morell, han signat un conveni d’adhesió mitjançant el qual els dos espais han quedat incorporats a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. La Xarxa agrupa un conjunt d’indrets i espais en record de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica.

L’acte de presentació s’ha fet a l’Escola d’Adults de Can Rull i ha comptat amb el testimoni de Teresa Mas Magallon, exalumna de l’Escola de Bosc de Can Rull. També s’ha projectat un audiovisual sobre els dos espais de memòria, amb documents i testimonis fotogràfics i orals de l’època.

Durant l’acte, Ciuró ha destacat “el plaer que sento com a consellera de poder fer un acte de recuperació de la història col·lectiva a Sabadell” i ha afegit que l’acte ha estat “especialment emotiu pel fet d’haver pogut comptar amb la memòria viva que ens ha donat el testimoni de la Teresa Mas, exalumna de l’escola”.

La consellera ha subratllat el paper que va fer l’antiga Escola Unitària Mixta del Bosc de Can Rull, “que va fer una feina molt honorable, posant uns bons fonaments educatius i fent una gran aposta per transmetre l’equitat i la igualtat d’oportunitats”.

La titular de Justícia ha agraït la tasca que fan les entitats de memòria i ha reafirmat el compromís del Departament de Justícia en aquest àmbit: “és una oportunitat per difondre a les generacions presents i futures el respecte pels drets humans i el coneixement dels fonaments del sistema de llibertats de què gaudim avui”. Ciuró ha conclòs la seva intervenció recordant les paraules de l’escriptor José Saramago: “s’ha de recuperar, mantenir i transmetre la memòria democràtica perquè es comença per l’oblit i s’acaba en la indiferència” i ha afegit que “no ens podem permetre la indiferència, hem de seguir reivindicant la memòria per fer front al feixisme”.

L’Escola de Bosc de Can Rull

L’actual Escola d’Adults de Can Rull ocupa l’edifici del que fou l’antiga Escola Unitària Mixta del Bosc de Can Rull, una obra del govern municipal de la Segona República. Aquest edifici conserva pràcticament de manera íntegra l’aspecte original. Es tracta d’un bé patrimonial que testimonia la importància de la política republicana de foment de l’educació i de la cultura, sobretot amb la implantació de l’ensenyament públic, laic i científic i l’aplicació de nous mètodes educatius, progressistes i renovadors.

Placa pintada del carrer de Francesc Macià

Es tracta de la placa original que senyala el nom del carrer de Francesc Macià. El carrer va rebre aquest nom per un acord del Ple municipal de 22 de gener de 1934, durant la Segona República, en record i homenatge del president Francesc Macià, després de la seva mort. Tot i que l’any 1939, finalitzada la Guerra Civil, el consistori franquista va rebatejar el carrer amb el nom de “Virgen de Gracia”, la placa va ser conservada i protegida pels propietaris de l’edifici on havia estat adossada.

Altres espais de memòria de Sabadell

Amb l’esclat de la Guerra Civil (1936 - 1939), l’aeròdrom de Sabadell –inaugurat l’any 1934– es va militaritzar i ampliar per ser utilitzat com a base de les forces aèries que es van mantenir lleials a la República. L’any 1937 es van construir uns hangars per a l’aviació republicana i els tallers per fer l’acoblament final de les ales amb la resta del fusellatge del popular avió Polikarpov I-15. Sabadell va esdevenir el principal centre de producció d’aquest avió l’any 1938. Sota el camp de vol s’hi va construir un arsenal i un polvorí per emmagatzemar bombes i munició. Segons la historiografia local, Sabadell va patir pocs bombardeigs, malgrat l’existència de l’aeròdrom. Es van comptabilitzar tres bombardeigs a finals de gener de 1939 i un d’anterior, el mes de març de 1937, sense víctimes mortals.

Un cop acabada la guerra i amb la instauració del nou règim franquista, la demanda de mà d’obra de la indústria de Sabadell va provocar una arribada important d’immigrants provinents de diverses regions de l’Estat espanyol. Però l’aspecte econòmic no va ser l’única causa d’aquest flux demogràfic; també hi va haver motius polítics, ja que moltes persones que havien donat suport a la República durant la Guerra Civil fugien dels seus llocs d’origen per evitar les represàlies del règim franquista. En aquella època, l’edificació d’habitatges per acollir l’afluència d’obrers va ser insuficient i, en tot cas, no estava a l’abast de les classes treballadores. A partir de 1944, a la zona de Sant Oleguer, es van excavar unes coves artificials, les coves de Sant Oleguer, que es van utilitzar com a habitatges. L’any 1946 hi havia 119 coves habitades en un barranc dividit en tres terrasses unides per senders que feien la funció de carrers. Algunes d’aquestes coves s’han recuperat i senyalitzat.