La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, el president del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), Joan Ramon Puig i Pellicer, i el degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Jesús M. Sánchez i García, han inaugurat avui, al Palau de Pedralbes, una jornada sobre dues de les normes que el Govern espanyol pretén aprovar en el marc del seu pla per modernitzar el sistema de justícia (Pla Justícia 2030). Hi han participat experts del món de la justícia, passant per catedràtics, magistrats, procuradors i advocats.

La Jornada, organitzada pel Departament de Justícia, el CICAC i l’ICAB, té com a objectiu debatre les propostes previstes al Projecte de llei d’eficiència processal i al Projecte de llei d’eficiència organitzativa del servei públic de justícia, i arribar a uns objectius i conclusions conjuntes. En aquest sentit, la consellera Ciuró ha insistit en la importància de recollir “els diferents accents i matisos” perquè finalment en surti “una veu coral des de Catalunya” de cara al tràmit d’esmenes a les normes al Congrés dels Diputats, que és on s’hauran d’aprovar aquestes dues propostes legislatives.

Ciuró ha insistit en la necessitat “que el traç gruixut soni igual” i de detectar “què perjudica Catalunya”. En aquest sentit ha apel·lat els diferents operadors jurídics a “donar una mirada catalana a les transformacions del servei de justícia davant d’unes lleis que volen suprimir o centralitzar la justícia de proximitat” i ha remarcat que cal vetllar plegats perquè els principis d’agilitat, de modernitat i de proximitat siguin els eixos que inspirin aquestes transformacions.

Projecte de llei d’eficiència organitzativa

La nova norma té tres figures clau: els tribunals d’instància, l’Oficina Judicial i les oficines de justícia en els municipis. Pel que fa als tribunals d’instància, el Projecte preveu eliminar els diferents jutjats unipersonals que hi ha avui dia a les diferents ciutats i crear uns “tribunals d’instància” -òrgans col·legiats- que serien la gran porta d’entrada dels ciutadans a l’Administració de justícia. N’hi hauria un per partit judicial, i s’ubicarien a la capital. Un altre punt clau és la implementació del nou model d’oficina judicial a tot el territori. Es tracta d’una nova manera de treballar en els òrgans judicials, que prioritza l’organització del treball i l’especialització entre els professionals, alhora que potencia l’ús d’eines digitals que permetin la interoperabilitat i redueixin l’ús de paper. La implementació d’aquest model és molt desigual a l’Estat espanyol. A Catalunya, l’oficina judicial ja s’ha desplegat a 25 partits judicials, del total dels 49 existents; per tant, està en una fase molt avançada.

Un tercer punt clau és la creació d’oficines de justícia en els municipis; una figura de nova creació amb la implementació de la qual desapareixeran els jutjats de pau. Catalunya, amb un total de 947 municipis, suma 898 jutjats de pau. Són una figura molt arrelada al territori, que, a banda de les tasques registrals, ajuden a la solució de petits problemes veïnals a través de la mediació, evitant així que molts conflictes acabin als jutjats. En paraules de Ciuró, són una figura “cabdal”  perquè “difícilment, en una oficina municipal de justícia en un poble de 100 habitants, hi haurà una persona funcionària per fer rutllar la justícia de pau”. També ha exemplificat una altra qüestió que fàcilment podria derivar si s’aprovés el text en el seu redactat actual, fruit de “no conèixer la realitat dels municipis, ni la idiosincràsia dels jutges de pau”: “De què ens servirà un concurs públic d’oposició perquè vingui un senyor de Figueres i baixi a un poble de Tarragona”.  A banda, Ciuró ha temut una possible falta de finançament que acompanyi la implementació d’aquestes noves oficines i ha advertit que “com que, amb recursos, això no vindrà, no tindrem ni una cosa ni l’altra”.

El 2021, els jutges de pau catalans han realitzat més de 350.000 actuacions de registre i unes 260.000 actuacions processals (entre assumptes civils i assumptes penals).

Davant d’aquest nou escenari que es planteja, el Departament, el CICAC i l’ICAB comparteixen les següents conclusions:

• Sistema actual dels jutjats de pau. La nova configuració de l’oficina judicial municipal no pot suposar la supressió de l’actual sistema de justícia de pau, ni la pèrdua de les competències que actualment exerceixen, atès el seu arrelament al territori i l’eficient servei públic de proximitat que presta. Els actuals jutjats de pau es poden i s’han d’integrar a les noves oficines de justícia municipal, atès que no són estructures organitzatives incompatibles entre sí, ans al contrari, són complementàries.
• Especialització judicial. Cal que la llei garanteixi jutjats especialitzats en l’àmbit del dret de família, capacitat i els drets de la infància i l’adolescència, que assegurin el coneixement de les persones que integren l’oficina judicial en aquest àmbit tan sensible del servei públic de justícia, tot garantint les infraestructures necessàries de la justícia a tot el territori.

 

Projecte de llei d’eficiència processal

Amb aquest nou text, els mètodes alternatius de resolució de conflictes – “mitjans adequats de solució de controvèrsies” (MASC), tal i com s’hi refereix la norma- agafen més protagonisme. Entre d’altres, el Projecte exigeix com a requisit general de procedibilitat que, abans d’interposar una demanda, les parts en conflicte hagin intentat una solució consensuada. Els MASC previstos són la negociació, la mediació, la conciliació, l’opinió d’expert independents i l’oferta confidencial vinculant. La titular de Justícia ha recordat que “a Catalunya tenim una dilatada experiència amb la mediació, ho fem servir i hem anat bastint amb una expertesa al llarg dels anys”, i ha lamentat que des de l’Estat, “amb una visió recentralitzadora” vulguin crear un registre únic de mediació. “Aquí tenim els nostres, que a més a més funcionen, i el que hem de fer és reivindicar-los, utilitzar-los i millorar-los, perquè tot és millorable”, ho conclòs.

Davant d’aquest nou escenari que es planteja, el Departament, el CICAC i l’ICAB comparteixen les següents conclusions:

• Importància dels MASC. El dret fonamental a la tutela judicial efectiva exigeix oferir a la ciutadania la via més idònia per solucionar cada conflicte, atenent a les circumstàncies de cada cas en concret. És necessari desjudicialitzar la solució dels conflictes situant en peu d’igualtat els diferents MASC contemplats al Projecte, a més de l’arbitratge, en tots els ordres jurisdiccionals, respecte de les matèries de lliure disposició de les parts.
• Dret d’assistència jurídica gratuïta. La norma hauria de poder garantir l’equiparació de la retribució dels advocats i advocades del torn d’ofici amb la intervenció dels qual s’eviti o es posi fi al procés judicial, als supòsits en què es tramita de forma íntegra el procediment judicial.