El secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, participarà el proper 7 de juny, a les 19 hores, en la presentació del Pacte Nacional per la Llengua, que tindrà lloc a Can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet. La voluntat d'aquesta presentació serà reflexionar sobre la situació del català i fer propostes de millora per incorporar al Pacte. A l'acte també hi haurà representació municipal.

Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són:

• Incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua.
• Facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors (sobretot en els àmbits en què té menys presència).
• Potenciar l'adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida.

Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana. A partir del debat i l'acord es vol dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.

Es convidaran a l'acte, no només perquè hi assisteixin, sinó perquè hi facin les seves aportacions, persones relacionades amb diversos àmbits (economia, administració, acolliment, educació, cultura...) i ciutadania en general. Les propostes resultants d'aquest debat públic i les aportacions individuals que s'hi vulguin fer es podran bolcar a la web pacteperlallengua.gencat.cat.

Podeu veure'n més informació al web del Pacte Nacional per la Llengua.

Cal confirmar l'assistència a l'enllaç següent: https://llengua.gencat.cat/pnl-santacolomadegramenet

El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua no s'atura
Des del mes de febrer i fins a juliol, el procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials que es duen a terme a diverses ciutats catalanes. Així, durant aquests mesos, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitzen, juntament amb institucions com el Consorci per a la Normalització Lingüística i entitats de diversos sectors, activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. A més, tothom hi podrà col·laborar a través del web pacteperlallengua.gencat.cat. La previsió és que a la tardor d'enguany s'assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest procés, ha de conduir a la signatura el mes de desembre d'un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.

Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana
El febrer passat, es va presentar l'informe acadèmic sobre la situació de la llengua, elaborat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l'Institut d'Estudis Catalans. L'equip va ser coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l'Institut d'Estudis Catalans. La resta de components que hi han participat són Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons, de la Universitat de Barcelona, Maria Corominas, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Natxo Sorolla, de la Universitat Rovira i Virgili, i Maite Melero, del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Pompeu Fabra.

L'estudi respon a l'encàrrec derivat d'una resolució del Parlament de Catalunya que el setembre de 2021 va instar el Govern a promoure un pacte nacional per la llengua catalana i encarregar una recerca universitària per fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l'educatiu, l'universitari, el judicial o el comercial.

El document presentat ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d'incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.

L'informe exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d'especial incidència per a l'accés al coneixement i l'ús de les llengües oficials com l'ensenyament, el mercat, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.