“L’estudi que presentem avui a Brussel·les confirma que per fer el màxim d’eficients els fons de recuperació europeus cal garantir que els territoris participin en la gestió”, ha dit la consellera Alsina.

“Les regions europees som aliades naturals de les institucions europees perquè som les primeres que volem que els Fons de Recuperació arribin a tot el territori europeu i a les petites i mitjanes empreses, i serveixin per a la transformació verda i digital. Per això presentarem l’estudi a les institucions europees i reclamarem que Europa garanteixi la plena participació de les regions en els fons”.

“Una dada clau a recordar és que quan ha pogut competir amb fons europeus que es distribuïen de manera competitiva, per mèrit i capacitat i que es distribuïen directament des de Brussel·les, Catalunya ha obtingut pràcticament el doble del que li correspondria respecte al PIB europeu i, en canvi, quan ens hem de sotmetre a la governança que actualment regeix els fons Next Generation l’any 2021 hem confirmat que hem obtingut la meitat del que ens tocaria per població i per producte interior brut”.

L’any 2021 Catalunya només va rebre el 7,8% del Mecanisme de Resiliència, tot i representar el 16% de la població, el 19% del PIB i el 25% de les exportacions de l’estat. D’un total de 24.200 milions d’euros, Catalunya en va rebre 1.900.

Catalunya, en canvi, va captar 1.583 milions d'euros entre els anys 2014 i 2020 de fons competitius europeus en recerca i innovació. Aquesta quantitat representa el 2,5% del finançament disponible dins el programa europeu Horizon 2020, un percentatge superior al pes que té Catalunya sobre el PIB europeu (1,5%).

Una de les conclusions de l’estudi mostra els efectes de la centralització o la descentralització de la implementació del Mecanisme de Recuperació i Resiliència en l’àmbit estatal. “L’estudi que presentem avui demostra com els fons han estat millor aprofitats en aquells estats on les regions han estat implicades des de l’inici, tal com ha passat a Bèlgica o Finlàndia”, ha exposat Alsina.

Una de les recomanacions que fa l’estudi a la Comissió Europea és que incorpori a les regions en tota la fase de gestió dels Fons Next Generation. “Les regions són les administracions més properes a la ciutadania, les que tenen més competències per assolir objectius territorials, i són actors centrals en la política de cohesió europea”, afirma l’estudi.

Una altra de les conclusions de l’estudi és que totes les regions signants excepte Aland, Flandes, Baixa Àustria i Lazio, creuen que els principis de governança multinivell i de subsidiarietat no han estat respectats.

El ministre-president flamenc, Jan Jambon, que ha participat en la presentació de les conclusions de l’estudi, ha remarcat que “les regions europees hem de mantenir el nostre esforç conjunt per obtenir una major implicació de les regions amb poders legislatius en el marc de la governança multinivell de la UE, sobretot pel que fa a la recuperació econòmica i social de la UE”.

Juraj Droba, president de la regió Bratislava, ha dit que “la història ens ha ensenyat que la centralització no és la resposta correcta pel desenvolupament dels territoris. Estic convençut que el Mecanisme de Recuperació i Resiliència s’ha d’implementar de baix a dalt. Si volem implementar els projectes el 2026, les convocatòries s’han de preparar en col·laboració amb les regions”.

Pegasus, a la UE
Al matí, la consellera Alsina s’ha reunit amb el supervisor europeu per la Protecció de Dades, Wojciech Wiewiorowski, per parlar sobre el cas Pegasus. “Li he agrait en nom de Catalunya el seu interès pel Catalan Gate i les declaracions que han fet a nivell internacional”, ha explicat Alsina. “Ens ha demanat que des del Govern de Catalunya li féssim arribar la documentació relativa al Catalan Gate per l’interès que té per denunciar abusos com aquest en el context europeu”, ha afegit.

El proper pas per al Govern, ha anunciat la responsable d’Acció Exterior, “serà anar al Consell d’Europa i denunciar l’incompliment per part d’Espanya de la Convenció 108+, que prohibeix la vulneració dels drets de les persones pel que fa a la privacitat de les dades personals”.

A la tarda, la consellera ha intervingut davant el Comitè de Regions per anunciar que el Govern, en línia amb el Parlament Europeu i la presidència francesa de la UE, dona suport a la celebració d’una Convenció de revisió dels Tractats que tingui en compte les propostes de la Conferència sobre el Futur d'Europa i on les regions tinguin un rol primordial i siguin plenament representades.

La consellera ha recordat que “les institucions europees s’havien compromès a incloure a les conclusions finals les propostes que havien rebut més suports. Dues d’aquestes venien de Catalunya. Una era l’oficialitat del català com a llengua de ple ús i oficial a les institucions europees i l’altra era la necessitat que s’introdueixi en els tractats un article que contempli el que a nivell tècnic en diuen ampliació interna però que es tradueix en què una regió que esdevingui independent i formi part d’un estat membre pugui continuar formant part de la Unió Europea”. “La posició del Govern de Catalunya és profundament europeista, crítica amb la Unió Europea perquè retorni als valors fundacionals, i que creu que si la UE ha promogut un procés participatiu ha d’escoltar les aportacions, agradin o no agradin” ha conclòs la consellera.