El director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, presidirà l’acte de reparació jurídica que es farà dissabte, 18 de juny, a Seva (Osona). El Departament de Justícia lliurarà els documents de reparació jurídica als familiars de la trentena de víctimes que hi va haver a Seva. Són persones que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó, o condemnades a mort i executades, després d’un judici sumaríssim.

El document que se’ls lliurarà acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses les víctimes pel règim franquista. Restableix l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes.

L’acte es fa a la Sala Polivalent de Seva a les 18 hores. Es presentarà La Guerra Civil (1936-1939) de dos veïns de Seva, escrit per Xavier Cateura i Valls. Posteriorment, es farà l’acte d’homenatge amb el lliurament dels documents de reparació jurídica als familiars de les víctimes del franquisme.

 

ACTE	Acte d’homenatge i de reparació jurídica als represaliats pel franquisme de Seva (Osona)
DIA	Dissabte, 18 de juny de 2022
HORA I LLOC	18:00 h Sala Polivalent de Seva Ronda del Pintor Mumbrú, 16, 08553 Seva, Barcelona

Les víctimes de Seva

A Seva hi va haver trenta-cinc persones que van patir una causa judicial franquista, tot i que només s’han pogut localitzar una desena de familiars, que són els que assistiran a l’acte d’homenatge. L’homenatge es farà extensiu als veïns de Seva que van morir als camps nazis (4) i als que es van haver d’exiliar (2). Les víctimes foren les següents: 

Alexandre Aniceto i Creus. Nascut a el Brull el 1921. Fou detingut el 7 d’abril de 1939 i portat a la presó de Vic. El 20 de juliol ingressà a la Model. El 8 d’octubre del mateix any el van deixar en llibertat, ja que no es va poder demostrar que hagués actuat contra el Movimiento, però va ser enviat a un batalló de treballadors.

Josep Aniceto i Ferrer. Nascut a Castelló de la Plana el 1879, però veí de Seva. El 20 de juliol de 1939 ingressa a la Model de Barcelona, procedent de la presó de Vic. El 7 d’agost el van condemnar a una pena de 12 anys i un dia de presó temporal, acusat de rebel·lió militar. Més tard li van reduir la pena a 6 anys de presó menor. Però el 2 de juny de 1940 va morir a la infermeria de la presó a causa d’una infecció als ronyons.

Josep Baqué i Durand. Va ser alcalde republicà a Seva. Havia nascut a Oceja (Cerdanya, Catalunya Nord) el 1896. Acabada la guerra és detingut i tancat a la presó de Vic. El 13 de juny de 1939 el traslladen a la Model. El 22 de juny de 1939 va ser condemnat pel tribunal militar a presó perpètua, és a dir, a 30 anys. Més tard se li va commutar la pena per la de 12 anys de presó major. L’1 de maig de 1952, després de tretze anys de presó, aconsegueix la llibertat definitiva.

Jaume Baqué i Durand. Va néixer a Oceja. El 25 d’abril de 1939 es va cursar una ordre del Jutjat Militar de Vic perquè ingressés a la presó de Vic. El 20 de juliol és traslladat a la Model i després a la presó de Sant Elies, també de Barcelona. Finalment, el 7 de novembre de 1939, el tribunal de liquidacions va decretar la seva llibertat.

Eugeni Baqué i Durand. Nascut a Oceja, el 1904. Malgrat que no va ser processat, el 13 de gener de 1942, en un ofici de la Jefatura Superior de Policia de Barcelona, es comunica a l’Ajuntament que el cap superior de seguretat ordena l’expulsió d’Espanya dels germans Jaume i Eugeni Baqué, ja que van ser considerats estrangers, malgrat que residien i treballaven a Seva des de 1907. Se’ls va concedir 30 dies perquè abandonessin Espanya, però mentrestant no podien sortir del municipi i s’havien de presentar cada dia a l’Ajuntament. Eugeni Baqué, el 22 de novembre de 1955, es va veure obligat a fer un acte de jurament de fidelitat al Caudillo i a les lleis espanyoles per tal d’obtenir la nacionalitat espanyola.

Josep Boixó i Vilardell. Seva, 1899. El 10 d’abril de 1939 el van detenir. El 20 de juliol el traslladen a la Model, i el 7 d’agost el consell de guerra el condemna a 15 anys de reclusió temporal. Fins que el 24 de gener de 1942 se li rebaixa la pena que tenia per la de 12 anys i un dia de presó menor. El 23 de gener de 1943 se li concedeix la llibertat condicional, però fins al 3 de juliol de 1951 no obté la llibertat definitiva.

Josep Casals i Gatius. Va néixer a Vic el 1881. També va ser alcalde republicà de Seva. Era veí de Seva des de 1911. Treballava de barber. El 7 d’abril de 1939 va ser detingut i tancat a la presó de Vic. El 14 d’abril de 1939 va començar un consell de guerra sumaríssim contra ell, juntament amb catorze persones més, totes veïnes de Seva. Una de les acusacions que se li van fer era que quan van assaltar l’església parroquial ell era l’alcalde. El 20 de juliol va ser traslladat a la presó Model de Barcelona. L’1 d’agost de 1939 el tribunal el va condemnar a una pena de 20 anys de presó temporal. Una condemna que més tard li commutarien per la de 8 anys. Finalment, i per un decret sobre revisió de penes, va ser alliberat.

Josep Esquís i Blancafort. Seva, 1905. El 10 d’abril de 1939 entrava a la presó de Vic. Va ser condemnat a 15 anys de reclusió temporal. Més tard li redueixen la pena a 12 anys i un dia de presó menor.

Pere Esquís i Blancafort. Seva, 1906. El 5 de juny de 1939 ingressa a la presó Model de Barcelona, però el 9 d’octubre, per ordre del Jutjat Militar Especial de Liquidacions, va ser posat en llibertat.

Josep Planas i Soler. Seva, 1897. Treballava la terra per compte propi. El 9 d’abril va ser conduït a la presó de Vic, fins que el 20 de juliol el van traslladar a la Model. En el consell de guerra de l’1 d’agost de 1939 va ser condemnat a 12 anys i un dia de presó temporal. El 20 de juliol de 1941 li concedeixen la llibertat condicional i pot tornar a casa seva. L’agost de 1944 se li rebaixa la pena de 12 anys a 8 anys. Fins que el 18 d’agost de 1950 rep la comunicació de la llibertat definitiva.

Josep Puig i Arumí. Seva,1892. Va ser detingut per una denúncia anònima i el 9 d’abril de 1939 ingressava a la presó de Vic, fins que el 20 de juliol és portat a la Model en espera de judici. El 18 d’agost de 1939 el jutjat de liquidacions ordena el seu alliberament.

Esteve Rovira i Trilla. Seva, 1916. Era pagès. Ingressa a la presó de Vic el 26 d’abril de 1939. L’1 de desembre de 1939, el tribunal el va condemnar a 6 anys i un dia de presó major. Però el 20 de juny de 1941 se li concedeix la llibertat condicional. Mor uns mesos després, el 9 de desembre de 1941, de febre tifoide.

Pere Rovira i Trilla. Seva, 1912. Pagès. El 9 d’abril de 1939 el tanquen a la presó de Vic, fins que el 20 de juliol és traslladat a la Model. Segons la fitxa de la presó de Vic, posteriorment s’indica que és a la presó del Poble Nou de Barcelona. El 18 d’agost de 1939 és posat en llibertat.

Actes d’anul·lació de judicis sumaríssims

El Departament de Justícia anima totes les famílies que van patir aquestes causes a sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes i a fer efectiva, així, la reparació jurídica dels seus familiars. El Departament de Justícia ha rebut, des de 2017 fins al març de 2022, un total de 6.097 peticions del document que dona fe de la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra dictat pel franquisme a Catalunya per causes polítiques. Aquest servei, que està disponible des del 12 de setembre de 2017, és una iniciativa per reivindicar el dret a la veritat, la justícia, el reconeixement i la reparació de les víctimes de la dictadura i de les seves famílies.

 Tràmits per fer les sol·licituds

La sol·licitud d’aquest document de nul·litat es pot fer a través del web del Departament de Justícia o bé trucant al telèfon 012.

Gairebé 70.000 persones sense un judici just

A Catalunya es van fer més de 66.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El document de nul·litat inclou el nom i els cognoms de la persona represaliada, el sexe, el tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), el número de la causa, la data d’inici de la causa, la data d’aprovació de la sentència o de la resolució, la pena imposada i la commutació o l’indult demanat. També s’hi indiquen les persones que van ser executades. Tot i que la majoria són persones físiques, la llista també inclou quinze persones jurídiques.

Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme

El Govern va començar a expedir els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques el 12 de setembre de 2017, després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. La norma declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978, pel fet de ser contraris a la llei i vulnerar l’exigència del dret a un judici just més elemental. En conseqüència, anul·la de ple dret totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.

En aplicació d’aquesta llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també publica i actualitza la relació de persones que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política i les seves idees o creences, contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.