- El Govern nega el defecte de forma que ha considerat el TSJC en la tramitació legislativa i té previst defensar el procediment seguit per l’aprovació del Decret
- El Departament d’Empresa i Treball recorda que la sentència no és ferma i que continuarà vetllant perquè el marc jurídic català faciliti una correcta gestió de l’activitat d’allotjament turístic
- Permetre l’allotjament turístic al·legal tindria conseqüències molt negatives en termes de frau, vulneració de normes o garanties dels consumidors
El Govern de la Generalitat recorrerà la sentència del TSJC que estima el recurs contenciós administratiu interposat per l’Associació Veïns i Amfitrions de Barcelona contra el Decret 75/2020, de 4 d’agost de turisme de Catalunya. La sentència que pretén anul·lar la part del Decret - el títol IV del Llibre II (article 241) - que incideix sobre la tipologia d’allotjament denominada “Llar compartida”, no és ferma i, en aquest sentit, el Govern continuarà defensant la regulació del sector per facilitar una correcta gestió de l’activitat de l’allotjament turístic.
El Govern considera que les modificacions del Projecte de Decret no són de consideració substancials sinó accessòries i es referien a aspectes puntuals. Per això entén que el pronunciament del tribunal no és conforme a Dret i presentarà un recurs contra aquesta sentència que no és ferma per defensar que el tràmit d'audiència i informació pública en la tramitació del Decret impugnat es va ajustar a la normativa aplicable i a la doctrina jurisprudencial.
El compromís del departament d’Empresa i Treball segueix ferm en establir un règim jurídic per a totes les activitats econòmiques de lloguer turístic desenvolupades en habitatges. És sabut que l’oferta d’allotjament al·legal facilita el relloguer de pisos sense coneixement de la persona propietària; la competència deslleial; un descens de la qualitat i de la imatge de la destinació; la facilitació del frau i l’economia submergida; la vulneració de les normes urbanístiques; l’empitjorament de la seguretat, i, a més, impossibilita garantir els drets de les persones consumidores.
Per tot això, el Govern continuarà vetllant de forma clara perquè el marc jurídic faciliti la gestió sostenible, competitiva, i responsable de l’activitat turística i alhora s’apliqui al conjunt dels actors que es dediquen a l’activitat d’allotjament turístic, sense excepcions, arreu de Catalunya.
Segons la normativa turística, té la consideració de llar compartida l'allotjament turístic que és l'habitatge principal i residència efectiva de la persona titular i que es comparteix com a servei d'allotjament amb terceres persones a canvi de contraprestació econòmica i per a una estada de temporada (per un període de temps continu igual o inferior a 31 dies). L'habitatge ha d’estat degudament habilitat i la persona titular ha de residir en l'habitatge mentre dura l'estada.