Direcció General de Comunicació

Medalles Narcís Monturiol

El Govern distingeix la Fundació VHIR i deu investigadors per la seva contribució al desenvolupament de la ciència i la tecnologia

query_builder   5 juliol 2022 13:43

event_note Nota de premsa

El Govern distingeix la Fundació VHIR i deu investigadors per la seva contribució al desenvolupament de la ciència i la tecnologia

  1. L’Executiu aprova la concessió de les Medalles i la Placa Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic


El Govern ha aprovat avui la concessió de la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic a deu investigadors del sistema català de coneixement (cinc homes i cinc dones) i la Placa Narcís Monturiol, que reconeix la tasca de la Fundació Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, distingeixen les persones i entitats per la seva contribució destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya, i honoren al popular inventor i polític català del segle XIX, Narcís Monturiol Estarriol (1819-1885).

Les personalitats a qui s’ha concedit la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic són:

Àlex Arenas: doctor en Física per la Universitat de Barcelona (UB), investigador visitant al Lawrence Berkeley Laboratory (LBL) i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (UC Berkeley). És catedràtic distingit del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i external faculty del Complexity Science Hub (CSH) de Viena. La seva carrera científica s’ha centrat en l’estudi de la física dels sistemes complexos en xarxa.


Quique Bassat: llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona (UB), especialista en Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Medicina per la UB. És professor ICREA Sènior a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), on dirigeix el programa de malària i també investiga sobre altres malalties infeccioses que afecten els infants als països més pobres.


Isabel Cacho: llicenciada i doctora en Geologia per la Universitat de Barcelona (UB), és catedràtica del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà i professora ICREA Acadèmia a la mateixa universitat. Part de la seva carrera investigadora es va desenvolupar a la Universitat de Cambridge. És especialista en variabilitat climàtica natural i en el paper de l’oceà al sistema climàtic.


Rosa Congost Colomer: llicenciada en Història i també en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i doctora en Història per la mateixa universitat. Actualment, és catedràtica d’Història Econòmica de la Universitat de Girona (UdG) i coordinadora del Centre de Recerca d’Història Rural (CRHR) d’aquesta universitat, on s’ha especialitzat en l’anàlisi històrica de la propietat de la terra i del canvi social.


Roberto Emparan: llicenciat i doctor en Física per la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Va treballar a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara (UC Santa Barbara), a la Universitat de Durham i al CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear). És professor ICREA Sènior al Departament de Física Quàntica i Astrofísica i treballa a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), on investiga l’estructura de l’espaitemps, la gravetat i els forats negres.


Xavier Oliver i Olivella: doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on actualment és catedràtic. Ha desenvolupat la seva recerca en l’àmbit del disseny i l’anàlisi computacional de materials i metamaterials al Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE) i en diverses estades científiques als Estats Units.


Raquel Piqué i Huerta: doctora en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és catedràtica del Departament de Prehistòria a la mateixa universitat i investigadora ICREA Acadèmia. La seva recerca se centra en les darreres societats caçadores recol·lectores i primeres societats agrícoles. Ha estat pionera en els estudis arqueobotànics i ha investigat sobre els coneixements botànics i els usos de les plantes de les societats prehistòriques.


Rosa M Poch Claret: enginyera agrònoma per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i doctora en Ciències del Sòl per la Universitat de Gant (UGent). És catedràtica d’Edafologia i Química Agrícola a la Universitat de Lleida (UdL). La seva recerca tracta de la gènesi i el maneig sostenible dels sòls en el marc del canvi global. És presidenta i membre de l’Intergovernmental Technical Panel on Soils (ITPS); també és membre de la secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i membre honorària de la International Union of Soil Sciences (IUSS).


Trinitat Pradell i Cara: llicenciada en Física i doctora en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (UB). Va treballar a l’Institute for Advanced Materials (IAM-JRC), hostatjat dins de la seu que el Joint Research Centre té a Petten (Països Baixos). Actualment, és catedràtica del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Estudia la tecnologia de producció i la conservació de materials historicoartístics, i aporta dades a la investigació històrica.


Salvador Ventura Zamora: doctor en Biologia i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on és investigador ICREA Acadèmia. Ha estat director de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB) de la UAB. Investiga el vincle entre l’estructura proteica i les malalties degeneratives per crear noves molècules per tractar-les.

L’entitat distingida amb la Placa Narcís Monturiol és:

Fundació Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR): és un centre de recerca CERCA, creat l’any 1994. La seva tasca és promoure, desenvolupar i transferir la recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron amb la finalitat de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones, la qual cosa l’ha convertit en un dels centres científics pioners del sud d’Europa, alhora que destaca en impacte científic i en creació de riquesa mitjançant la transferència del coneixement.

En total, el Govern ha atorgat 301 Medalles Narcís Monturiol (232 a homes i 69 a dones), mentre que les institucions guardonades amb la Placa Narcís Monturiol han estat 47. Les persones i les institucions guardonades abracen tots els àmbits del coneixement, des de les ciències de la vida i de la salut fins a les humanitats i les ciències socials, passant per l'arquitectura, l'enginyeria i la resta de ciències. Com els anys anteriors, enguany es continua avançant en el camí cap a l’equilibri de gènere del sistema català d’R+D, integrat en més d’un 41% per dones.