• El vicepresident Puigneró presenta al teixit econòmic, social i institucional ebrenc el projecte conjunt amb l’ONU per avaluar la resiliència urbana davant els reptes globals de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre

 

• És el primer cop que l’ONU implementarà aquest programa en un territori en comptes d’aplicar-lo en una ciutat, com fins ara

 

• Permetrà disposar d’una diagnosi de les fortaleses i debilitats de les Terres de l’Ebre i augmentar la seva resiliència davant tranformacions i reptes globals com la revolució i l’economia digital, el repte demogràfic, l’escenari postenergia nuclear, el turisme sostenible, les tensions per l’aigua i els patrimonis natural i cultural

La Generalitat i ONU-Hàbitat, el programa de Nacions Unides per a la millora dels assentaments urbans, han donat el tret de sortida per desplegar el Programa de Resiliència Urbana a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, amb una primera reunió amb agents del territori. Així ho ha anunciat avui el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, que ha presentat a Ascó (Ribera d’Ebre) aquesta prova pilot pionera de Nacions Unides per adaptar el Programa Global de Resiliència Urbana a territoris extensos i no només a ciutats, com es venia fent fins ara. A la presentació del vicepresident han assistit representants del teixit associatiu, sindical, patronal i polític ebrenc, així com els alcaldes i presidents dels consells comarcals.

 

El Programa Global de Ciutats Resilients té l’objectiu d’incorporar la resiliència urbana en les polítiques d’urbanització sostenible. El Programa està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’Acord de París contra el Canvi Climàtic i la Nova Agenda urbana.

 

Aquest programa de Nacions Unides ajuda les ciutats, i ara als territoris, a augmentar la seva resiliència diagnosticant l'estat del seu sistema urbà davant els reptes territorials, econòmics i socials; impulsant accions, i construint coneixement conjunt amb el territori per a la formulació de polítiques.

 

Per aconseguir-ho, empra una metodologia amb diverses fases. La primera és la recollida d’informació sobre la zona, amb la participació de tots els actors del territori. Aquesta és la fase que s’ha iniciat ja avui, amb reunions de representants d’ONU-Hàbitat amb membres del Rural Hub Ebre, de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el Centre de Resiliència Climàtica EURECAT i la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre.

 

Ha estat la primera de la sèrie de trobades amb el teixit territorial per recopilar tota la informació necessària per, en una segona fase, elaborar  un diagnòstic de les febleses i les oportunitats davant de les transformacions econòmiques, territorials i socials. Finalment, experts del l’ONU ajuden a elaborar les recomanacions d’actuacions prioritàries.

 

Aquestes recomanacions van en la línia de gestionar els riscos de les diverses transformacions que encara el territori, adaptar-s’hi i planejar el desenvolupament sostenible de la zona amb la implicació de tots agents, tant des dels diferents nivells d’administracions com de la societat civil.

 

Les Terres de l’Ebre, un territori a preservar i a desenvolupar des del punt de vista econòmic i social

 

Fins ara, la metodologia del Programa s’ha provat en ciutats i entorns urbans molt diferents de tot el món, de diverses grandàries, situacions geogràfiques i contextos climàtics, com Dakar, Asunción, Medellín o la mateixa Barcelona.

 

Ara, ONU-Hàbitat i la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Nació Digital i Agenda Urbana, col·laboren per adaptar la metodologia del Programa a territoris i àrees més extenses que les ciutats i que presentin també vulnerabilitat davant el canvi climàtic. L’objectiu és adaptar els indicadors i les recomanacions a aquesta nova escala de treball, tenint en compte que també involucrarà actors més diversos i diferents escales de govern.

 

Les Terres de l’Ebre són un entorn fràgil a preservar i complexe, que combina zones de gran valor natural amb àrees urbanitzades, esdevenint un territori idoni per aquesta primera prova pilot a nivell global. Alguns d’aquests reptes que s’analitzaran són l’existència d’aquest entorn natural fràgil on hi conviu l’economia tradicional juntament amb noves oportunitats econòmiques, els reptes demogràfics, molt diferents als municipis de l’interior dels de la costa, la identitat específica de les Terres de l’Ebre o el repte energètic i l’escenari postnuclear.

 

El programa dura 4 anys. Durant el primer any, es treballarà en la recollida de dades i la diagnosi de la situació de les Terres de l’Ebre mitjançant el treball conjunt amb els experts de Nacions Unides.

 

La prova pilot a l’Ebre s’emmarca en el memoràndum d’entesa signat entre ONU-Hàbitat i el Govern català, representat pels departaments de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i d’Acció Exterior i Govern Obert.