L’Institut Català de les Dones (ICD), adscrit al Departament d’Igualtat i Feminismes, ha rebut 172 peticions d’Informes d’Impacte de Gènere (IIG) durant els primers cinc mesos del 2022. L’increment en les peticions és notable respecte de les demandes rebudes els darrers anys. En només 5 mesos, s’ha superat el total de peticions d’informes rebuts el 2020, que van ser 141, i gairebé s’ha igualat el total del 2021, 176. Si es comparen les peticions amb el mateix període dels darrers anys, durant els primers 5 mesos del 2020 es van rebre 58 peticions i, de gener a maig del 2021, 50, molt lluny de les 172 que s'han rebut aquest 2022.
“L’acompanyament i sensibilització que hem fet des de l’Institut Català de les Dones al govern el darrer any és clau per entendre aquest augment en les peticions”, ha afirmat la directora de l’ICD, Neus Pociello Cayuela. L’increment en les sol·licituds és una resposta a la petició de transversalitat en matèria de gènere i equitat que es demana des del Govern en aquesta nova etapa de la legislatura, en què la transformació feminista és un dels eixos del Pla de Govern. “El mandat de la transformació feminista, que ha entomat la conselleria d’Igualtat i Feminismes, passa perquè la perspectiva feminista impregni transversalment tota la política pública”, ha compartit Pociello.
Els IIG, que són obligatoris a l’Administració però no vinculants, acompanyen un projecte de norma, disposició o una política que aprovi i executi el Govern, per incorporar la transversalitat de la perspectiva de gènere i de les dones i millorar l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques públiques. Així, abans de l’aprovació d’una nova iniciativa, cal assegurar que aquesta inclou la perspectiva de gènere i la perspectiva de la diversitat de les dones, no introdueix discriminacions directes ni indirectes per raó de gènere, i té un impacte positiu en la igualtat efectiva de dones i homes.
Des de l’ICD s’ha conscienciat i difós als diferents departaments la importància d'incorporar la perspectiva de gènere en la gestió pública i, en aquest sentit, l’obligatorietat i pertinença de demanar els IIG quan es tramiten textos que innoven l'ordenament jurídic, amb l’objectiu de garantir que la perspectiva de gènere s'inclou. Gràcies a aquesta tasca, els departaments són més coneixedors de l’existència i estan més sensibilitzats amb la necessitat dels IIG.
“L’ICD és clau en la transversalització de la perspectiva de gènere a tota l’acció pública: cal integrar-la en el disseny, implantació, seguiment i avaluació de totes les polítiques”, ha indicat Pociello. En aquest sentit, “els Informes d’Impacte de Gènere que realitzem des de l’ICD permeten fer una avaluació i assessorament de totes les normes i polítiques que es realitzen des de la Generalitat”, ha continuat la directora.
Característiques dels Informes d’Impacte de Gènere
Els informes realitzen una revisió de les iniciatives legislatives, normes, disposicions i polítiques que aprova i executa el Govern, tant a nivell formal com d’impacte a nivell polític, amb la finalitat de facilitar la incorporació de forma activa de l’objectiu de la igualtat de dones i homes en les intervencions públiques.
També es formulen propostes a les unitats promotores de la norma, per valorar-les degudament i determinar en quina mesura i com s’incorporen en els textos presentats abans que aquests continuïn el seu procés. Així doncs, en l’informe d’impacte de gènere s’hi engloben objectius que tenen a veure amb la qualitat de la política mateixa fonamentada en la garantia dels drets humans.
Informes preceptius que cal tenir en compte
L’IIG és un informe preceptiu però no vinculant. Tot i això, diferents dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora fan constar que, a banda que l’òrgan que proposa la disposició pugui incorporar o no al text de la norma les recomanacions o suggeriments que s’hi formulen, han d’estar degudament valorats en l’expedient, i es considera que és necessari que es motivi l’acceptació o el rebuig de les al·legacions formulades, principalment per tractar-se d’informes preceptius.
Per tant, tot i que les propostes que s’hi formulen no són necessàriament vinculants, és important que les unitats que promouen les normes, disposicions o polítiques disposin de temps per valorar-les degudament i determinar en quina mesura i com s’incorporen en els textos presentats abans que aquests continuïn el seu procés, així com per motivar-ne l’acceptació i/o rebuig i aclarir els dubtes que puguin sorgir amb l'ICD, que és l’emissor dels IIG.
