Només un 6,2% dels escrits que entren als jutjats són en català, i només un 6,9% de les sentències dictades ho són en llengua catalana. Fa vint anys, aquesta xifra era del 20%. Són unes dades “realment alarmants”, ha afirmat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, en una resposta oral en el marc de la sessió de control d’avui al Parlament. “Estem en una situació d’emergència amb el català a la Justícia i convé fer un ús normal i normalitzat del català en aquest àmbit”, ha sentenciat Ciuró.
Les xifres formen part dels resultats de la diagnosi que el Departament de Justícia va presentar fa pocs dies i que evidencia, a més, que 8 de cada 10 ciutadans que demana ser notificat en català en els processos judicials és finalment notificat en castellà: “Els jutges no respecten aquesta petició”, ha afirmat la consellera.
Ciuró, en la seva primera compareixença parlamentària com a consellera, es va comprometre a fer una diagnosi sobre l’ús i la presència del català en tots els àmbits competencials del Departament, entre els quals hi ha l’Administració de justícia. Les dades que en va derivar van posar de manifest que l’ús del català a la justícia és molt reduït, ja sigui en nombre de sentències dictades, escrits presentats, hores lectives a les universitats o documentació notarial, entre d’altres. Per això, es va començar a treballar en un Pla de foment del català -del qual ja se n’ha presentat un primer paquet de mesures- “per poder revertir aquesta situació”, ha afegit la titular de Justícia.
Aquest Pla té dues vessants diferenciades: una vessant interna; és a dir “tot allò que depèn del Departament” –ha matisat Ciuró– i una vessant externa. El Departament de Justícia, en aquestes actuacions internes, ha pres ja un seguit de mesures que estan en marxa. Entre aquestes actuacions hi ha la creació d’un nou lloc web, integrat al mateix web de Justícia -que aglutinarà tots els recursos lingüístics- o la creació d’un codi QR, que permet accedir de forma directe a la bústia de queixes lingüístiques amb l’objectiu de “tenir in situ les incidències que es recullen en els jutjats i que per tant hi dificulten l’ús del català”, ha afegit Ciuro. Aquestes incidències es tractaran de forma urgent i prioritària i a més es podrà fer un seguiment i avaluació de quin tipus d’incidència es produeix i en quins òrgans judicials. El Departament també s’ha sumat al projecte de català jurídic “Compendium.cat”, juntament amb una vintena més d’entitats, i es compromet a mantenir-lo actualitzat i a fer-ne difusió.
Paral·lelament, tal com ha manifestat Ciuró, “exigirem que els professionals que actuen a Catalunya hagin de tenir com a mínim el nivell C1. I això no és nou: a València ja està concedit”. Així s’ha expressat la consellera fent referència a la negociació d’un nou conveni que actualment el Departament està fent amb l’Escola Judicial per tal d’aconseguir que el C1 sigui un mèrit, en comptes de l’actual B2. El C1 és, de fet, el nivell que adquireixen els estudiants de Catalunya quan acaben l’escolarització i que, per tant, ha de poder garantir un ús adequat de llengua catalana.
Una altra mesura és la convocatòria de 200 beques en 4 anys per a jutges i fiscals “per poder guanyar estabilitat a les plantilles i que també coneguin la nostra llengua”.
Pel que fa a la vessant externa, s’hi incorporarà tot allò que resulti del Pacte Nacional per la Justícia, que tindrà una taula de treball específica per al català en l’àmbit de la Justícia, i que es preveu que s’aprovi el proper dimarts dia 5 de juliol.