Amb motiu de la Setmana Internacional dels Arxius, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga i Ibáñez, inaugurarà demà, a les 9.30 hores, la Jornada 40 anys de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya (XAC), que té lloc a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc. La consellera estarà acompanyada de l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, i de la presidenta del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Carme Pallàs. Després d’inaugurar la Jornada dels 40 anys de la XAC, la consellera visitarà l’Arxiu Nacional de Catalunya, que dissabte celebra una jornada de portes obertes coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius.

La jornada dels 40 anys de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya vol plantejar els reptes i oportunitats de futur de la XAC , des de la mirada de les persones usuàries i col·laboradores d’altres àmbits professionals, ara que fa 40 anys de la seva creació.

Ideada per la Mancomunitat de Catalunya fa més de 100 anys, la XAC es va començar a plantejar la seva implementació per la Generalitat republicana a partir de l’any 1932, amb Agustí Duran i Sanpere (1887–1975) amb la creació de l’Arxiu històric Comarcal de Cervera. Durant el franquisme, la proposta fou estroncada. Durant la Transició, es va convocar el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), que amb la voluntat de preparar la normalització política i cultural de Catalunya i en matèria d’arxius es va entendre l’existència d’una Xarxa d’Arxius Comarcals com l’àmbit territorial òptim per una gestió eficaç i de proximitat al ciutadà pel que fa al patrimoni documental del país.

Els arxius de la XAC representen un actiu essencial de la Generalitat de Catalunya a cada comarca. Són centres de referència tant en la preservació, accés i difusió del patrimoni documental com en el suport a les administracions públiques en la implantació de sistemes de gestió documental, administració electrònica i polítiques de transparència. Alhora, són equipaments culturals fortament arrelats en el territori que participen de la vida cultural de cada comarca.

Després d’inaugurar la Jornada dels 40 anys de la XAC, la consellera visitarà l’Arxiu Nacional de Catalunya, acompanyada per la directora general de Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i del director de l’Arxiu, Francesc Balada.

L’arxiu celebra dissabte jornada de portes obertes justament en un moment de renovació del seu Pla Estratègic per al trienni 2022-2024 i sobretot amb l’inici de la primera fase de les obres d’ampliació, que abastaran el mateix període i permetran ampliar de 22 km més els seus 40 actuals de capacitat i disposar de noves zones de treball. L’Arxiu Nacional fa una contribució decisiva a la configuració del nou Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, que ha entrat en la fase final d’elaboració, i al debat sobre el seu paper futur en el conjunt del Sistema d’Arxius de Catalunya en temps de digitalització. El centre treballa per mantenir-se com un referent de bones pràctiques, prescriptor de polítiques d’arxiu relacionades amb el tractament, la conservació i la difusió dels fons documentals i també en totes les actuacions lligades a la digitalització, la restauració, la formació i els recursos educatius: enguany ha publicat el seu tercer document de polítiques de centre, dedicat a la conservació preventiva.

 

Més de 660.000 persones van realitzar consultes digitals als arxius el 2021

La Generalitat de Catalunya compta amb 80 arxius: l’Arxiu Nacional de Catalunya, 41 arxius centrals administratius i 38 arxius comarcals. Pel que fa als indicadors del 2021 d’aquests arxius, que avui fa públics el Departament de Cultura, destaquen els prop de 376.000 metres lineals de documentació que gestionen. El número de persones usuàries als arxius ha incrementat de forma notable pel que fa al públic digital. Més de 660.000 persones han realitzat consultes digitals als arxius de la Generalitat de Catalunya, xifra que augmenta exponencialment cada any, davant les 28.170 persones usuàries que van anar a les sales de consulta dels arxius de la Generalitat. Tot i que el 2021 encara eren vigents algunes restriccions de mobilitat per combatre les diverses onades de la pandèmia de la COVID-19.

L’augment del consum digital dels darrers temps ha fet sorgir nous públics digitals i un nou impuls a la digitalització dels continguts culturals. Només els arxius comarcals i l’ANC van assolir el 2021 més de 30 milions de fitxers digitalitzats (18.450.106 als arxius comarcals i 11.975.654 a l’ANC).

L’Arxiu Nacional de Catalunya, per exemple, mostra un rellevant increment de les consultes en línia. El nombre de consultes no presencials s’enfila per sobre del 95% de total, amb prop de mig milió de consultes. Gràcies a la quantitat de fitxers digitalitzats, 11.975.654 fitxers, 85 Tb, queda palès el canvi que està fent l’usuari a l’hora de consultar la documentació, amb més de 2,6 milions d’unitats descrites. És per això que són necessàries eines com la que es va presentar ahir, el nou portal web de cerca Arxius en Línia. Una eina que dona accés a la consulta de 2.672.973 unitats descrites i conservades als arxius de Catalunya. El portal incorpora innovadors sistemes i metodologies per recuperar i presentar la informació consultada amb cerques més intuïtives. Facilitar tota aquesta documentació digital a la ciutadania és possible gràcies a accions com la suma de més de dos milions de fitxers al dipòsit digital (DIDAC) que sumats al que ja hi havia formen un total de 35,74 Tb d’emmagatzematge.

Pel que fa als arxius que formen part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, la qual celebra 40 anys de la seva creació, destaca el seu paper a la societat com a centres de referència tant en la preservació, accés i difusió del patrimoni documental com en el suport a les administracions públiques. Durant el 2021, als arxius comarcals s’han consultat més de 400.000 unitats digitalitzades i s’han digitalitzat 1.563.093 documents. Els usuaris presencials han estat 25.127, una xifra molt superior a la de l’any anterior (9.816) que denota la recuperació de l’activitat dels usuaris als arxius després dels moments més difícil de la pandèmia de la COVID-19.

Pel que fa als 34 arxius centrals administratius, els quals custodien 200.624 metres lineals de documentació administrativa en suport paper, en destaca la important participació que tenen en els processos de transformació digital i d’implantació de l’administració electrònica. Cal recordar el projecte Aresta (Arxiu Electrònic Segur i Tramitació Administrativa), el qual està gestionant uns 500.000 expedients electrònics que contenen 3.000.000 de documents aproximadament. Es tracta d’un projecte impulsat als arxius de Catalunya des de la Direcció General del Patrimoni Cultural, en coordinació amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i la Direcció General d’Administració Digital i Organització del Departament de la Presidència.

Finalment, fer menció a l’òrgan col·legiat que estableix la normativa sobre els terminis de conservació i accés a la documentació, la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental que, durant el 2021, va comunicar la destrucció de 9270,66 metres lineals de documentació i 4816,46 Gb. Aquesta potser és una xifra modesta, però s’espera que en els pròxims anys hi hagi un creixement constant. En els vint-i-sis anys d’acció de la comissió, els arxius públics catalans han destruït pràcticament 160 quilòmetres lineals de documents.

Es poden consultar les infografies amb els indicadors dels arxius de la Generalitat en l’espai web que s’ha habilitat de la Setmana Internacional dels Arxius.

A Catalunya hi ha un total de 378 centres d’arxiu de diverses tipologies que gestionen gairebé 1.000 quilòmetres de documentació. L’Administració local la conformen 163 arxius, 4 són de l’Estat, 12 de les corporacions i entitats oficials, 13 són universitaris, 27 de l’església catòlica, 56 formen part de l’administració de justícia i 23 són de titularitat privada. Els volums d’informació que gestionen els arxius es poden categoritzar i detallar amb indicadors quantificables per mostrar, per exemple, la relació de persones usuàries que utilitzen els arxius, l’estat dels equipaments, els metres lineals de documentació o el nombre de fitxes digitalitzats. Els arxius volen arribar a la ciutadania i als professionals de forma més fàcil i accessible i és per això que constantment renoven els vincles amb el seu públic.

 

Pla d’Arxius

Actualment, el Departament de Cultura, mitjançant la Direcció General del Patrimoni Cultural, ha posat a debat públic una primera versió del Pla d’arxius i gestió documental. Arxius 2030.  Experts en la matèria han portat a debat el Pla per mitjà de les taules de contrast celebrades entre els dies 23 a 27 de maig. Cal destacar que en aquests moments hi ha obert un procés participatiu en el qual totes les persones interessades poden donar la seva opinió. El termini acaba el dia 20 de juny de 2022 i per participar cal entrar al Portal Participa de la Generalitat de Catalunya.

Un cop recollides les opinions i suggeriments derivades d’aquest procés participatiu es definirà la versió final del Pla d’arxius i gestió documental. Arxius 2030 que serà presentada al plenari del dia 12 de juliol, del Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental. Posteriorment, el Departament de Cultura, impulsarà  l’aprovació del Pla mitjançant un Acord del Govern de la Generalitat, una fita que se situa entre els mesos d’octubre i novembre d’enguany.