El mes d’abril de l’any 2002 les entitats memorialistes van organitzar un acte al Gran Teatre del Liceu, amb l’objectiu de reivindicar la creació d’un òrgan públic dedicat a impulsar les polítiques de memòria. Vint anys després, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i el Memorial Democràtic han recordat aquell dia amb un acte a al Conservatori del Liceu.

Durant el seu discurs, Ciuró ha destacat la importància de difondre i promoure el coneixement de la memòria als més joves, ja que “tant important és recuperar la memòria, com transmetre els coneixements a les noves generacions, que no van viure els fets, però que són hereves de les seves conseqüències”. “Que els joves tinguin, per exemple, consciència de la magnitud del que representen paraules com apartheid, genocidi o nazi”.

La consellera ha reconegut la necessitat de dotar el Memorial Democràtic d’“una seu al cor de Barcelona, ben comunicada que, sense deixar de fer res del que s’està fent, disposi d’una gran exposició permanent que expliqui la Memòria Democràtica del nostre país entre 1931 i 1981”. “Hem de dotar-nos d’un espai que permeti incorporar noves eines, nous formats, noves experiències i nous serveis” ha subratllat.

A banda, la consellera ha realçat la memòria de les dones i ha recordat que des del Departament de Justícia i el Memorial Democràtic es posa un èmfasi especial en el seu paper en tant que “ens cal ampliar la mirada de les polítiques de memòria perquè cal que aquestes polítiques s’obrin a totes les memòries però especialment a aquelles que han estat més silenciades i ocultes, com és la memòria de les dones”. “La memòria del seu patiment, de la seva participació en la lluita per la llibertat, de la seva contribució als valors democràtics” ha afegit Ciuró.

En paraules del director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, “el Memorial Democràtic és una estructura de país, perquè no parla només del passat, sinó que configura el present i permet edificar un futur de cohesió”. A més, d’acord amb el director, “aquest és un acte de reconeixement però també és un acte de compromís amb el futur”.

També hi han participat Cèsar Lorenzo, historiador, i Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Així mateix, han assistit a l’homenatge el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, el secretari general del departament, Quim Clavaguera, i Maria Serrat, directora general de la Fundació del Conservatori del Liceu.

Durant l’acte “20 anys del Manifest per a un memorial democràtic”, s’ha llegit de nou el Manifest i s’ha retut homenatge a totes les persones i entitats que van fer possible la creació del Memorial Democràtic. S’hi han projectat alguns fragments enregistrats de l’acte del Liceu de fa 20 anys i s’hi han llegit diversos poemes. També hi ha hagut una actuació musical, a càrrec de Sílvia Comes (guitarra i veu), Joan Berenguer (piano) i el quartet Vozes: Roger Collado (violí), Rebeca Chapoñán (violí), Luis Gómez (viola) i Paula González (violoncel). La conducció de l’acte ha anat a càrrec de la periodista Mònica Hernàndez.

Vint anys del Manifest per a un memorial democràtic

L’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme va organitzar, el 22 d’abril del 2002, al Gran Teatre del Liceu, un acte d’homenatge a totes les persones que van ser represaliades durant el franquisme. Era el primer acte d’homenatge que es feia a tot l’Estat espanyol. Va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i diversos partits polítics.

Els periodistes Núria Ribó i Pitu Abril van conduir l’acte. Diversos actors, com ara Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Imma Colomer o Lluís Pasqual, van llegir poemes i cançons de Pere Quart, Antonio Machado, Manuel Vázquez Montalbán, Raimon, Rafael Albertí o José Agustín Goytisolo. La darrera part de l’acte va consistir en un concert de Quico Pi de la Serra. L’homenatge va concentrar unes 2.500 persones.

Durant l’acte es va fer una crida a la recuperació de la memòria històrica i posteriorment es va signar un manifest per a la creació d’un òrgan públic dedicat a impulsar les polítiques de memòria, el que seria el Memorial Democràtic a partir de 2007.