La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha explicat avui que s’han localitzat més de 20 punts amb nombroses restes òssies a la zona de Corbera d’Ebre (Terra Alta) que va quedar recentment cremada per l’incendi que es va declarar el passat 16 de juny i que va afectar 400 hectàrees. La consellera ha visitat la zona afectada pel foc i ha pogut conèixer de primera mà les diverses restes superficials, que corresponen al període de la Guerra Civil.

Ciuró ha explicat que membres del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, agents rurals i també alguns historiadors van posar en coneixement de la Direcció General de Memòria Democràtica el descobriment d’aquestes restes, que van aflorar arran de l’incendi forestal. En total, segons ha explicat la consellera, “hi ha més de 20 punts diferents amb restes. Aquesta zona va ser primera línia del front durant la batalla de l’Ebre i aquestes restes ens parlen d’aquells fets tan tristos, d’aquells combatents –molts d’ells joves‒ que van perdre la vida aquí”.

La consellera també ha afegit que en aquests terrenys, que fa 84 anys van ser l’escenari dels combats de la batalla de l’Ebre durant la Guerra Civil, s’han localitzat, des de l’any 2009, “115 restes humanes d’aquell període”.

Les informacions sobre aquestes noves troballes van permetre que la Direcció General de Memòria Democràtica pogués fer una intervenció d’urgència a la zona per recollir les restes i per a prospectar arqueològicament els indrets assenyalats, treballs que la Direcció General va iniciar el 27 de juny de 2022 i que encara continuen. El director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, ha acompanyat la consellera en la visita a la zona.

Visita als camps de treball

La consellera ha visitat, a primera hora del matí, un dels camps de treball que recuperen vestigis i trinxeres de la batalla de l’Ebre. El camp es diu Recuperem les trinxeres de les Devees i es fa a la Fatarella (Terra Alta), fins el 16 de juliol.

La consellera ha estat acompanyada pel director general de Memòria Democràtica, Antoni Font; el director del Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), Joan Baptista Forcadell; el director de Joventut, Àlex Sastre, i el director dels serveis Territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre, Joan Juan.

Sobre aquest assumpte, Ciuró ha destacat que “és essencial implicar la joventut en els temes de memòria democràtica. És tant important recuperar la memòria, com transmetre els coneixements a les noves generacions, que no van viure els fets, però que són hereves de les seves conseqüències”, ha explicat.

El Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i la Fundació Escolta Josep Carol gestionen aquest mes de juliol tres nous camps de treball vinculats a la batalla de l’Ebre, que tenen com a eix l’arqueologia en alguns dels espais del que fou el combat més important de la Guerra Civil. L’objectiu és recuperar trinxeres i vestigis d’aquests llocs històrics i iniciar-ne les tasques de rehabilitació. Aquesta activitat forma part del programa de camps de treball organitzat per la Direcció General de Joventut.

Els camps s’adrecen a joves d’entre 14 i 17 anys. Suposen una oportunitat per donar a conèixer els fets de la batalla de l’Ebre i sensibilitzar els joves sobre la importància de la memòria democràtica, gràcies al coneixement pràctic del mètode arqueològic.

La Fatarella: Recuperem les trinxeres de les Devees (del 2 al 16 de juliol)

És el primer any que es fa el camp de treball Recuperem les trinxeres de les Devees, un dels espais històrics del COMEBE. La posició atrinxerada de les Devees formava part de la xarxa de protecció del poble de la Fatarella (Terra Alta) durant la batalla de l’Ebre. Fou una de les posicions considerades de rereguarda (cota 536), ja que, tot i que fou construïda per defensar la Fatarella, l’evolució de la batalla, orientada per les forces franquistes cap al nus de les Camposines i les serres de Pàndols i Cavalls, va allunyar aquesta posició de la primera línia de combat.

Els objectius del camp de treball són recuperar les trinxeres situades a l’entorn de les Devees, documentar-les i rehabilitar-les, i recuperar tots els objectes i materials que s’hi puguin trobar. L’equip de treball ‒dirigit per l’arqueòleg director‒ durà a terme els treballs de forma manual. Les tasques començaran amb el desbrossat de la trinxera i de les zones properes, on pot ser que hi hagi més estructures defensives. Posteriorment, s’iniciaran les excavacions a l’interior de les trinxeres i se n’exhumaran els sediments antròpics.

Ascó: Descobrim les trinxeres del Calvari d’Ascó (del 10 al 24 de juliol)

És el segon any consecutiu que es fa el camp de treball Descobrim les trinxeres del Calvari d’Ascó. A Ascó hi ha dos indrets que formen part dels Espais de la Batalla de l’Ebre: el Búnquer dels Reguers i el Campament del XV Cos d’Exèrcit. A dia d'avui, al municipi encara hi ha espais de la batalla de l'Ebre per recuperar, i el COMEBE s’ha plantejat intervenir en una zona de trinxeres situada a tocar de l’ermita del Calvari, per tal de vincular-la a la ruta de senderisme GR-99, que hi passa a la vora, en el transcurs de la qual també trobem el Búnquer dels Reguers, ja recuperat.

L’actuació consistirà en l’excavació de les trinxeres i en la recerca de noves estructures defensives. L’equip de treball ‒format per l’arqueòleg director, els joves i els monitors‒ durà a terme tots els treballs de forma manual. Les tasques començaran amb el desbrossat de la trinxera i, posteriorment, l’excavació a l’interior de les trinxeres, d’on s’exhumaran els sediments antròpics.

Pinell de Brai: La Lleva del Biberó (del 16 al 28 de juliol)

És el camp de treball més veterà. S’organitza des de 2017, enguany serà la cinquena edició. Se l’ha batejat amb el nom de ‘La Lleva del Biberó’ en homenatge als prop de 30.000 joves cridats a files per combatre a la batalla de l’Ebre

El nucli urbà del Pinell de Brai va esdevenir rereguarda immediata de la línia de front, establerta als cims de la serra de Pàndols, amb la instal·lació de diversos serveis militars. Per protegir la població de l’enemic, entre d’altres, es van excavar trinxeres en els turons que l’envolten.

La tasca tècnica, sota la supervisió d’un arqueòleg, consistirà a recuperar les infraestructures defensives que conformen el conjunt ‒trinxeres, pous de tirador, refugis‒ excavant fins a la cota original de 1938 i restaurant-ne, en la mesura que sigui possible, l’aspecte original.

El monument de Tortosa

Durant la seva visita a les Terres de l’Ebre, i preguntada pels periodistes, la consellera també s’ha referit a la recent decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb el monument franquista de Tortosa. Una resolució que no afecta el fons de la qüestió, que és la retirada del monument. Ahir, el TSJC va desestimar el recurs interposat per la Generalitat sobre les mesures cautelars i va disposar que el monòlit no es pot treure fins que no es resolguin els processos oberts.

Ciuró ha lamentat que “un any després, estem on estàvem, tenim un retard de 365 dies, per nosaltres, injustificable” i ha avançat que el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) –que pertany al Departament de Justícia‒ “estarà a punt” per a seguir el procediment de retirada, si s’hi pronuncia favorablement el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona, que l’any passat va decretar la suspensió cautelar de la retirada del monument.

La consellera ha explicat que els treballs s’han de fer quan el cabal del riu ho permeti, amb “condicions favorables, és a dir, a l’estiu”, i, per tant, si no hi ha un pronunciament judicial aviat, “la retirada s’endarrerirà 365 dies més”.