La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha respost avui una interpel·lació al Parlament de Catalunya sobre la nova Llei d’eficiència organitzativa de la justícia que, si s’aprova, el Govern espanyol posarà en marxa i que suprimirà la figura dels jutges de pau. Ciuró ha reivindicat la figura dels jutges de pau apel·lant a la receptivitat del Ministeri per saber quins són els problemes que causarà la desaparició dels jutges de pau a Catalunya.

Segons la titular de Justícia, suprimir la figura del jutge de pau farà que els ciutadans d’aquestes viles petites hagin d’anar a dirimir les controvèrsies a l’oficina municipal de justícia més propera, “que sovint es troba a poca distància de kilòmetres, però per carreteres endimoniades, i sense transport públic”, ha manifestat. A més a més, ha dit que la nova llei “pretén pal·liar la dificultat que suposen aquests viatges per mitjà de la digitalització de la justícia, quan majoritàriament en aquests pobles i viles hi viu gent gran amb una acusada bretxa digital”.

Ciuró ha posar com a exemple el seu poble, ja que un jutge de pau intervé sobretot als petits municipis. “Jo soc d’un municipi de 96 habitats. És Capafonts, que té una jutgessa de pau. Com Gisclareny. Els jutges de pau són persones que actuen al territori, i difícilment Capafonts o Gisclareny es podran permetre una OMJ, perquè no hi ha prou volum d’assumptes perquè hi hagi una OMJ. Es preveu que l’ha de cobrir un funcionari de carrera, que es convoca la plaça fora de Catalunya i hi pot optar una persona de Salamanca, per exemple. Per tant ningú garanteix a Capafonts ni a Gisclareny, ni a cap municipi, que vegin la seva plaça coberta per una persona d’aquest municipi”.

Ciuró ha asseverat que “el que estem fent, ras i curt, és allunyar la justícia d’aquestes persones”, i ha reivindicat que amb la nova llei de d’ordenació de la justícia i de modernització es tingui en compte aquesta especificitat: “són 848 jutges i jutgesses de pau arreu del país que estan fent aquesta feina, i evidentment que la fan diferent en un poble petit que en una vila com Sant Cugat, que pot tenir 90.000 habitants i possiblement es pot permetre una OMJ”.

Places vacants amb la nova llei

Lourdes Ciuró ha reiterat que el fet que no sigui l’actual perfil de jutge de pau el que ocupi aquest plaça, és a dir, una persona del municipi, sinó que estigui condicionat per una oposició a funcionari, farà que “moltíssimes places quedin vacants i, per tant, no es faci la cobertura adequada i el servei adequat que actualment estan prestant els jutjats de pau dels municipis i les viles més petites de Catalunya. Un element més a favor del despoblament. Ciuró ha assegurat que d’aquesta manera s’atempta contra la cohesió territorial i la lluita per fer front a aquest despoblament, “perquè s’allunya un servei necessari, un servei de convivència, del dia a dia, que es presta de manera desinteressada i des d’una perspectiva d’ajuda a la comunitat. No hi ha cap jutge de pau que digui que el seu servei no es útil o que ja era hora que es replantegés”.

La consellera ha remarcat el valor de la feina altruista que fan els jutges de pau de Catalunya: “Un jutge de pau, que avui actua amb escassos 100 euros de remuneració però amb tota la dignitat, fa que es garanteixi la convivència al seu municipi”, i ha destacat que “la figura del jutge de pau a Catalunya és molt ben valorada. Fan una feina de proximitat, una feina basada en el coneixement, basada també en la perspectiva que tenen des de la immediatesa del territori”.

Sense dotació econòmica

Lourdes Ciuró ha destacat que “un altre tema que ens importa i que no es menor és que aquesta reordenació arriba sense dotació econòmica, i no pot ser d’una altra manera quan la perspectiva es posa des de l’Estat”. Ha ressaltat també que, com que tenim competències en justícia es pressuposa que les oficines municipals de justícia aniran a càrrec dels municipis o, en tot cas, a càrrec de la comunitat autònoma, i així s’incrementarà el pressupost que “haurem de destinar a implementar un servei que allunyarà el servei de la ciutadania. Per tant, farem un negoci rodó i, a més a més, pretenen que tot això es faci abans de l’1 de juliol de 2023. Això és molt i molt difícil! Per tant, el que m’atreveixo a aventurar que pot passar és que ens quedarem sense ni una cosa ni l’altra”, ha reblat!

Tots els operadors jurídics a favor de mantenir els jutges de pau

La titular de Justícia ha tornar a demanar un exercici de receptivitat al Ministeri, un exercici d’adaptabilitat també, i ha destacat la jornada d’estudi i anàlisi del passat dia 3 de juny en què han participat tots els operadors de la justícia a Catalunya –advocats, procuradors, judicatura i professionals–, en relació amb les dues lleis que estan en tramitació, la Llei d’eficiència i la Llei d’organització. En aquesta jornada es va evidenciar la importància de mantenir la figura del jutge de pau en el nou model de Llei organitzativa en un posicionament unànime del sector a Catalunya. “Veiem com perilla aquest 20 % d’assumptes que avui dia es resolen als jutjats de pau del nostre país, sense comptar els que es resolen amb mediació, potser fent un cafè a peu de finca. Aquest 20 %, i més, acabaran als jutjats o a les noves oficines que preveu la nova llei i incrementaran el volum de feina dels jutjats d’instància que es preveu crear”, ha asseverat la consellera.

Trobades amb jutges de pau de tot Catalunya

La consellera ha explicat durant la seva intervenció al ple del Parlament que “estem fent trobades arreu del territori on tots els jutges de pau reivindiquen aquesta manera d’impartir justícia de proximitat”. I ha demanat sensibilitat al Ministeri per abordar aquesta reforma posant l’accent en el fet que no podem allunyar la justícia del pobles i viles més petits, i també que no siguin funcionaris els que ocupin les places de jutges de pau en els municipis de Catalunya. “Són 848 persones al servei de la justícia de proximitat, al servei de la mediació i al servei de la convivència i la cohesió territorial”.

Finalment la consellera ha saludat els membres de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia que l’han acompanyada al ple del Parlament durant la seva exposició i els ha agraït la feina que fan de representativitat com a única associació aglutinadora dels jutges de pau a Catalunya.