El conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, ha advertit avui que “l’economia mundial, i també la catalana, està entrant en un canvi de fase caracteritzat per la incertesa”. El conseller s’ha referit a aquest nou escenari econòmic durant la presentació de l’Informe anual de l’economia catalana per a l’any 2021, un document que analitza detalladament el comportament de l’economia catalana i el seu entorn en el darrer exercici, així com les tendències més recents. “L’única recepta per fer front a un escenari com el que tenim al davant és reforçar els nostres fonaments, i això s’ha de començar a veure ja en l’elaboració dels Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2023”, ha assegurat.

Malgrat el context d’inestabilitat, Giró ha recordat la “resiliència extraordinària” de l’economia catalana, que ha permès afrontar amb solvència el gran impacte que ha suposat la pandèmia. Així, l’any 2021 el PIB català va créixer de manera intensa (5,8 %) després de la contracció històrica del 2020 (-11,7 %), un increment que va superar el d’Espanya (5,1 %) i el de la zona euro (5,4 %). “Abans de la pandèmia no ens hauríem pogut imaginar on som i què és allò que hem hagut de superar, però aquí estem. Si alguna cosa positiva n’hem tret és la capacitat d’adaptació a les noves realitats que ha demostrat la nostra societat i el conjunt del nostre país”, ha afegit la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya.

Si bé la forta expansió del 2021 s’explica, en part, per un rebot arran de la reobertura de l’economia, no hagués estat possible una reactivació tan intensa sense l’actuació de les administracions públiques, que amb mesures com els ERTO o els ajuts directes a empreses van contenir la destrucció de teixit productiu i l’augment de les desigualtats. “Protegir aquesta capacitat productiva latent ha estat clau per impulsar l’economia un cop la crisi sanitària ha estat més controlada”, ha subratllat la directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, durant la presentació de l’informe.

La millora econòmica del 2021 va basar-se en una forta aportació positiva tant de la demanda interna (que va contribuir en 4,7 punts percentuals al creixement del PIB) com de la demanda externa. El sector exterior va prendre impuls, gràcies al creixement dels fluxos de béns i serveis, a la consolidació del volum d’empreses exportadores i a la progressiva recuperació del turisme. En els primers mesos del 2022 el turisme estranger continua guanyant força per la fi de moltes restriccions sanitàries i la recuperació de la mobilitat internacional, mentre que les perspectives per al comerç exterior de béns són més incertes atès que depenen dels problemes d’aprovisionament i transport, dels preus de l’energia i altres inputs i de les tensions geopolítiques.

 

Evolució favorable de tots els grans sectors productius

Tots els grans sectors econòmics van anotar creixements el 2021. Els augments més intensos van correspondre als serveis (6,3 %) i la indústria (5,6 %), mentre que la construcció i l’agricultura van registrar increments més moderats (1,8 % i 1,5 %, respectivament). Durant la segona meitat del 2021 i principis del 2022 els serveis han estat el sector que ha mostrat més dinamisme, mentre que el sector agrari, la indústria i la construcció han notat en major mesura l’impacte negatiu derivat de l’encariment i escassetat d’inputs.

Des de la perspectiva empresarial, després de la caiguda del nombre d’empreses actives el 2020 durant la pandèmia, que va afectar sobretot l’hostaleria i la petita i mitjana empresa, es constata que el teixit empresarial recupera progressivament el dinamisme. Al llarg del 2021 els comptes de cotització (un senyal avançat de la demografia empresarial) milloren de manera gairebé generalitzada tant per branques d’activitat com per grandària.

La millora de l’activitat econòmica també ve acompanyada d’una evolució molt favorable del mercat de treball, que s’ha mostrat molt més resilient que en anteriors crisis. De fet, a principis del 2022 les variables d’ocupació ja van retornar als valors prepandèmia i la taxa d’atur se situava en els nivells més baixos des de l’any 2008 (una taxa del 10,2 % en la dada més recent del primer trimestre del 2022 i un 11,6 % pel que fa a la taxa anual del 2021).

 

Perspectives per a l’any 2022

En conjunt, el 2021 va ser un any amb creixement econòmic significatiu, caracteritzat per la millora en la situació sanitària, però també pels problemes d’aprovisionament a escala global i per l’augment destacat de la inflació, impulsada pels preus de l’energia. L’informe adverteix que les perspectives per al 2022 recullen els mateixos riscos del 2021, agreujats pel conflicte bèl·lic i, sobretot, per la incertesa en l’escalada de preus. Aquest context, precisament, ha motivat una revisió a la baixa de les previsions macroeconòmiques a escala global i també de l’economia catalana (fins al 4,9 % el 2022 i fins al 2,9 % el 2023 en les darreres previsions que es van difondre a l’abril).

En aquestes perspectives, però, cal inscriure la resposta sense precedents de les polítiques públiques, que han permès una reactivació ràpida de l’economia davant la crisi sanitària i, alhora, una sortida més inclusiva. Aquest suport de la política econòmica continuarà sent clau per afrontar reptes immediats com la lluita contra el canvi climàtic, l’avanç en la digitalització i l’impuls de la productivitat, els quals han de permetre la transformació del model econòmic i social de Catalunya. En aquest sentit, l’informe també subratlla que cal avançar en la diversificació i robustesa de la base tecnològica i industrial del país, en el marc de la nova estratègia industrial que planteja la UE.

Juntament amb els reptes, l’Informe anual del 2021 també posa de relleu les fortaleses de l’economia catalana. Assegura que, malgrat les incerteses del context actual, aspectes com la transformació en curs de la indústria, la robustesa del mercat de treball, l’expansió de la base exportadora, l’impuls dels fons Next Generation EU (que han de reforçar el paper clau tant de la inversió pública com del teixit productiu) i l’aposta per la millora continuada de la formació de la població són palanques que permeten abordar els reptes futurs amb optimisme cautelós.

 

ANNEX. Requadres específics

L’informe anual del 2021 incorpora diversos requadres per abordar temàtiques específiques de forma més detallada. Enguany, l’informe conté el següents requadres:

Requadre 1. Breu aproximació a les implicacions econòmiques de la guerra d’Ucraïna i les mesures adoptades per mitigar-les (DG d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Generalitat de Catalunya). 

Requadre 2. Impacte de la crisi de subministraments sobre la indústria catalana (Carme Poveda (Cambra de Comerç de Barcelona) i Jordi Fontrodona (DG d’Indústria, Generalitat de Catalunya).

Requadre 3. El nou marc dels fons europeus a Catalunya (Direcció General de Fons Europeus, Generalitat de Catalunya).

Requadre 4. La base exportadora de l’economia catalana continua expandint-se (DG d’Anàlisi Econòmica i Prospectiva Econòmica, Generalitat de Catalunya)

Requadre 5. Inflació i política monetària: dilemes dels bancs centrals (José Luis Peydró, ICREA-UPF)

Requadre 6. La desigualtat salarial a Catalunya torna a la casella prepandèmia (Oriol Aspachs, Alberto Graziano i Josep Mestres (CaixaBank Research), Ruben Durante i Marta Reynal-Querol (ICREA-UPF, IPEG, Barcelona GSE, i CEPR ) i Jose G. Montalvo (UPF, IPEG i Barcelona GSE)

Requadre 7: La nova Estadística dels estudis de la població permet mesurar un dels indicadors més rellevants del desenvolupament de la societat catalana (Institut d’Estadística de Catalunya)

 

 

L’Informe Anual de l’economia catalana del 2021 es pot consultar al web del Departament d’Economia i Hisenda.