El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha intervingut aquest matí al Parlament minuts abans de l’aprovació de la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament universitari, que regula el català a l’escola, per fer un agraïment a les diputades i diputats que avui han propiciat “un gran acord de consens, de país, sobre la llengua i l’escola catalana”. Un cop a la  sessió de control, el cap de l’Executiu ha volgut donar les gràcies als grups que han participat en el consens, fent “un reconeixement a les quatre formacions polítiques que han posat el consens de país i els objectius compartits per sobre de les legitimes aspiracions del partit”. Tot i així, Aragonès ha recordat que s’ha perdut l’oportunitat de desmarcar-se d’afirmacions com “apartheid lingüístic”, una expressió que, segons ha dit, “demostra un desconeixement absolut de la realitat catalana, però també una ignorància extraordinària del que va suposar, la banalització del dolor i els crims”.

El president ha afirmat que l’acord es pot ampliar, deixant “la porta oberta” a aquells grups que avui no s’han sumat a la votació. “Hem pres la responsabilitat de legislar. Qui legisla a Catalunya és el Parlament. No els tribunals”, ha remarcat. Aragonès, que ha situat el català “com a eix vertebrador del model lingüístic de l’escola al nostre país”, ha defensat que cal seguir treballant per un model educatiu de qualitat que garanteixi un bé que ha d’estar per sobre de les discussions polítiques, “perquè la llengua i les llengües no siguin utilitzades partidistament per atacar la cohesió social, que és un bé que cal preservar i garantir”. En aquest sentit, ha advertit que el que avui té risc de fracturar la societat catalana no és la llengua, “sinó la desigualtat i la pobresa”.

Punt d’inflexió per revertir el dèficit en infraestructures

El president també ha recordat que en matèria d’infraestructures “és evident que l’Estat no ha complert” i ha criticat que portem “molts anys” en què la baixa inversió ha estat continuada i “s’ha produït amb governs de tots els colors”. “Un 36% d’execució del pressupost no és acceptable i no és una excepció d’una any, perquè la mitjana d’execució dels darrers anys ha estat al voltant del 60%”, ha afegit. “És evident que el govern espanyol no va bé” i que el dèficit s’ha convertit en “estructural”, per això, Aragonès ha posat de relleu que va demanar a la ministra de Transports un “punt d’inflexió” per revertir aquesta situació, “perquè afecta a la competitivitat de l’economia catalana”.

Tot i així, el cap de l’Executiu ha manifestat que actualment Catalunya té al voltant d’un 19% del PIB en el sector de la indústria i que “cal marcar-nos l’objectiu d’arribar al 25% al 2030”. “Catalunya ha estat tradicionalment un territori europeu especialitzat en la indústria i ho ha de tornar a ser”, ha reblat.

Querella pel Catalangate

D’altra banda, en un altre moment de la sessió de control, el cap del Govern ha insistit en que continua jutjant “de manera molt negativa” la gestió del govern de l’Estat perl Catalangate, i ha recordat que “en els propers dies” posarà una querella davant dels tribunals de justícia per “arribar fins al final”, conèixer els responsables, i que es puguin desclassificar els suposats documents secrets i “puguem comprovar la poca solidesa argumentativa que es va fer servir per justificar aquest determinat espionatge”.