Quant a la precipitació, 2021 es pot qualificar, en general, d’any sec, amb una anomalia de -22,0 % respecte de la mitjana climàtica del període 1961-1990. La variabilitat de la precipitació a Catalunya queda palesa en els darrers anys, durant els quals s’ha registrat anys secs (2017, 2019, 2021) i anys plujosos (2018, 2020).
Evolució des de mitjan segle XX fins a l’actualitat
Per al conjunt de Catalunya, i per al període estudiat (1950-2021), es pot afirmar que la temperatura mitjana anual ha augmentat clarament, i ho ha fet a un ritme de +0,25 °C/decenni, valor que significa un augment d’1,8 °C en els darrers 72 anys. Es manté la diferència en el ritme d’increment de la temperatura màxima (+0,31 °C/decenni) respecte del de la mínima (+0,19 °C/decenni), i tots aquests valors son estadísticament significatius, de manera que son resultats força robustos i fiables des del punt de vista estadístic. A més, totes les estacions de l’any presenten també una tendència estadísticament significativa envers l’augment de la temperatura, essent més elevada a l’estiu (+0,35 °C/decenni) i menor a la tardor (+0,20 °C/decenni). Per tant, l’augment de la temperatura a Catalunya es consolida, amb valors que es mantenen o augmenten lleugerament any rere any.
El comportament de la precipitació no és tan evident, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,5 %/decenni), però és un valor sense significació estadística (per a un nivell de confiança del 95%, que és el criteri considerat a tot el BAIC). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una clara disminució de 4,8 % per decenni.
L’anàlisi de dues sèries centenàries a Catalunya, com són les de l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre) i de l’Observatori Fabra (Barcelona, el Barcelonès), mostra resultats similars en relació a la tendència des de l’inici de cada sèrie. Així, als dos observatoris la temperatura mitjana anual ha augmentat a un ritme de 0,15-0,16 ºC/decenni des de l’inici de les observacions (1905 a l’Obs. de l’Ebre i 1914 a l’Obs. Fabra), la temperatura màxima continua presentant un augment superior al de la mínima (entre +0,18 i +0,19 °C/dec per a la màxima i +0,12 °C/dec per a la mínima) i l’estiu és l’estació de l’any amb un augment més marcat (la temperatura mitjana d’aquesta estació de l’any augmenta 0,20 °C per decenni als dos punts). D’altra banda, la precipitació presenta a ambdós observatoris una tendència gairebé neutra (+0,4 %/decenni a l’Ebre i +0,0 %/decenni al Fabra) i sense ser estadísticament significativa. Cal esmentar que l’any 2021 ha estat el més sec des de 1914 a l’Observatori Fabra, però, en canvi, ha estat plujós a l’Observatori de l’Ebre.
Altres variables analitzades
En els diferents capítols del butlletí s’analitza l’evolució recent d’altres variables, com els índexs climàtics d’extrems, la sequera pluviomètrica, les variables marines i els estadis fenològics dels éssers vius. En fem tot seguit un breu resum:
- En el període 1950-2021, han augmentat pràcticament a tot Catalunya els índexs associats amb un clima més càlid: “Nombre de dies càlids”, “Nombre de dies d’estiu”, Nombre de dies de calor”, “Nombre de nits tropicals”, “Nombre de nits càlides”, “Amplitud tèrmica anual”, “Indicador de durada de la ratxa càlida” i “Indicador d’onades de calor”. Per contra, disminueixen gairebé arreu del país els índexs lligats a un clima més fred, com ara el “Nombre de dies freds”, “Nombre de nits fredes” i “Indicador d’onades de fred”.