Aquest nou ferrocarril es va concebre com un reflex del model dels clàssics trens interurbans nord-americans, amb línies que enllaçaven una bona part de les ciutats dels Estats Units amb les localitats properes. De fet, els trens que van circular per la línia, els coneguts Brill, eren idèntics als que prestaven servei als Estats Units, Canadà i Cuba, i eren l’únic exemple d’aquest model que va existir a Europa. El model també es va aplicar en l’àmbit residencial, amb la construcció de noves zones d’habitatges a l’estil americà, servides pel nou ferrocarril.
A partir de l’any 1979, la gestió de la línia per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va permetre desenvolupar un ambiciós pla de modernització que va incloure nous trens i una important millora en les freqüències. El següent impuls va arribar als anys 2016 i 2017, quan va entrar en servei el perllongament de Sabadell: 5,2 nous quilòmetres de línia i cinc estacions.
Precisament, la presidenta de Ferrocarrils i l’alcaldessa de Sabadell han recorregut avui les cinc estacions del municipi (Sabadell Parc del Nord, Sabadell Nord, La Creu Alta, Sabadell Plaça Major i Can Feu | Gràcia) en un tren que l’Ajuntament ha vinilat amb imatges de la ciutat. Just abans del trajecte, s’ha repartit un bitllet de cartró commemoratiu del centenari. Un cop a Can Feu | Gràcia, s’ha visitat el tren històric ‘Granota’, que Ferrocarrils ha restaurat i preservat i que forma part del fons de patrimoni històric de la companyia. El responsable de Planejament i Patrimoni Històric Ferroviari d’FGC, Antoni Gras, ha fet una explicació de l’exposició "Cent anys del tren elèctric a Sabadell. Un segle de modernitat ferroviària”, elaborada per l’escriptor Joan Carles Salmerón, igual que el llibret històric.
La mostra i el llibre recorren la història de la línia del Vallès, des dels orígens del primer ferrocarril cap a Collserola, que va connectar Barcelona amb Sarrià, passant per la visió de futur de l’enginyer Carles Emili Montañés, que va ser el promotor de l’electrificació de la indústria i la vida catalana i va demostrar la viabilitat tècnica d’un mitjà de transport elèctric entre Barcelona i el Vallès. També es repassa la construcció del túnel de Collserola i l’arribada del tren elèctric a Sabadell; l’impacte de la Guerra Civil; l’impuls que va suposar la gestió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; el perllongament de la línia, i els projectes de futur.