La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha afirmat que en un context com l’actual, “en societats canviants, plurals, globals, com a govern tenim el compromís de protegir la llibertat religiosa i de consciència. La pluralitat és la clau de les societats fortes”. La titular de Justícia ha fet aquestes declaracions, aquest matí, en la inauguració del I Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència.

La jornada inaugural ha comptat també amb la participació del rector de la Universitat Ramon Llull, Josep M. Garrell, i de la directora de la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència, Míriam Díez, i amb la presència de la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley.

Ciuró ha volgut agrair la col·laboració amb la Universitat Ramon Llull i ha destacat que és un bon exemple de “com la col·laboració entre l’Administració i la universitat poden ajudar que la convivència, el respecte, la tolerància i el coneixement millorin el progrés i la cohesió social”. La consellera ha ressaltat que “les institucions ens hem de nodrir del coneixement de la universitat”.

Lourdes Ciuró també ha aprofitat la seva intervenció per destacar el compromís de la universitat amb el català i ha afirmat que “és inacceptable que hi hagi persecució per formes de creences, d’estimar o de sentir. Tampoc per les llengües que es parlen. Les llengües són una riquesa per als països”. Ciuró ha continuat expressant el compromís del govern per defensar i lluitar a favor del català i ha destacat que “la llengua, igual que la religió, ha de ser una eina de cohesió social. Si a una llengua se l’exclou d’un dels camps de la vida, ja sigui cultural, social o científic, aquesta llengua perilla”.

Catalunya té 7.400 centres de culte de 14 confessions religioses diferents

La celebració d’aquest primer Congrés, segons la consellera Ciuró, situa Catalunya en un lloc capdavanter en l’abordatge de la diversitat i la llibertat religiosa i de consciència, “som un país amb un mapa religiós que acull 7.400 centres de culte de 14 confessions religioses diferents”. La titular de Justícia ha continuat dient que “el sentiment i el fet religiós són presents en el nostre dia a dia i, com a tal, els hem de reconèixer, respectar i vetllar per les bones pràctiques i per la col·laboració interreligiosa”.

La consellera ha finalitzat la seva intervenció recordant que la Direcció General d’Afers Religiosos es va crear l’any 2000, “amb l’objectiu d’afrontar el segle XXI tenint en compte una nova ‘normalitat’ que reconeix i accepta la diversitat religiosa, la llibertat de pensament i de consciència i el diàleg interreligiós”. Per concloure, ha agraït el paper de la societat civil i de les comunitats religioses en la defensa d’aquest dret fonamental.

 
El primer congrés sobre llibertat religiosa i de consciència a Catalunya

És el primer cop que al nostre país s’organitza un congrés internacional d’aquestes característiques, per tractar sobre la situació de la llibertat religiosa i de consciència, un dret fonamental que no sempre està garantit a tots els països.

El simpòsium, al qual s’han inscrit més d’un centenar de persones, compta amb desenes d’experts i acadèmics en matèria de llibertat religiosa o ciències de les religions procedents dels cinc continents. En el decurs del congrés es compartiran bones pràctiques locals, regionals i internacionals en la gestió de la diversitat religiosa i la promoció de la llibertat religiosa i de consciència. L’esdeveniment també vol promoure el debat d’experts i responsables d’entitats internacionals sobre la situació al món i les tendències d’aquest dret humà fonamental.

Entre d’altres temes, al congrés es tractarà de l’impacte que la COVID-19 ha tingut sobre la llibertat religiosa i l’exercici d’aquest dret en àmbits com la sanitat o l’educació. També es debatrà sobre el paper dels joves, dels mitjans de comunicació, sobre la gestió municipal de la diversitat religiosa, el gènere i la llibertat religiosa i el diàleg interreligiós a Europa.

En l’acte de cloenda es lliuraran els Premis de la Càtedra als millors treballs de Grau, Màster i Tesi doctoral en l’àmbit de la llibertat religiosa i de consciència.

El congrés ha estat convocat per la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia i per la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència Blanquerna (Universitat Ramon Llull) que també ha estat impulsada i finançada per la Direcció General Afers Religiosos per estudiar i analitzar la situació de la llibertat religiosa i de consciència a Catalunya.