El conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, ha denunciat avui una vegada més la baixa execució pressupostària de l’Estat en infraestructures a Catalunya, xifrada en un 35% l’any 2021. Una dada que el conseller ha qualificat de “més sagnant” si es compara amb el 184% que es va executar a Madrid o el 67% de mitjana al conjunt de l’Estat. “L’Estat, de manera sistemàtica, destina a Catalunya menys recursos dels que li corresponen i, encara pitjor, dels que necessita” ja que, segons ha explicat, entre el 2011 i el 2020 la inversió mitjana executada per l’Estat a Catalunya equival al 12,3% de la inversió regionalitzada, quan l’aportació de Catalunya al PIB espanyol és del 19%. “L’incompliment sistemàtic de l’Estat en infraestructures posa de manifest l’absència total de voluntat política per part dels governs de Madrid” per resoldre el conflicte amb Catalunya.

Giró ha fet aquestes declaracions en una conferència organitzada pel Cercle d’Infraestructures a Barcelona sota el títol: “Infraestructura, benestar i progrés: els reptes a Catalunya per a la pròxima dècada”. Per al conseller, aquest infrafinançament de l’Estat a Catalunya és “una qüestió estructural” que s’explica per “l’hipercentralisme de l’Estat”: “Madrid s’ha convertit en una híper-capital, com Londres o Moscou. I això no canviarà. Com no canviaran els efectes que seguirà tenint en la desvertebració d’Espanya i en l’infrafinançament de Catalunya”, ha assegurat.

Durant el seu discurs, el conseller ha subratllat, com a contrapartida, que “la Generalitat és històricament, molt més eficient que l’Estat a l’hora d’executar inversions”, tal com demostra el grau d’execució pressupostària de la Generalitat l’any 2021, que va ser del 95,5%. A més, segons ha dit, durant els darrers 40 anys només en dues ocasions el Govern català ha invertit en infraestructures per sota del 70%.

De fet, tal com ha recordat el màxim responsable de la política econòmica del Govern, durant dècades la societat catalana, independentment d’ideologies i de posicionaments polítics, ha denunciat “aquest greuge”, tot i que “sense gaire èxit”.” “Portem més de 30 anys parlant del corredor mediterrani, més de 40 de la xarxa de rodalies i més de 50 de la insuficiència de la xarxa viària a bona part del territori”, ha detallat. Per això, davant d’aquest escenari, “si volem que Catalunya tingui les infraestructures que necessita i que, a més, legítimament mereix, el millor que ens podria passar és que nosaltres mateixos gestionéssim els recursos”, ha remarcat.

“No crec que hi hagi un actiu més important per a l’economia d’un país que el seu talent”

El conseller d’Economia ha dedicat l’última part de la seva conferència a fer una reflexió sobre les “infraestructures intel·lectuals” que té Catalunya, és a dir, el seu “capital humà i social”. Segons ha dit, “no crec que hi hagi un actiu més important per a l’economia d’un país que el seu talent”. En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que “si Catalunya, a diferència d’altres territoris de l’Estat, no ha perdut força econòmica malgrat la potència gravitatòria del forat negre madrileny, és per les infraestructures intel·lectuals de què disposem”.

Giró ha posat com a exemples “l’empenta i el caràcter innovador” de les empreses catalanes; les universitats catalanes, “que des de fa anys se situen en les primeres posicions dels rànquings espanyols”; i el sistema de recerca, “que ha assolit uns nivells d’excel·lència a l’alçada de països com Àustria, Dinamarca, Finlàndia o Bèlgica”. En definitiva, “un esperit emprenedor que fa que Catalunya, i Barcelona en particular, sigui un dels llocs d’Europa més atractius per posar en marxa una start-up”, ha reblat el conseller.