La consellera de Cultura, Natalia Garriga, acompanyada pel secretari de Política Lingüística, Francesc-Xavier Vila, ha rebut avui a la seu del Departament, una delegació d’Òmnium Cultural, encapçalada pel seu president, Xavier Antich, i diversos membres de la seva junta directiva, per tal de rebre les 547 propostes per al futur del català elaborades per aquesta entitat.

Les propostes, que s’engloben dins del procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua, són les conclusions que 17 experts en els àmbits de la llengua en l’educació, el lleure, l’audiovisual, l’empresa i treball, i la diversitat social han desenvolupat durant el transcurs de 4 mesos d’anàlisi i un procés de col·laboració amb la ciutadania per fer front al retrocés de l’ús social del català.

“És urgent definir una estratègia política i científica clara i consensuada per revertir el retrocés de l’ús social del català”, ha reclamat Antich. “Cal el màxim consens de tothom, per això defensem que el Pacte Nacional per la Llengua és l’espai més plural possible on discutir i treballar plegats per fer-ho possible”, ha afegit.

Per la seva banda, Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha agraït la implicació d’Òmnium Cultural en el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua i la gran quantitat de propostes fetes per l’entitat per al foment i la defensa de la llengua. La consellera ha ressaltat la col·laboració de les entitats per estendre el debat a tots els àmbits i territoris amb sessions de proximitat, i ha elogiat la mobilització de l’extensa xarxa territorial d’Òmnium Cultural: “El nou consens que construirem al voltant de la llengua catalana requereix l’experiència d’entitats com Òmnium Cultural que combina expertesa i arrelament, amb estima per la llengua i obertura als reptes d’un món globalitzat”. La consellera també ha explicat que “algunes de les propostes rebudes estan encaminades en la mateixa direcció que ja té el Govern, com per exemple l’obligatorietat del C2 per a docents o l’augment de pressupost per a l’audiovisual.”

Entre les propostes destaquen l’aplicació efectiva de l’obligatorietat d’acreditar un nivell C2 de català per als docents d’infantil, primària, secundària i batxillerat i formació professional, i l’obligatorietat d’acreditar el nivell C1 de català per a la resta de personal dels centres educatius (monitors de menjador, extraescolars…) i la creació d’un òrgan que garanteixi que els plans lingüístics s’apliquen a tots els centres escolars, que el català sigui la llengua vehicular de totes les extraescolars impulsades per administracions públiques i que els monitors i monitores d’aquestes comptin amb el C1 de català, una inversió de 60 milions per a l’audiovisual català, així com l’obertura d’un canal multiplataforma per a joves i un nou Super3 a la Televisió de Catalunya, oferir cursos als no catalanoparlants que treballin de cara al públic perquè totes les empreses puguin atendre en català, i fer possible que les associacions de nouvinguts puguin participar del disseny de la política lingüística del país.

Amb la premissa que “allà on el català retrocedeix, Òmnium actua”, l’entitat ha aprofitat la gran presència que té al territori per compartir les propostes arreu del país, a través de les 50 seus territorials, amb l’objectiu d’incorporar-hi la veu de la societat civil i les inquietuds de la ciutadania en matèria de llengua de les diverses zones del país, on les necessitats de la llengua no són les mateixes, i així traçar una línia d’acció estratègica per a la defensa i l’ús del català.