La consellera de Justícia explica a París el nou programa de memòria Alvah Bessie per a la recerca de brigadistes internacionals que van desaparèixer a Catalunya
Lourdes Ciuró i Buldó s’entrevista amb l’entitat Les Amis des Combattants en Espagne Républicaine
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, s’ha reunit aquest dilluns a París amb l’associació Les Amis des Combattants en Espagne Républicaine, que treballa per fomentar la memòria dels brigadistes francesos que van participar en la Guerra Civil espanyola. La reunió s’ha fet en el marc del nou programa de memòria democràtica Alvah Bessie, dedicat a la recerca dels brigadistes internacionals que van desaparèixer a Catalunya durant la Guerra Civil i de les seves famílies.
Les Amis des Combattants en Espagne Républicaine és una de les entitats amb què la Direcció General de Memòria Democràtica ha contactat per donar a conèixer el programa a l'estranger i per estimular la cerca de familiars de brigadistes desapareguts. La trobada ha servit per estrènyer els llaços amb aquesta entitat. La reunió s’ha fet amb l’actual secretària general de l’entitat, Claire Rol-Tanguy, filla d’Henri i de Cécile Rol-Tanguy. El seu pare va ser un conegut brigadista, i tant el pare com la mare van ser Legió d’Honor de França pel seu paper en la Resistència.
Durant la trobada, la consellera s’ha compromès a treballar per identificar els brigadistes internacionals que van desaparèixer a Catalunya: “volem saber quants voluntaris antifeixistes van desaparèixer a Catalunya, on són enterrats i com es diuen. Perquè no volem que caigui en l’oblit la memòria de tots aquells que van lluitar per la igualtat, la democràcia i la llibertat”, ha explicat. Ciuró ha afegit que amb el programa Alvah Bessi s’amplien horitzons perquè “posem a l’abast de totes les associacions que treballen per la memòria històrica més enllà de les nostres fronteres un nou instrument que ens ajudarà a col·laborar entre les diferents institucions i a donar més projecció al compromís que té el nostre país amb la justícia universal”. “Volem saber més coses dels voluntaris i brigadistes internacionals que van desaparèixer a Catalunya durant la Guerra Civil i per això necessitem que els seus familiars coneguin el Cens de persones desaparegudes i el programa Alvah Bessie”, ha conclòs.
Les Amis des Combattants en Espagne Républicaine han qualificat el programa Alvah Bessie d’ambiciós i han ofert tota la seva col·laboració per facilitar la informació que consta als seus arxius. Tant la consellera com l’entitat han coincidit en la necessitat de fer més visible el paper que van jugar les dones durant la Guerra civil.
Milers de brigadistes desapareguts
Entre 35.000 i 40.000 persones de més de 50 països es van unir al bàndol republicà durant la Guerra Civil. La majoria es van integrar en les Brigades Internacionals, mentre que d’altres ho van fer en les Milícies Antifeixistes —durant els primers mesos de la guerra—, en altres unitats de l’exèrcit republicà o en serveis sanitaris.
Segons els estudis històrics, aproximadament una quarta part d’aquestes persones van morir durant el conflicte. Van participar en les principals batalles de la Guerra Civil i, pel que fa a Catalunya, van intervenir en el front de l’Ebre el 1938 i alguns, també, cobrint la retirada cap a França el gener i el febrer de 1939.
En una primera hipòtesi, s’estima que com a mínim dos mil voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer a Catalunya, per bé que la recerca en els propers anys pot fer acotar la xifra i la pot fer augmentar.
La Direcció General de Memòria Democràtica ha localitzat més de 670 fosses del període de la Guerra Civil i el franquisme a Catalunya. Al voltant de dues-centes són a l’àrea del front de l’Ebre, on els brigadistes van actuar, i en poblacions d’altres comarques on hi havia hospitals que rebien ferits d’aquest front.
Tanmateix, molt poques de les sol·licituds de recerca de persones desaparegudes que rep la Direcció General es refereixen a voluntaris internacionals, possiblement a causa d’una manca de coneixement sobre aquesta tasca fora de Catalunya.
El programa Alvah Bessie
El programa Alvah Bessie té la voluntat de fer una crida internacional als familiars dels desapareguts durant el conflicte. Des de la Direcció General de Memòria Democràtica s’ha considerat necessari dur a terme un programa específic per localitzar aquests voluntaris internacionals. En primer lloc, per resoldre el buit d’informació que hi ha sobre aquest tema. Un nombre significatiu d’aquestes persones figura associat a algunes de les fosses localitzades a Catalunya, però en molts casos no hi ha cap registre documentat o la informació disponible és incompleta per poder fer recerca del lloc de desaparició. En segon lloc, perquè la majoria de les seves famílies no tenen coneixement de la recerca de persones desaparegudes que duu a terme la Generalitat de Catalunya i dels instruments disponibles per localitzar-los i identificar-ne les restes: el Cens de persones desaparegudes, el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica.
El programa “Alvah Bessie” ha de contribuir a esclarir quantes d’aquestes persones van desaparèixer a Catalunya, i ha de servir per recuperar-ne els noms i cercar els indrets on van desaparèixer, mitjançant la recerca històrica a càrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica. I així mateix, ha de donar a conèixer aquesta tasca fora de Catalunya, per tal que les famílies que ho desitgin puguin accedir al Cens de persones desaparegudes i al Programa d’identificació genètica.
Els brigadistes internacionals francesos
Durant la Guerra Civil espanyola, França va encapçalar, juntament amb la Gran Bretanya, la política de no-intervenció, que a la pràctica va aïllar la República espanyola. Tanmateix, va ser el país d’on van arribar més brigadistes: es calcula que entre 9.000 i 10.000 francesos van participar en la Guerra Civil espanyola com a brigadistes internacionals. Si hi sumem els brigadistes d’altres nacionalitats que residien a França (exiliats italians o immigrants polonesos, per exemple) es pot concloure que més de la meitat dels membres de les Brigades Internacionals procedien del territori francès.
La majoria de brigadistes francesos va actuar en la XIV Brigada Internacional, coneguda com “La Marsellaise”. Hi va haver també desenes de dones, que van servir, majoritàriament, en els serveis sanitaris republicans.
Els brigadistes francesos a Catalunya
La XIV Brigada Internacional va actuar a la batalla de l’Ebre, on va tenir un paper cabdal tot just començar l’ofensiva, la nit del 25 de juliol de 1938. Aquesta brigada va dur a terme una maniobra de distracció a l’alçada d’Amposta i Campredó, amb l’objectiu d’atraure l’atenció de l’exèrcit franquista i facilitar el pas del riu a la resta d’unitats republicanes, situades riu amunt. En aquesta maniobra de distracció, una de les unitats de la XIV Brigada, el batalló Commune de Paris, va ser pràcticament aniquilat. S’estima que hi van morir centenars de brigadistes francesos i d’altres nacionalitats.
Es desconeix el nombre de brigadistes francesos desapareguts a Catalunya. Tenint en compte el còmput global de francesos en la Guerra Civil i la seva participació en la batalla de l’Ebre, es podria parlar de centenars de desapareguts.
El Mapa de fosses del Departament de Justícia té documentada l’àrea on haurien estat inhumades una part de les víctimes de la maniobra de distracció del 25 de juliol de 1938: és la fossa de Mianes, al terme municipal d’Amposta (Montsià). Aquests terrenys van quedar afectatspossiblement, per les obres del canal de la Dreta de l’Ebre i d’una carretera adjacent, per la qual cosa es considera que aquesta fossa podria estar desapareguda o parcialment desapareguda.
D’altra banda, hi ha brigadistes francesos documentats en algunes fosses vinculades a hospitals, com ara a Mataró o al Perelló. I també s’ha documentat un enterrament individual d’un ciutadà francés a Punt Redó (Baix Ebre).
En el Cens de persones desaparegudes hi ha un únic francès localitzat. Es tracta de René Glaussel, mort en un hospital durant la batalla de l’Ebre i inhumat a la fossa comuna del cementiri del Perelló.
1