Aquest vespre, a les 19,30 hores, s’inaugura a la Capella Reial de Santa Àgata de Barcelona l’exposició “Corpus. 700 anys de festa a Catalunya”, organitzada pel Departament de Cultura. En l’acte d’inauguració hi prendran la directora general de Cultura Popular i associacionisme Cultural, Adelaida Moya Taulès; el tinent d’alcalde de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, i el pro-vicari general de l'Arxidiòcesi de Barcelona, Mn. Emili Gil.

 A la plaça del Rei i un cop inaugurada l’exposició, també es farà el lliurament a l’Ajuntament de Barcelona i a la Catedral de Barcelona del diploma de la declaració de Corpus com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.  El Grup de Catifaires del Raval hi confeccionarà una catifa de flors i hi haurà una ballada de l’Àliga i dels Gegants de la Ciutat.

L’exposició "Corpus. 700 anys de festa a Catalunya" pretén ser una primera mirada als orígens de la festa, a les seves arrels i a la seva pervivència fins avui i transmetre com una festa d’origen medieval ha arribat fins als nostres dies en un gran nombre d’actes i tradicions festives del nostre país.

L’any 2020 es van celebrar els set segles de la primera referència sobre la processó del Corpus a la ciutat de Barcelona. Els actes s’han perllongat durant més de dos anys a causa de la pandèmia.

L’exposició s’endinsa en la història del Corpus a través del full de rengle d’una processó. El full de rengle és un document d’uns 15 cm d’alçada que permet veure de forma seqüencial i alineada tots els participants. El full es caragola al voltant d’un eix i, en entrar en moviment, es pot visualitzar la processó passant pels carrers d’una ciutat o poble. Els primers exemplars daten de finals del segle XVIII. Aquest recurs ha estat molt utilitzat en la imatgeria popular catalana.

L’exposició també comptarà amb plafons amb imatges de gran format d’elements importants del Corpus, un espai en el qual es projectaran imatges antigues del Corpus cedides per la Filmoteca de Catalunya i pantalles amb imatges d’elements de l’imatgeria festiva digitalitzades en 3D.

La Casa dels Entremesos, centre barceloní de difusió i producció de cultura popular d’arrel tradicional catalana oferirà visites pedagògiques per a infants i joves de primària i secundària de centres educatius, casals d’estius, centres de lleure o associacions. Les activitats consistiran en visites guiades i tallers de catifes florals, de l’ou com balla i de gegants i bèsties.

L’arrelament del Corpus a Catalunya ha deixat una forta empremta en un gran nombre de celebracions. La festa i, molt especialment, el seu ritual queda de manifest, entre d’altres, en els gegants i el bestiari, en l’art efímer de les catifes, les enramades i el tradicional ou com balla que dansa en un gran nombre de claustres i patis.

L’herència del Corpus ve de lluny. Fa més de set segles que els pobles, ciutats i viles s’engalanen pel pas de la processó, en el tombant de la primavera a l’estiu. Aquest costum s’estén per tot el país malgrat que no amb la solemnitat i cerimonial de temps antics. La celebració de Corpus és present arreu del país, des de les grans ciutats fins a les poblacions de l’àmbit rural, adaptada a la geografia i la idiosincràsia del lloc.

És una festa de caràcter marcadament religiós que transcendeix del seu àmbit sagrat i esdevé una festa ciutadana. Les celebracions i els rituals s’escenifiquen en la trama urbana amb la creació de la processó i converteixen els carrers i les places en un entorn sagrat on es combina la litúrgia i el ritual amb la dansa i la festa. Aquesta processó és l’element central amb un programa iconogràfic, adoptant altres costums i representacions que ja se celebraven en època medieval amb d’altres que s’han creat expressament.

A Catalunya, la festivitat de Corpus va quedar arrelada amb l’establiment de la processó de Barcelona (1320).  Des de la Catedral o la parròquia, s’organitzava la processó a la qual assistien totes les autoritats eclesiàstiques i civils de la ciutat. Hi havia representació de monestirs, parròquies, gremis i corporacions que formaven part de l'ordenada comitiva. L’esquema era més o menys semblant a totes les parròquies en funció del seu prestigi o la seva capacitat econòmica.

A més de Barcelona, la processó es troba a Girona i Valls (1320), Vic (1330), Tortosa (1330), Solsona (1331), Cervera (1337), Lleida (1340) o Bagà (1366). Aquest fet demostra la ràpida  extensió que la processó va tenir per tot Catalunya comparat amb altres ciutats importants o llunyanes que van celebrar-la de forma coetània com Gènova (1339), Mallorca (1349) o València (1355).

El Corpus esdevé una festa on es combinen el fervor religiós i la màxima expressió protocol·lària i cerimonial amb una teatralitat desbordant. Les funcions propagandístiques i catequètiques dominen un programa escènic religiós i profà que deambula en forma de seguici i envolta la custòdia eucarística. La processó incorpora manifestacions festives i espectaculars preexistents, els significats de les quals són reelaborats i que, segles més tard, han estat adoptats a les festes patronals.

Hi ha unes arrels comunes entre el Corpus i les grans rebudes als monarques i d’altres autoritats, principalment els grans eclesiàstics. Els reis solien entrar solemnement per primera vegada a una població i aquest model fou transposat al Corpus associant la custòdia amb el tractament reial.

Aquest seguici d’entrades i primeres rebudes va conformar un seguici processional ple d’al·legories i representacions parateatrals. La processó del Corpus va esdevenir una desfilada itinerant pels carrers de totes les poblacions, per petites que fossin. La festa començava a l’església i passava a ser un esclat de color, música i escenografia al carrer inundant tota la població. A banda de la implicació del poder civil, els diferents oficis i gremis van tenir una forta representació competint entre ells per veure qui feia l’aportació més reeixida.

Un dels grans elements que defineixen l’escenografia de les processons del Corpus ha estat la presència dels gegants, del bestiari i dels entremesos -imatgeria, art dramàtic o dansa-. Originalment, en l’època medieval, consistien en representa­cions teatrals o imatgeria que amenitzaven i precedien el pas de les autoritats. En els segles XIV i XV se’n van vin­cular a les actuacions que hi havia als àpats reials, entre plat i plat. Per això es van anomenar entremesos. Amb el temps aquests entremesos van anar traspassant la part moralitzant i educadora per la de ritual festiu i han esdevingut un patrimoni immaterial excepcional.