- El Pacte s’elaborarà en un treball conjunt amb una trentena d’entitats i organitzacions del món polític, jurídic, econòmic i social català
- La Taula del Pacte es constituirà a finals de juliol en un acte presidit pel president de la Generalitat, els treballs es faran al llarg d’aquest any 2022 i s’aprovarà el document final a principis de 2023
- Es tracta d’un gran consens de país que abordarà de forma integral tots els temes que afecten el servei públic de justícia
El Govern ha aprovat aquest dimarts 5 de juliol l’inici del procés per a l’elaboració del Pacte Nacional per la Justícia i la creació de la Taula pel Pacte Nacional per la Justícia com a instrument de participació i decisió per a l’assoliment del Pacte. L’objectiu és establir unes bases sòlides, que comptin amb un consens social ampli, i que permetin construir un model d’Administració de justícia propi, modern i àgil que situï la ciutadania al centre. Un Pacte, en definitiva, que mostri, més enllà dels marcs ideològics dels partits, la unió i el consens del món polític, jurídic, econòmic i social català per assolir un model d’Administració de justícia adaptat a la realitat catalana.
Amb l’aprovació avui d’aquest Acord, s’inicia un procés que avançarà cap a la millora del servei públic de justícia i que es justifica davant la percepció generalitzada dels ciutadans que la justícia és lenta, poc accessible, llunyana, i excessivament formalista.
La Taula del Pacte Nacional per la Justícia es constituirà a finals de juliol en un acte presidit pel president de la Generalitat, i durant tot aquest any 2022 es faran els treballs per a les propostes de millora del servei públic de justícia.El que avui s’aprova és, per tant, un primer pas que culminarà a principis de l’any 2023, amb la signatura del Pacte Nacional per la Justícia, un document final i únic que recollirà els compromisos adquirits entre tots els actors.
Aquest Acord és el resultat d’una moció que va aprovar el Parlament de Catalunya el novembre de 2021 per la qual s’instava el Govern de Catalunya a constituir un pacte català per la justícia que tractés de forma integral tots els temes que afecten el servei de justícia.
Com funcionarà la Taula
L’Acord concreta les funcions que ha de tenir la Taula, la seva composició -amb l’especificació de les persones i entitats que en formaran part- i la seva vigència fins a la constitució definitiva del Pacte. També es preveuen aspectes de funcionament com l’exercici de les funcions de secretaria, la presa d’acords, la forma de creació dels grups de treball i la seva composició. La primera reunió es farà durant aquest mes de juliol i serà el tret de sortida oficial del procés que conduirà a l’assoliment del Pacte. En aquesta reunió es definiran quants grups de treball s’integraran a la Taula i en quins àmbits específics de la justícia treballaran.
La Taula: l’espai per al consens entre més de 30 entitats i organitzacions
Es pot dir que la Taula és la representació i la viva imatge del Pacte Nacional per la Justícia. La Taula serà vigent fins que s’aprovi el Pacte Nacional per la Justícia, a principis de l’any 2023.
Per part del Govern de la Generalitat, en formaran part el president de la Generalitat, que n’exercirà la presidència; la consellera de Justícia, que assumirà per substitució la presidència de la Taulaquan no hi assisteixi el president; i laparticipació com a vocals dels titulars deVicepresidència de Govern i Polítiques Digitals i Territori; de la Presidència; d’Empresa i Treball; d’Economia i Hisenda; d’Igualtat i Feminismes; de Recerca i Universitats; de Salut; d’Interior; de Drets Socials; i de Cultura.
A banda del Govern, també en formaran part la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, l’Oficina Antifrau, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació de Micropobles de Catalunya, el Consell de Governs Locals, l’Ajuntament de Barcelona, el Consell de l’Advocacia Catalana, els col·legis d’advocats, el Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya, els col·legis de procuradors, el Col·legi Oficial de Notarial de Catalunya, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, els col·legis de graduats socials de Catalunya, les universitats catalanes amb grau en dret, Foment de Treball, PIMEC, el Consell General de Cambres, les organitzacions sindicals més representatives de l’Administració de justícia, l’Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya, Òmnium Cultural, Plataforma per la llengua, Joves Advocats de Catalunya, Societat Catalana d’Estudis Jurídics, els grups parlamentaris (7) i la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya.
En queden fora el poder judicial (perquè així ho va indicar la moció del Parlament) i els òrgans de control estatutaris . Encara que aquests no formin part de la Taula, des del Departament de Justícia se’ls anirà informant de l’avenç dels treballs i de les propostes que es plantegin.
Grups de treball: els equips tècnics especialitzats per àmbits
Són l’òrgan de caràcter més tècnic que tindran la funció d’elaborar la diagnosi i les propostes del seu àmbit, i que posteriorment les presentaran a la Taula -que és l’òrgan col·legiat integrat al Departament de Justícia-, que les haurà de validar perquè puguin ser incloses a la proposta de Pacte Nacional per la Justícia.
