El Departament d’Interior ha publicat els resultats de l'Enquesta sobre violències sexuals de Catalunya, la primera enquesta de victimització a Catalunya sobre aquesta tipologia de violències.

L’enquesta és fruit de la voluntat del Departament de lluitar contra les violències sexuals i té per objectiu obtenir dades reals de les agressions sexuals així com les seves conseqüències sobre les dones per poder fer front i erradicar aquesta xacra. Recull dades sobre les violències físiques, psicològiques, econòmiques, sexuals, i contra els fills i filles patides per les dones residents a Catalunya. Una de les particularitats d’aquests tipus d’estudis és que permeten conèixer la xifra negra, els fets no coneguts pels cossos policials perquè no han estat denunciats.

L’enquesta es va realitzar entre novembre i desembre de 2019, mitjançant entrevistes telefòniques, a un total de 10.015 dones majors de 16 anys, residents a Catalunya.

L’estudi identifica i quantifica la victimització sexual patida per les dones que resideixen a Catalunya a través de 21 tipus de violència sexual, així com la freqüència, les circumstàncies de l’agressió, l’agressor, l’impacte i les conseqüències en les dones i l’ús de serveis especialitzats arran de l’agressió.

Entre els principals resultats, destaca que un 78,8% de les dones que viuen a Catalunya han patit al menys 1 dels 21 fets pels quals es preguntava a l’enquesta des de que tenien 15 anys, i un 24’4% havien patit almenys un d’aquests fets durant l’any 2019. Les dones joves (d’entre 16 i 29 anys) són el grup més victimitzat; concretament, un 44,2% de totes les víctimes del 2019 es troben en aquest grup d’edat.

Els resultats també posen de manifest la multivictimització, entesa com les dones que han patit més d’un fet. En aquest sentit, un 10,9% han manifestat haver estat víctimes de 5 o més fets durant l’any 2019, i un 19% han patit 7 o més fets de violències sexuals al llarg de la seva vida adulta.

Els  fets que s’engloben sota el nom de violències sexuals normalitzades com ara comentaris o gestos sexuals, exhibicionismes, insistir de manera molesta o desagradable quan la dona diu que no a una demanda de cita, acorralaments i tocaments i fregaments sense violència o oferir gratificacions a canvi de favors sexuals, són els que es donen amb més freqüència.

Un 0’9% de dones han patit una violació o un intent de violació durant el 2019 i un 8,5% ho han patit en alguna ocasió des dels 15 anys.

Les violències sexuals, també des de les Xarxes Socials

L’enquesta també posa de manifest les violències sexuals exercides a través de les xarxes socials o per mitjans telemàtics, essent les dones joves el col·lectiu més victimitzat en aquests casos, un 42,5%. Instagram és el canal més utilitzat per aquestes agressions (24%), seguit de Facebook (20’5%) i Whatsapp (15’4%). En el cas de les agressions a través de les xarxes, en un 44’8% dels casos els agressors són homes desconeguts.

D’altra banda, un 1,4% de les dones han patit assetjaments sexuals a la feina l’any 2019 i un 14% l’han patit en algun moment de la seva vida laboral.

Pel que fa al perfil dels agressors, el 63,4% són homes coneguts per la dona, com ara parella, amic, algú de la feina, etc, mentre que els desconeguts representen el 33,4%. Els agressors desconeguts són els agressors majoritaris en els casos de violències normalitzades i de violències digitals (47’1% i 44’8% respectivament).

Dels resultats de l’enquesta també se’n desrpèn que moltes d’aquestes agressions es produeixen en l’àmbit de la parella. Més del 80% de les coaccions o intimidacions psicològiques exercides sobres les dones per tenir relacions sexuals són exercides gairebé en la seva totalitat en aquest àmbit. En el cas de les violacions i intents de violació, un 45% també es donen en l’ambit de la parella o exparella, mentre que les perpetrades per un desconegut són el 18’6% del total.

Pel què fa a les agressions en grup, representen el 13,6% del total de fets produïts l’any 2019 i gairebé la totalitat es tracta de fets inclosos al bloc de violències normalitzades: els comentaris i gestos sexuals en la seva immensa majoria i els acorralaments en grau menor.  

Si es té en compte el lloc on es produeixen les agressions, les dades mostren que el 32% dels fets passen en espais privats on les dones s’haurien de sentir més segures i confirma la necessitat que la lluita contra aquest tipus de violències ha d’incloure totes les situacions i tots els espais de vida de les dones.

Baix índex de denúncies

Tot i que gairebé la meitat (un 49%) de les dones que han patit algun fet considera que és un fet delictiu, els nivells de denúncia de les agressions sexuals són molt baixos, només un 6’5% de les dones ho va denunciar el 2019 (un 11’8% si es consideren els fets des dels 15 anys). En el cas de les agressions més greus aquest percentatge puja al 10’4% i al 16% respectivament. Aquestes xifres posen de manifest que hi ha una gran xifra negra; només 12 de cada 100 dones han presentat denúncia considerant tots els fets patits en la seva vida adulta.

Entre els motius pels quals les dones diuen que no denuncien hi ha el fet que no els consideren tan greus com per denunciar-los i iniciar el procés que tot això implica o bé el temor a què es posi en dubte la seva credibilitat. A més, de l’enquesta també se n’extreu que la falta d’informació, tant del procés com de quines agressions són punibles, són barreres a l’hora de denunciar les agressions sexuals.

D’altra banda, les dones que sí que han denunciat valoren molt positivament el serveis del cos de Mossos d’Esquadra en el moment de recepció de la denúncia, amb una valoració mitjana de 8 punts sobre 10.

Finalment, l’enquesta mostra que el sentiment d’inseguretat i la por a patir una agressió limiten el dret de les dones a gaudir en llibertat de l’espai públic i les obliga a estar en tensió i alerta. Més de la meitat de les entrevistades manifesten que, sempre, sovint o molt sovint eviten passar o fer esport per certs llocs, canvien de ruta o estan en tensió en llocs solitaris, i més d’un 40% procuren no anar soles a la nit o entrar en locals on la majoria són homes.