La tuneladora reprèn la marxa

El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha emmarcat l’actuació en "el compromís ferm del Departament en la descarbonització de la mobilitat", i ha recordat altres obres que estan en marxa com ara "la unió de les línies d'FGC del Vallès i del Baix Llobregat-Anoia, el tren-tramvia del Camp de Tarragona, les Rodalies de Lleida o el transport a la demanda". Ho ha dit durant la presentació de la represa dels treballs de la tuneladora per a completar el tram central de l’L9/L10, l’obra civil més important a Catalunya dels últims 20 anys. Aquesta actuació, amb una inversió de més de 925 MEUR, permetrà que l’L9/L10 assoleixi el seu potencial, ja que el 80% de la demanda total d’aquestes línies es generarà en el tram central que ara es reprèn.

La tuneladora que ha reprès les tasques de perforació està situada a 220 metres de la futura estació de Manuel Girona i es dirigeix cap a la de Lesseps, amb l’objectiu de perforar 4,2 quilòmetres. La màquina té 100  metres de longitud i 12 de diàmetre i pesa més de 2.300 tones –com quatre Airbus 380, l’avió de passatgers més gran del món.

Equipada amb més de 300 eines de tall, una de les característiques principals d’aquesta tuneladora és que manté la pressió adequada del front d’excavació i instal·la el revestiment definitiu del túnel a mesura que va avançant. Hi treballen en el seu interior i desenvolupant tasques relacionades amb el seu funcionament en l’exterior fins a 250 persones.

Un cop completades les activitats prèvies necessàries, la posada en marxa de la tuneladora cristal·litza la reactivació de les obres del tram central de l’L9/L10. En els últims mesos, el Departament també ha reimplantat zones de treball a l’entorn del túnel per executar i de diverses estacions –Mandri, Sarrià, Camp Nou, Guinardó/Hospital de Sant Pau. Així mateix, ha efectuat inspeccions tècniques d’edificis, instal·lat elements d’auscultació i control i mantingut reunions informatives amb veïnats, comerciants i representants municipals.

A més de perforar aquests 4,2 quilòmetres de túnel –a una mitjana d’uns 200  metres al mes-- en les obres del tram central de l’L9 cal finalitzar l’obra civil de la majoria de les estacions ja iniciada en la fase anterior, executar els treballs d’arquitectura i instal·lacions, iniciar la construcció de les estacions de Manuel Girona i Campus Nord i col·locar la llosa intermèdia, les vies i les instal·lacions al túnel del tram central, inclosa la part que està construïda però no en servei i que té 5,2 quilòmetres.

Es preveu enllestir aquestes obres i iniciar les proves de circulació dels trens a el 2026, que duraran aproximadament un any. De manera progressiva, a partir de 2027 entraran en funcionament les estacions del tram central següents: Camp Nou, Campus Nord, Manuel Girona, Sarrià, Mandri, Putxet, Lesseps, Sanllehy, Guinardó/Hospital de Sant Pau, Maragall i Sagrera TAV.

A més d’aquestes estacions del tram central, en els pròxims anys també entrarà en funcionament l’estació de Motors, a l’L10 sud.

 

Aspectes innovadors

En la construcció de l’L9/L10 es conjuguen diverses solucions de disseny i gestió que han estat pioneres:

• Vies superposades i andanes integrades en un mateix túnel. La solució convencional a la xarxa de metro és la de construir dos túnels en paral·lel –un per a cada sentit de la circulació dels trens– i les estacions, a cel obert, mitjançant la construcció de murs pantalla. La major part de l’L9 s’ha construït amb aquest sistema de túnel de gran diàmetre amb vies superposades i andanes integrades; addicionalment, hi ha un tram on s’ha aplicat la solució convencional de vies en paral·lel i un altre en viaducte.
• La combinació de vies superposades i la construcció de les estacions mitjançant pous circulars verticals, independents del túnel permet reduir afectacions en superfície. 
  
  
• Sistema de conducció automàtica. Els trens de l’L9/L10 circulen sense conductor.

Transformació de la mobilitat 

Actualment, el sistema L9/L10 de metro compta amb 37,5 quilòmetres de línia i 35 estacions en servei. La finalització d’aquestes línies transformarà la mobilitat metropolitana, atès que connectarà cinc municipis –entre els més poblats de Catalunya: Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. Amb les obres acabades, la nova infraestructura  disposarà de 48 km i 50 estacions, de les quals 17 seran intercanviadors. Es preveu que, un cop completada, registri més de 110 milions de viatges anuals.

A més de donar cobertura de metro a zones que fins ara no en tenien, l’obra proporcionarà robustesa al sistema de transport públic i redistribuirà la mobilitat, tot facilitant la connectivitat entre modes de transport. D’aquesta manera, es preveu que pugui treure de la xarxa viària més de 8.100 vehicles diaris i estalviar 5.100 tones de CO2.

Així, esdevé una peça cabdal en l’estratègia per la descarbonització de la mobilitat que està desplegant el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori per a fer front a l’emergència climàtica i millorar la qualitat de vida de les persones. Una estratègia que aposta pel transport públic i que vol reduir la quota modal del vehicle privat en l’entorn metropolità de Barcelona en un 25% en els pròxims 10 anys.

 

Fotografies i vídeos de l’acte:

Les imatges es poden descarregar a través de la FTP http://intercanvis.tv3.cat/

L’usuari és: pool_TV3

Contrasenya: publicTV3

Les fotografies, des de l’adreça https://www.flickr.com/photos/195834451@N07/