query_builder 8 juliol 2022 13:21
event_note Nota de premsa
Conèixer el moviment de les espècies marines, la utilització que fan dels diferents hàbitats al llarg del seu cicle de vida i la connectivitat entre hàbitats és un factor clau per fer una gestió integrada a tot el territori que permeti la conservació i l’explotació sostenible del litoral i els seus recursos. Amb aquest objectiu, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha impulsat, mitjançant la Universitat de Barcelona, la posada en marxa de la Xarxa Catalana de Marcatge i Seguiment de Fauna Aquàtica (Catalan Tracking Network), que avui s’ha presentat en el marc d’una Jornada de pesca marítima recreativa que ha tingut lloc a l’Ampolla.
Aquesta Xarxa és una iniciativa científica que es basa, d’una banda, en el seguiment d’espècies de fauna marina amb dispositius electrònics (telemetria acústica) i, de l’altra, en una acció participativa dels pescadors recreatius en un programa de marcatge i recaptura de les espècies que es poden pescar.
Com estudiar el moviment de les espècies?
La tècnica de telemetria acústica consta de dues parts fonamentals: un sistema d’emissió, format per transmissors acústics implantats als animals que emeten senyals codificats amb un codi per a cada individu, i un sistema de recepció, constituït per receptors que reben i emmagatzemen els registres. Un cop alliberats, els animals marcats fan la seva activitat normal i es desplacen en el seu medi, de manera que els senyals emesos són captats per una xarxa d’hidròfons (receptors acústics) instal·lats al fons, que reben els senyals en un radi d’uns 300 metres al seu voltant i emmagatzemen la informació. Quan es recullen aquests receptors i es descarreguen totes les dades, es pot reconstruir el moviment i la trajectòria de cada individu marcat.
Aquestes dades permetran fer el seguiment d’individus de diverses espècies per períodes de més de cinc anys i conèixer la seva ecologia, els hàbitats que utilitzen, el seu comportament, alimentació, patrons i zones de reproducció, etc., a més de conèixer la connectivitat ecològica entre les diferents zones, hàbitats o regions marines.
En una primera fase s’instal·larà una xarxa bàsica d’hidròfons que cobreixi punts estratègics de la costa catalana. Aquesta xarxa fixa d’hidròfons inclourà també punts per monitorar infraestructures que poden ser d’interès per a l’estudi del moviment i agregació de peixos, com poden ser ports i marines, instal·lacions d’aqüicultura o esculls artificials. Els hidròfons receptors estaran fixats al fons amb morts de formigó, tot i que tenen una autonomia d’un any aproximadament, aquests receptors es recuperaran cada sis mesos per descarregar les dades i fer-ne manteniment.
A més de la xarxa fixa d’hidròfons receptors, es podrà establir una xarxa mòbil de receptors. Per això, es pretén que els pescadors que participin en el projecte insereixin un d’aquests receptors als seus arts de pesca mentre els utilitzen i facilitin als responsables científics del projecte les coordenades geogràfiques d’on ho han fet. D’aquesta manera s’ampliarà de forma molt significativa l’abast de la xarxa fixa.
Amb la col·laboració dels pescadors
Paral·lelament a la instal·lació i manteniment de la xarxa de receptors, es farà el marcatge dels peixos amb transmissors acústics. En aquesta fase és imprescindible la col·laboració de pescadors, ja que seran qui capturaran els exemplars per al seu marcatge immediat.
Així, amb la col·laboració de l’Associació Catalana per una Pesca Responsable, el Departament d’Acció Climàtica ha impulsat una prova pilot de jornades de pesca recreativa científica per contribuir al marcatge d’individus amb transmissors acústics de determinades espècies d’interès científic. Dins de la prova pilot, els pescadors també realitzaran jornades de pesca recreativa addicionals per al marcatge amb identificadors externs.
Els programes de marcatge i recaptura consisteixen en la captura i marcatge amb marques externes identificadores (T-tag) i en el seu alliberament, així com la presa de dades biòtiques (talla, pes de l’exemplar) i la posició i data de la captura. Quan els individus marcats es tornen a capturar, es tornen a prendre les mateixes mesures, que s’incorporen a una base de dades.
El marcatge i recaptura de peixos és el mètode comunament usat en ecologia pesquera per estimar la mida d’una població, determinar-ne el creixement i determinar les migracions de les espècies. Aquests tres paràmetres demogràfics són fonamentals per desenvolupar models de dinàmica de poblacions explotades per la pesca i entendre el paper que la mortalitat per pesca juga a l’estabilitat de la població dins de l’assessorament científic pesquer.
Un projecte d’abast global
Catalunya compta actualment amb una xarxa de més de 100 hidròfons receptors repartits en 80 km de costa i més de 300 peixos marcats, que ha permès descobrir diversos aspectes desconeguts fins al moment. A causa dels resultats inesperats de l’abast del moviment d’algunes espècies (que poden recórrer més de 300 km de costa), la xarxa actual ha demostrat ser limitada, per això la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible ha decidit impulsar la seva extensió fins al Delta de l’Ebre, cobrint tota la costa catalana.
Així, la Xarxa Catalana de Marcatge i Seguiment de Fauna Aquàtica es concep també a nivell global. Diverses iniciatives i projectes similars, tant a la Mediterrània –amb la Balearic Tracking Network o el projecte ConnectMed a França– com a escala mundial, utilitzen aquesta mateixa tecnologia, per la qual cosa el moviment de les diverses espècies es pot seguir a escala mundial. Amb aquest objectiu ambiciós, l’European Tracking Network ha desenvolupat una xarxa global amb els mateixos receptors que permeten monitorar aquestes espècies carismàtiques a escala global.
Un projecte cooperatiu per una gestió més sostenible dels recursos marins
Aquesta acció coordinada d’impuls de la Xarxa Catalana de Marcatge i Seguiment de Fauna Aquàtica i prova pilot de jornades científiques de pesca marítima recreativa, té per finalitat l’impuls d’una acció transversal i de col·laboració que permeti millorar el coneixement sobre la biodiversitat marina a grans escales geogràfiques, fomenti noves pràctiques de pesca recreativa basades en la pesca sense mort (captura i solta d’individus) i, en definitiva, permeti avançar cap a una gestió més sostenible dels recursos marins vius a través del coneixement amb la participació de tots els actors.
3
